Resultats de la cerca bàsica: 10

Fitxes de l'Optimot  | Ortografia
1. Síl·laba tònica d'alguns mots / Desplaçament accentual en mots aguts
Font Fitxes de l'Optimot
Una mostra de mots que són aguts (és a dir, que tenen l'accent a l'última síl·laba) i que sovint es pronuncien erròniament com a plans són: interval oboè iber alfil xassís elit futbol fluor zenit poliglot xandall Font: Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (3.1.1.8a)  [...]
2. Síl·laba tònica d'alguns mots / Desplaçament accentual en mots esdrúixols
Font Fitxes de l'Optimot
Una mostra de mots que són esdrúixols (és a dir, que tenen l'accent a l'antepenúltima síl·laba) i que sovint es pronuncien erròniament són: aurèola rubèola pneumònia isòbara vàlua període díode (i altres mots acabats en -ode: tríode, elèctrode, càtode) Font: Ortografia catalana de l'Institut d [...]
3. Síl·laba tònica d'alguns mots / Desplaçament accentual en mots plans
Font Fitxes de l'Optimot
Una mostra de mots que són plans (és a dir, que tenen l'accent a la penúltima síl·laba) i que sovint no es pronuncien adequadament són: atmosfera tetraplegia letargia amoníac policíac termòstat omòplat medul·la mimesi míssil monòlit rèptil tèxtil aeròlit torticoli magnetòfon intèrfon sinergia (o [...]
4. Apostrofació davant d'abreviatures
Font Fitxes de l'Optimot
Els articles i les preposicions, quan estan en contacte amb abreviatures, segueixen les regles ortogràfiques d'apostrofació, és a dir, es comporten com si els seguissin mots sencers. Per exemple: l'apt. 210 de Girona ('l'apartat') nota de l'ed. ('l'editor') l'Excma. Sra. ('l'Excel·lentíssima [...]
5. Els diftongs / Diftongs decreixents i diftongs creixents
Font Fitxes de l'Optimot
Un diftong consisteix en dues vocals juntes que formen part d'una única síl·laba, és a dir, que es pronuncien amb un sol cop de veu, i no en síl·labes separades com en un hiat. Els diftongs es poden classificar en dos grups: els diftongs decreixents i els diftongs creixents. Diftongs decreixents [...]
6. Apostrofació dels pronoms febles / Combinacions de dos pronoms
Font Fitxes de l'Optimot
exemple: la hi pots portar, se us ha escapat. Els pronoms li i ho no s'apostrofen mai, és a dir, no perden mai la vocal. Així, cal dir Li agrada el cinema i no pas L'agrada el cinema.  [...]
7. Apostrofació davant de xifres / Apostrofació davant de '1' i '11'
Font Fitxes de l'Optimot
'd'onze') l'aval d'11.000 socis ('d'onze mil') Si s'escriuen els nombres amb xifres romanes, també s'apostrofen: l'XI Festival de la Cançó Marinera ('l'onzè'). En canvi, quan la xifra vol dir 'primer' o 'primera', no s'apostrofen ni els articles ni la preposició: la I Trobada de Serveis Lingüístics [...]
8. Regles d'accentuació gràfica: mots aguts, plans i esdrúixols
Font Fitxes de l'Optimot
Per poder aplicar correctament les regles d'accentuació, cal saber detectar la síl·laba tònica, és a dir, la síl·laba que rep el cop fort de veu i que coincideix sempre amb la que ha de dur accent, si cal. Un cop s'ha identificat la síl·laba tònica, cal veure si les paraules són agudes, planes o [...]
9. Accent diacrític: què o que?
Font Fitxes de l'Optimot
bus amb què heu vingut: quan és un pronom interrogatiu: Què vols?, No sé què hi ha; quan és un pronom exclamatiu: Què dius ara!; amb el significat de 'quid d'una qüestió': Encara m'han de dir el què, Cal analitzar tots els quès i els perquès. S'escriu que en els casos següents: quan és un [...]
10. Funcions de la dièresi
Font Fitxes de l'Optimot
que no hi ha diftong En situacions en què la i o la u formaria diftong amb la vocal contigua, la dièresi indica que la i o la u s'ha de pronunciar separadament de les altres, és a dir, en cops de veu diferents. Per exemple: en el mot fei-na, la i forma diftong amb la vocal precedent, i, com que no hi [...]