demagògia, estat polític en què el govern és lliurat a la multitud. S'usa sempre en sentit pej. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 adj. destructiu. 2 m. i f. vàndal destructor. El destructor de la democràcia. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

triomf. El triomf dels rebels equivalia a la mort de la democràcia. èxit(->) palma. Obtenir la palma del martiri. llorers(fig.) Cp. prevalença, superació Ant. Derrota. Desfeta. Desconfita. Vençó. Empat. Manuel Franquesa i [...]

autocràcia cesarisme despotisme. A l'antiga Grècia, per oposició a democràcia, poder absolut dels sobirans d'Orient. A l'Europa del segle XVIII hom usà aquesta expressió en sentit positiu (despotisme il·lustrat). tirania. A la Grècia antiga tenia el sentit de poder absolut d'una sola persona, que [...]

vandàlic. Un instint vandàlic. destructor. Una mentalitat destructora. corrosiu. Doctrines corrosives. subversiu(moralment) consumptiu(d'un organisme) mortal. Una mesura mortal per al comerç. assolador. Una guerra assoladora. anorreador anihilador. Un règim anihilador de la democràcia [...]

. mort(fig.). La mort de la indústria nacional. naufragi. El naufragi de la democràcia. perdició, ruïna moral o espiritual. empobrimento depauperació. La depauperació del país. 4 Pèrdua gran dels béns de família. empobriment capgirell. Els N. han fet un capgirell total. daltabaix desfeta [...]