Cerca

Resultats de la cerca bàsica: 145

21. trompar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Enganyar 1, 2 i 3. Ens ha ben trompat, aquella mala pècora.  [...]
22. innocent
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Condemnar un innocent. Que ignora el mal. Enganyar una criatura innocent. Fàcil d'enganyar, sense malícia. Sempre es riuen dels innocents. [...]
23. artificiós -osa
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fet amb artifici. Mancat de naturalitat. Estil artificiós. Ple d'artificis, que cerca enganyar. Paraules artificioses. [...]
24. engalipar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Enganyar amb falses promeses, amb bones paraules. No es va deixar engalipar mai per aquella gent. [...]
25. fal·laç
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que cerca d'enganyar. Un home fal·laç. Que enganya amb falses aparences. Un jurament, una promesa, fal·laç. Obsequis fal·laços. [...]
26. finta
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Moviment que fa un esportista amb la intenció d'enganyar un adversari que el marca, a fi de poder avançar. [...]
27. engany
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'enganyar o d'enganyar-se; l'efecte. Fer un engany. Rebre un engany. Descobrir un engany. Tramar, ordir, un engany. Error de qui és enganyat. Estar en un engany. Treure algú de l'engany. Artifici, paraules, insídia, etc., de qui tracta d'enganyar. Una dona plena d'enganys [...]
28. sàtrapa
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Governador d'una província en l'antiga Pèrsia. Persona hàbil per a enganyar els altres. Persona despòtica, cruel o d'autoritarisme arbitrari. [...]
29. innocentada
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acte, paraula, propis d'una persona sense malícia, càndida. Allò que es fa per enganyar algú o fer-ne broma el dia dels Innocents. [...]
30. albardar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Posar l'albarda (a una bèstia de càrrega). Enganyar (algú) aprofitant la seva excessiva credulitat, la seva bona fe, el seu poc coneixement. [...]
Pàgines  3 / 15 
<< Anterior  Pàgina  1  2  3  4  5  6  7  8  9  10  11  Següent >>