Aquest verb presenta una única forma d'infinitiu: saber.
Malgrat que col·loquialment aquest verb també adopta la forma sapiguer, cal evitar aquest infinitiu en contextos formals.
[...]
Les formes de l'imperfet de subjuntiu del verb saber són les següents:
sabés
sabessis
sabés
sabéssim
sabéssiu
sabessin
Cal evitar, doncs, les formes sapigués, sapiguessis, etc., originades per analogia amb altres verbs que fan l'imperfet de subjuntiu acabat en -gués.
[...]
La forma de gerundi del verb saber és sabent.
Malgrat que col·loquialment aquest verb també adopta la forma sapiguent, cal evitar aquest gerundi en contextos formals.
[...]
Els verbs dir i dur pertanyen a la segona conjugació.
La segona conjugació inclou els verbs que tenen l'infinitiu acabat en -re o -er àtones (rebre, córrer), alguns amb -er tònica (saber) i verbs que acaben en -r, com dir, dur i fer. En el cas de dir, doncs, la i no pertany a la desinència [...]
. Ara bé, cal evitar aquestes formes en els registres formals. Per exemple:
rient, i no riguent (de riure)
caient, i no caiguent (de caure)
bevent, i no beguent (de beure)
sabent, i no sapiguent (de saber)
duent, i no duguent (de dur)
volent, i no volguent (de voler)
valent, i no valguent (de valer [...]
, cal evitar aquestes formes en els registres formals. Per exemple:
cabre o caber (i no capiguer)
caldre o caler (i no calguer)
haver (i no haguer)
poder (i no poguer)
saber (i no sapiguer)
ésser o ser (i no siguer)
valer o valdre (i no valguer)
voler (i no volguer)
Font: Gramàtica de la [...]
present de subjuntiu (vulgui), el passat simple (volgué), l'imperfet de subjuntiu (volgués) i el participi (volgut).
El verb cabre té formes velaritzades en el present de subjuntiu (càpiga); i el verb saber té formes velaritzades en el present de subjuntiu
(sàpiga) i en l'imperatiu (sapigueu).
El [...]