1.
obligar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 obligar. Me obligaron a permanecer, m'obligaren a romandre. 2 obligar a obligar a (o de). Me obligaron a hacerlo, m'obligaren a (o de) fer-ho. v pron 3 obligar-se. [...]
|
2.
violentar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [obligar] violentar. 2 [el domicilio] violentar. v pron 3 sentir-se violent. [...]
|
3.
necesitar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 p fr [obligar] obligar. 2 [precisar] necessitar. Necesito su compañía, necessito la seva companyia. 3 necesitar de necessitar, tenir necessitat de. Necesito de tu ayuda, necessito la teva ajuda. [...]
|
4.
precisar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [necesitar] necessitar, caldre intr. Preciso ropa limpia, necessito roba neta (o em cal roba neta). 2 [expresar con exactitud] precisar. Precisar las fechas de aquellos acontecimientos, precisar les dates d'aquells esdeveniments. 3 [obligar] obligar, forçar. Le precisó a confesar, el va [...]
|
5.
constreñir
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[Se conjuga como: teñir] v tr 1 [obligar] constrènyer. 2 med [estreñir] restrènyer. v pron 3 obligar-se, comprometre's. 4 [limitarse] cenyir-se, limitar-se. 5 [moderarse] moderar-se, contenir-se. [...]
|
6.
cordel
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 [cuerda] corda f. 2 [cuerda delgada] cordill, cordell. Atado con un cordel, lligat amb un cordill. 3 [distancia] cinc passes. 4 [camino pastoril] carrerada f. 5 apretar los cordeles fig [obligar] estrènyer. 6 cordel guía cordill [de paleta]. [...]
|
7.
compulsar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 dr compulsar, treure compulsa. 2 [confrontar] compulsar. 3 amer [compeler] compel·lir, obligar. [...]
|
8.
obligado
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-da adj 1 [participio pasado de obligar] obligat -ada. Una visita obligada, una visita obligada. 2 [agradecido] obligat -ada, agraït -ïda. Le estoy muy obligado, us estic molt obligat. m 3 p fr [abastecedor] abastador, proveïdor. 4 mús obbligato it, [violí, flauta, etc] obligat. [...]
|
9.
apretar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[intensificar] escarrassar-s'hi pron, posar-hi el coll. Si no apretamos, no terminaremos mañana, si no hi posem el coll, no acabarem demà. 16 [tratar con rigor] collar. Este profesor aprieta bastante, aquest professor colla força. 17 [obligar] obligar, constrènyer. La necesidad aprieta, la necessitat constreny [...]
VERB MODEL v tr 1 estrènyer. Apretar entre los brazos, estrènyer entre els braços. 2 collar fort (o bé). Apretar un tornillo, collar fort un vis. 3 [un vestido] estrènyer, tibar. 4 serrar, estrènyer, prémer. Apretar los labios, serrar els llavis. 5 [comprimir] comprimir. 6 prémer. Apretar el gatillo, prémer el gallet. 7 [activar] apressar, cuitar, acuitar. Apretar el paso, apressar (o cuitar) el pas. ¡Apriete!, apresseu-vos!, cuiteu! 8 [acosar] encalçar, empaitar, acuitar. Me aprieta el tiempo, m'acuita el temps. 9 fig i p fr [afligir] contrariar, afligir. 10 fig i p fr [coaccionar] collar. Lo aprietan para que dimita, el collen perquè dimiteixi. 11 quien mucho abarca poco aprieta no es pot repicar i anar a la processó, qui molt abraça poc estreny. v intr 12 [la lluvia, el viento] refermar. 13 [el calor, el frío] refermar, recruar, intensificar-se pron. 14 [el sol] picar, pitjar. 15 [intensificar] escarrassar-s'hi pron, posar-hi el coll. Si no apretamos, no terminaremos mañana, si no hi posem el coll, no acabarem demà. 16 [tratar con rigor] collar. Este profesor aprieta bastante, aquest professor colla força. 17 [obligar] obligar, constrènyer. La necesidad aprieta, la necessitat constreny. 18 apretar a correr arrencar a córrer. 19 ¡aprieta! p fr bufa! |
10.
arrastrar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 arrossegar. Arrastrar un saco, arrossegar un sac. 2 fig [acarrear] arrossegar. La guerra arrastra calamidades, la guerra arrossega calamitats. 3 [convencer] atreure, captivar. Jesús arrastraba a las multitudes, Jesús captivava les multituds. 4 [obligar] arrossegar. Siempre lo hemos de [...]
|