1 v. tr. olorar. 2 v. intr. fer olor olor. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 odorar flairar ensumar percebre una olor 2 Fig. endevinar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

algun indici o aparença. conjecturar. (mig) pensar-s'ho (mig) témer-s'ho (mig) esperar-s'ho dubtar-se'n. Aquest ús de dubtar era corrent en els nostres clàssics (V. Alc.). El rei Carles es dubtava de traïció d'aquells que amb ell eren (Muntaner, Crònica). flairar(fig.). Ell de seguida va flairar que [...]

beguda una substància que s'hi ha produït químicament. pudor. 2 Fer olor: pudir. saber. Aquesta ampolla sap a petroli. flairar. Com flairen aquestes roses! flairejaro flairosejar, fer flaire. 3 Perdre l'olor: Esbravar-se. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

. adonar-se(->) olorar(fig.). Ja ho olorava que ell em tenia quimera. flairar(fig.), íd. conèixer. Conec que plourà. És un home que no coneix la fatiga. veure(fig.). Veia que ja no l'estimava. 4 lamentar. 5 (sentir-sepron.) ressentir-se. Encara me'n [...]