1 1 v. tr. [LC] Fixar (una agulla, un clau, etc.), introduint-ne solament la punta. Apuntar una agulla en un coixí. 1 2 v. tr. [EI] [LC] Subjectar provisionalment, no gaire fort, amb agulles, claus apuntats, punts de soldadura, etc. No toquis aquest llaç, que només l'he apuntat. 1 3 v. tr. [IMF] Fixar provisionalment i lleugerament qualsevol peça de fusta a una altra amb puntes o amb claus, abans de clavar-la o encolar-la definitivament. 2 1 v. tr. [DE] [LC] [SP] Dirigir la punta (d'una arma) hostilment. Li apuntà l'espasa al pit. 2 2 v. tr. [DE] [LC] [SP] Dirigir la punta o boca (d'una arma de foc) devers l'objecte que hom vol tocar, de manera que n'asseguri el tret. Li vaig apuntar l'escopeta. Apuntar un canó. 2 3 v. intr. [DE] [LC] Apuntar a algú al cap amb una escopeta. 2 4 v. intr. [DE] [LC] Fer punteria. Li va tirar la pedra apuntant-li al cap. 2 5 v. intr. [LC] Assenyalar cap a un lloc o un objecte determinat. Amb el dit apuntava a la torre. 3 v. intr. [LC] Començar a sortir, a manifestar-se. Apuntar el dia, l'alba. Apuntar-li a un infant els ullals. Apuntar-li a un cabrit les banyes.
