Resultats de la cerca bàsica: 845
|
31.
tagmema
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Unitat mínima de l'estructura gramatical d'una llengua, integrada per un o més taxemes i per un significat que s'hi associa. [...]
|
|
32.
semiologia
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ciència que estudia el funcionament dels signes en el si de la vida social. Simptomatologia . Ciència que estudia el significat de l'escriptura musical manuscrita. [...]
|
|
33.
accepció
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Significat diferenciat d'un mot polisèmic. El mot home en l'accepció de 'persona del sexe masculí'. Parcialitat envers una persona o una cosa. Administrava justícia sense accepció de persones. [...]
|
|
34.
sinònim -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té el mateix significat que un altre mot, encara que pugui diferir en altres valors funcionals dins un enunciat concret. Els termes llevant i est són mots sinònims. Mot sinònim. [...]
|
|
35.
sinècdoque
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Figura retòrica que consisteix a ampliar o restringir el significat d'un mot prenent el tot per la part o la part pel tot, el gènere per l'espècie o l'espècie pel gènere, etc. [...]
accepció
|
|
36.
parlant
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que parla. Persona capaç de realitzar una activitat lingüística perquè coneix la seva llengua. Els parlants d'un idioma. En heràld., que conté un objecte que interpreta gràficament el significat d'un cognom. Un escut parlant. [...]
|
|
37.
significació
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de significar a algú alguna cosa. Importància . Sentit, allò que vol dir o significa un mot, un signe. Procés psíquic pel qual s'associa un significant a un significat per constituir un signe lingüístic. [...]
|
|
38.
univers
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
utilitzats en un raonament concret. univers del discurs Conjunt format per un context lingüístic o conceptual i per unes circumstàncies determinades, en què tot signe i tot símbol assoleixen significat, prescindint que els correspongui o no un objecte real. [...]
|
|
39.
descodificar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Aplicar inversament un codi (a una comunicació codificada) per tal d'obtenir la forma primitiva del missatge o de la informació. Una unitat de control, interpretar el significat (d'una instrucció informàtica) i preparar-se per a executar-la. [...]
|
|
40.
còpula
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Element lingüístic que uneix l'atribut i el subjecte. Element lingüístic que uneix dos elements independents i sintàcticament equivalents el significat dels quals se suma. Coit. Procés pel qual l'espermatozoide es posa en contacte amb l'oòcit. [...]
|
accepció
1 f. [FL] Significat diferenciat d'un mot polisèmic. El mot home en l'accepció de 'persona del sexe masculí'.
2 f. [LC] Parcialitat envers una persona o una cosa. Administrava justícia sense accepció de persones.