1.
clamar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 clamar, demanar a crits. Clamar piedad, venganza, clamar pietat, venjança. v intr 2 clamar, cridar. Clamar a Dios, clamar a Déu. 3 [manera de hablar] declamar, proclamar. 4 clamar por clamar tr, demanar tr. Clamar por agua, clamar aigua. [...]
|
2.
desierto
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-ta adj 1 [deshabitado] desert -a, erm -a. 2 desert -a. Este galardón ha sido declarado desierto, aquest guardó ha estat declarat desert. 3 fig desert -a. Una plaza desierta, una plaça deserta. m 4 desert, erm. Padres del desierto, pares del desert. 5 clamar (o predicar) en el desierto fig clamar [...]
|
3.
cielo
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
cobrir-se) el cel. 10 ¡cielo mío! amor (o estimat) meu!11 cielo raso [techo] cel ras. 12 clamar al cielo clamar a Déu. 13 coger (o agarrar, o tocar) el cielo con las manos fig i fam [estar indignado] treure foc pels queixals. 14 descargar el cielo [llover] descarregar els núvols. 15 desencapotarse el cielo [...]
m 1 cel. Cielo azul, claro, sereno, encapotado, cel blau, clar, serè, núvol. 2 relig cel, glòria f, altures f pl. Ir al cielo, anar al cel. 3 [cubierta superior] cel. Cielo de la cama, cel del llit. 4 [apelativo cariñoso] rei, reiet, reiet del meu cor. 5 a cielo abierto (o descubierto) [al raso] a cel obert, a ple aire. 6 al que al cielo escupe a la cara le cae qui escup al cel a la cara li cau. 7 caído (o bajado, o llovido) del cielo [oportuno] baixat del cel. 8 caído (o bajado, o llovido) del cielo [inesperado] caigut dels núvols (o del cel). 9 cerrarse (o entoldarse) el cielo tapar-se (o cobrir-se) el cel. 10 ¡cielo mío! amor (o estimat) meu! 11 cielo raso [techo] cel ras. 12 clamar al cielo clamar a Déu. 13 coger (o agarrar, o tocar) el cielo con las manos fig i fam [estar indignado] treure foc pels queixals. 14 descargar el cielo [llover] descarregar els núvols. 15 desencapotarse el cielo aclarir-se (o estritllar-se, o asserenar-se) el cel. 16 en el cielo fig [a gusto] a la glòria. Estoy en el cielo, soc (o estic) a la glòria. 17 ganar el cielo guanyar-se el cel (o la glòria del cel). 18 juntársele a uno el cielo con la tierra [verse en peligro] veure's com un ou entre dues pedres, trobar-se entre l'espasa i la paret, estar entre l'enclusa i el martell, trobar-se entre dos focs. 19 mover (o remover) cielo y tierra remoure cel i terra. 20 venirse el cielo abajo [en una tempestad] haver-hi un gran temperi (o terrabastall). 21 venirse el cielo abajo fig haver-hi un gran daltabaix (o terrabastall). 22 ver el cielo abierto (o los cielos abiertos) fig [ver la solución] veure el cel obert. |
4.
dios
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
¡bendito sea Dios! lloat sia Déu!, beneït sia Déu!13 bien sabe Dios que... Déu sap que..., que Déu em castigui si...14 clamar a Dios clamar a Déu. 15 como Dios le da a entender tan bé com sap, de la millor manera que sap. 16 como Dios manda com Déu mana. Comer como Dios manda, menjar com Déu mana. 17 ¡con [...]
|