v tr fam ensumar, flairar.  [...]

v tr 1 olorar, ensumar, flairar. 2 fig [curiosear] nassejar, ficar el nas.  [...]

[Se conjuga como: defender] v intr 1 [oler] flairar, fer olor. 2 [divulgarse] transcendir. Procuraron que no trascendiera la noticia, van procurar que no transcendís la notícia. 3 transcendir. Los hechos ocurridos no trascenderán a otros departamentos, els fets esdevinguts no transcendiran a d [...]

v tr 1 [oler] ensumar, flairar. 2 fig nassejar, ficar el nas. v intr 3 p fr ferumejar, pudir. El pescado empieza a oliscar, el peix comença a ferumejar.  [...]

1 odorar flairar ensumar percebre una olor 2 Fig. endevinar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

[Se conjuga como: morder] v tr 1 olorar, ensumar, flairar. Oler una rosa, olorar una rosa. 2 fig [adivinar] olorar, ensumar. Ya ha olido lo que estamos haciendo, ja ha olorat el que fem. 3 fig [curiosear] nassejar, ficar el nas. v intr 4 [bien] fer olor. Huele a rosas, fa olor de roses. 5 [mal [...]

algun indici o aparença. conjecturar. (mig) pensar-s'ho (mig) témer-s'ho (mig) esperar-s'ho dubtar-se'n. Aquest ús de dubtar era corrent en els nostres clàssics (V. Alc.). El rei Carles es dubtava de traïció d'aquells que amb ell eren (Muntaner, Crònica). flairar(fig.). Ell de seguida va flairar que [...]

fam mig témer-se (o esperar-se, o pensar-se) una cosa, ensumar (o flairar) una cosa.  [...]

beguda una substància que s'hi ha produït químicament. pudor. 2 Fer olor: pudir. saber. Aquesta ampolla sap a petroli. flairar. Com flairen aquestes roses! flairejaro flairosejar, fer flaire. 3 Perdre l'olor: Esbravar-se. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

] perdre la xaveta (o el cap, o el seny). 8 contra viento y marea contra vent i marea. 9 corren malos vientos para... fig són temps dolents per a.... 10 darle a uno el viento de una cosa fig [sospechar] flairar (o ensumar) una cosa. 11 despedir (o echar) con viento fresco fam engegar a dida (o a passeig, o [...]