Resultats de la cerca frase exacta: 26
Diccionari de sinònims Franquesa
|
21.
unió
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
unió d'empreses industrials o comercials. incorporació conjunció junció cohesió, unió estreta entre coses contigües. soldadura, en sentit propi i fig. encaix concatenació acoblament ajuntament acosto acostament, esp. unió del mascle amb la femella. contuberni(usat hab. en sentit pej.) Cp [...]
|
|
22.
cavall
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 cavalleria, cavall per a cavalcar egua o euga, la femella del cavall. pollí, el petit del cavall. poltre, cavall o euga joves. sobreany(d'un o dos anys) terçó(de tres a quatre anys) corser, cavall que, a l'edat mitjana, servia en els torneigs i batalles (poèt., cavall.) destrer, cavall de [...]
|
|
23.
ajuntar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
, ajuntar dos (esp. mascle i femella) de manera que formin parella. aparionar, ajuntar dues coses de manera que formin parell. La seva feina consistia a anar aparionant les sabates del munt. annexar. Annexar un document a d'altres. adscriure, ajuntar o agregar algú al servei d'un cos o [...]
|
|
24.
reunir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. confondre, reunir coses anàlogues de manera que hom no pot distingir les unes de les altres. El Segre i l'Ebre confonen llurs aigües. barrejar. Heu barrejat els meus llibres amb els vostres. agrupar ajuntar(->) acoblar. Acoblar el mascle i la femella. conglutinar englobar, reunir en un sol tot [...]
|
|
25.
separar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. descorporaro desincorporar, separar, destacar. desempalmar desencadellar(dues fustes encadellades) desatacar amputar(també fig.) desenganxar, desagafar, desadherir desencastar desacoblaro desencoblar desaferrar, desarrapar esgarbissar, separar el gra dels garbissos. desafillar, separar la femella dels seus [...]
1 apartar. Aparta els llibres alemanys de tots els altres. allunyar. Allunyar-se d'un fals amic. departir. No sap departir el ver del fals. desmesclar espaiar. Espaiar les lletres d'un mot. interlinear, separar les ratlles. divorciar, en sentit propi i fig. Els estudis històrics el divorciaren de l'Església. decantar. L'abús dels plaers decanta de la saviesa. distanciar. Distancia't d'aquest individu. detreure, separar, sostreure. retirar. Retirar-se del món. desacostar o desatansar desajuntar desagermanar escamarlar, separar les cames o els dits. Jeia amb les cames escamarlades. eixancar o eixancarrar, separar les cames. eixamplar. Eixampla més les cames i podrà passar per sota teu. Estem massa acostats l'un a l'altre: eixamplem-nos. descompartir, separar els qui es barallen. dispersar o dispergir esbadiar distingir, separar en classes o categories, atenent a determinades característiques. Distingir els sons en aguts i greus. desarrambar, separar una cosa d'una altra a la qual estava arrambada. desarrimar desprendre. No ho podràs desprendre: està massa arrapat. destacar. L'almirall destacà un creuer de la flota perquè vigilés la costa. llevar. Llevar el suro d'una alzina. descorporar o desincorporar, separar, destacar. desempalmar desencadellar (dues fustes encadellades) desatacar amputar (també fig.) desenganxar, desagafar, desadherir desencastar desacoblar o desencoblar desaferrar, desarrapar esgarbissar, separar el gra dels garbissos. desafillar, separar la femella dels seus petits. incomunicar, separar persones perquè no puguin comunicar-se excomunicar, separar del cos de l'Església. segregar, separar una cosa de la massa general. triar. Triar (d'un munt heterogeni) draps per a fer paper. desaparellar (→) destriar desmembrar desunir dividir (→) desacordar desglossar dissociar desfer (→) desintegrar desjunyir 2 Separar dues coses suprimint allò que les unia. dessoldar desemmetxar desclavar o desenclavar deslligar desencolar 3 (separar-se pron.) dividir-se desmesclar-se Cp. Tallar-se, una emulsió, etc. L'allioli s'ha tallat. divorciar-se (també en sentit fig.) desavenir-se desaplegar-se desbandar-se divergir declinar, separar-se d'una direcció determinada. departir-se. Departir-se de l'estimada. rompre (intr.), dit de dues persones. Els amos de la fàbrica han romput. renyir escamotar-se, separar-se en escamots. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana 
|
|
26.
cobrir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
., ficant-lo fins a les orelles. embrossar-se, cobrir-se de brossa un bosc, un camí, etc. amagar, omplir, protegir, abrigar. 2 Acoblar-se el mascle amb la femella. posseir(->) tirar-se(vulg.) muntar(esp. el cavall, l'ase, etc.) saltar(v. tr.) Algunes espècies tenen un verb propi: amarrir [...]
|
1 apartar. Aparta els llibres alemanys de tots els altres.
allunyar. Allunyar-se d'un fals amic.
departir. No sap departir el ver del fals.
desmesclar
espaiar. Espaiar les lletres d'un mot.
interlinear, separar les ratlles.
divorciar, en sentit propi i fig. Els estudis històrics el divorciaren de l'Església.
decantar. L'abús dels plaers decanta de la saviesa.
distanciar. Distancia't d'aquest individu.
detreure, separar, sostreure.
retirar. Retirar-se del món.
desacostar o desatansar
desajuntar
desagermanar
escamarlar, separar les cames o els dits. Jeia amb les cames escamarlades.
eixancar o eixancarrar, separar les cames.
eixamplar. Eixampla més les cames i podrà passar per sota teu. Estem massa acostats l'un a l'altre: eixamplem-nos.
descompartir, separar els qui es barallen.
dispersar o dispergir
esbadiar
distingir, separar en classes o categories, atenent a determinades característiques. Distingir els sons en aguts i greus.
desarrambar, separar una cosa d'una altra a la qual estava arrambada.
desarrimar
desprendre. No ho podràs desprendre: està massa arrapat.
destacar. L'almirall destacà un creuer de la flota perquè vigilés la costa.
llevar. Llevar el suro d'una alzina.
descorporar o desincorporar, separar, destacar.
desempalmar
desencadellar (dues fustes encadellades)
desatacar
amputar (també fig.)
desenganxar, desagafar, desadherir
desencastar
desacoblar o desencoblar
desaferrar, desarrapar
esgarbissar, separar el gra dels garbissos.
desafillar, separar la femella dels seus petits.
incomunicar, separar persones perquè no puguin comunicar-se
excomunicar, separar del cos de l'Església.
segregar, separar una cosa de la massa general.
triar. Triar (d'un munt heterogeni) draps per a fer paper.
desaparellar (→)
destriar
desmembrar
desunir
dividir (→)
desacordar
desglossar
dissociar
desfer (→)
desintegrar
desjunyir
2 Separar dues coses suprimint allò que les unia.
dessoldar
desemmetxar
desclavar o desenclavar
deslligar
desencolar
3 (separar-se pron.)
dividir-se
desmesclar-se Cp. Tallar-se, una emulsió, etc. L'allioli s'ha tallat.
divorciar-se (també en sentit fig.)
desavenir-se
desaplegar-se
desbandar-se
divergir
declinar, separar-se d'una direcció determinada.
departir-se. Departir-se de l'estimada.
rompre (intr.), dit de dues persones. Els amos de la fàbrica han romput.
renyir
escamotar-se, separar-se en escamots.
© Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana