signes. Per exemple: Va fer servir un canal escrit per comunicar la notícia. D'altra banda, canal és femení: Quan fa referència a un conducte fet de terrissa, de zenc, etc., destinat a recollir, a portar, a donar pas, a l'aigua o a qualsevol altre líquid. Per exemple: La canal que recull l [...]

les postres per postres El mot postres en català és femení plural, no pas masculí ni singular. Per exemple: En aquest restaurant les postres sempre són delicioses. (i no el postre o els postres) Si fas unes postres mallorquines causaràs sensació. (i no un postre mallorquí o uns postres [...]

El verb concebre és de la segona conjugació i no pas de la tercera. Per tant, en la primera i la segona persona del plural del present d'indicatiu i el present de subjuntiu d'aquest verb, l'última vocal que hi apareix és la e, i no la i (concebem i no concebim, etc.). Present d'indicatiu [...]

El verb concebre és de la segona conjugació i no pas de la tercera. Per tant, no afegeix en cap cas l'increment -eix- a l'hora de conjugar les formes personals del present d'indicatiu, del present de subjuntiu i de l'imperatiu (concebo i no concebeixo, concebi i no concebeixi, etc.). Present d [...]

El nom rigorositat (no pas rigurositat) està ben format des del punt de vista lingüístic, a partir de l'adjectiu rigorós i del sufix -itat, per expressar el significat de qualitat de rigorós. No obstant això, convé no abusar d'aquesta forma en detriment del nom del qual deriva: rigor. Per [...]

de fabular'. Per exemple:  Tota aquesta història és una fabulació. Això no passarà. També es pot formar el substantiu fabulador, fabuladora, que és la 'persona que fabula'. Per exemple: En Gabriel és un fabulador, no te'l creguis pas.  [...]

Els verbs acabats en -metre (admetre, emetre, ometre, remetre...) són de la segona conjugació i no pas de la tercera. Per tant, en la primera i la segona persona del plural del present d'indicatiu i el present de subjuntiu d'aquests verbs, l'última vocal que hi apareix és la e i no la i (admetem i [...]

Els verbs batre i rompre (i els seus derivats: abatre, combatre, debatre, rebatre...; corrompre, interrompre, irrompre...) són de la segona conjugació i no pas de la tercera. Per tant, en la primera i la segona persona del plural del present d'indicatiu i el present de subjuntiu d'aquests verbs, l [...]

El verb interrompre, així com tots els derivats del verb rompre, és de la segona conjugació i no pas de la tercera. Per tant, no s'afegeix en cap cas l'increment -eix- a l'hora de conjugar les formes personals del present d'indicatiu, del present de subjuntiu i de l'imperatiu (interrompo i no [...]

del prefix i de la s- inicial del mot al qual s'adjunta. Per exemple: sotssecretari, transsexual, transsiberià, Transsilvània, dessalar, dissort, etc. Passa el mateix en el cas de qualssevol i qualssevulla, en què la grafia ss és el resultat de la unió de la -s final de quals i de la s- inicial de se [...]