11.
descorrer
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [las cortinas, un cerrojo] descórrer. 2 [un camino] desfer tot corrent. v intr 3 p fr [un líquido] escórrer-se pron, escolar-se pron. v pron 4 escórrer-se, escolar-se. [...]
|
12.
anonadar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [aniquilar] anorrear, anihilar. 2 [apocar] aclaparar, desfer. Sus palabras me dejaron anonadado, les seves paraules em van deixar aclaparat. 3 [pasmar] esbalair. 4 [en una discusión] confondre, desbaratar, humiliar. [...]
|
13.
abatir
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
, abatre l'orgull. 5 [desmontar] desparar, desfer, desmuntar. Abatir una tienda de campaña, desparar una tenda de campanya. 6 abatir el rumbo mar abatre's. v intr 7 mar abatre's pron, derivar. v pron 8 [arrojarse] abatre's, llançar-se. 9 [desanimarse] abatre's, aclaparar-se. [...]
|
14.
agravio
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 [ofensa] greuge, ofensa f, injúria f. Les causaba tantos agravios que todo el mundo deseaba su muerte, els feia tants de greuges que tothom desitjava la seva mort. 2 [perjuicio] tort, perjudici. 3 deshacer agravios desfer torts, reparar greuges. 4 escrito de agravios dr apel·lació, recurs. [...]
|
15.
tejer
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
desfer. [...]
|
16.
engaño
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 engany. Descubrir un engaño, descobrir un engany. 2 [de pesca] esquer. 3 [reclamo] cimbell. 4 taurom capa f. 5 deshacer un engaño desfer un malentès. 6 llamarse a engaño sentir-se enganyat, enganyar-se, dir (o al·legar) algú que l'han enganyat. Piénsatelo, no te llames luego a engaño, pensa-t [...]
|
17.
derretir
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[Se conjuga como: pedir] v tr 1 fondre. Derretir plomo, fondre plom. 2 [disolver] diluir, dissoldre, fondre, desfer. Derretir azúcar en agua, diluir sucre en aigua. 3 fig [disipar] malversar, fondre, dissipar. v pron 4 fondre's. Si llueve se derretirá la nieve, si plou es fondrà la neu. 5 fig [...]
|
18.
soltar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[Se conjuga como: acordar] v tr 1 deixar anar, soltar. Soltó al caballo, va deixar anar el cavall. 2 [un preso] deixar anar, soltar, deslligar. 3 desfer, deslligar. Soltar un lazo, desfer un llaç. 4 deixar anar, amollar, afluixar. Suelta un poco más de cuerda, deixa anar una mica més de corda. 5 [...]
[Se conjuga como: acordar] v tr 1 deixar anar, soltar. Soltó al caballo, va deixar anar el cavall. 2 [un preso] deixar anar, soltar, deslligar. 3 desfer, deslligar. Soltar un lazo, desfer un llaç. 4 deixar anar, amollar, afluixar. Suelta un poco más de cuerda, deixa anar una mica més de corda. 5 [dejar salir de sí] fer, deixar anar. Soltar un eructo, fer un rot. 6 fer, deixar anar. Esta carne suelta mucho jugo, aquesta carn fa molt de suc. 7 [el vientre] relaxar. 8 aeron tirar, llançar, deixar anar. 9 mar afluixar, amollar, deixar anar. 10 fam engegar, clavar. Me ha soltado un sermón sobre la moral, m'ha engegat un sermó sobre la moral. 11 fam sortir amb, dir. Soltar una tontería, dir una bestiesa. 12 fam [un golpe] clavar, donar, etzibar, allargar. Soltar una bofetada, clavar una bufetada. 13 fam [un tiro] amollar, etzibar. 14 fam deixar anar, donar. Soltar cien euros, deixar anar cent euros. 15 fam mús [un gallo] fer. 16 soltar una carcajada (o una risotada) esclafir una rialla (o el riure). v pron 17 escapolir-se, escapar-se. El ladrón se soltó de los policías, el lladre es va escapolir dels policies. 18 [cuerda, nudo, etc] desfer-se, deslligar-se. 19 [principiar] llançar-se. El niño se ha soltado a andar, el nen s'ha llançat a caminar. 20 deixar-se anar. Soltarse el pelo, deixar-se anar els cabells. 21 [un tornillo] descargolar-se. 22 fig [el vientre] laxar-se. 23 fig sortir-se'n. Soltarse en un empleo, sortir-se'n, en un treball. 24 fig [volverse desenvuelta una persona] deseixir-se. 25 fig llançar-se. Hacía mucho que no conducía y ahora se ha soltado, feia molt de temps que no conduïa i ara s'ha llançat. 26 fig llançar-se, estrenar-se, deixar-se anar. Me cuesta soltarme en francés, em costa de llançar-me en francès. |
19.
guante
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 guant. 2 fig i fam [gratificación] propina f. 3 asentar el guante fam desfer (o girar, o rompre) la cara, fer una cara nova. 4 de guante blanco [ladrón] refinat, fi, de classe. 5 echar (o arrojar) el guante [desafiar] llançar el guant. 6 echar el guante a alguien fam enxampar algú. 7 echar el [...]
|
20.
acabar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
(o mal) acaball. 14 acabar con [destruir] desfer, enderrocar, fer caure. Acabar con el gobierno, desfer el govern. 15 acabar con [poner fin a] acabar, enllestir, rematar. Por fin he acabado con este trabajo, a la fi he acabat aquesta feina. 16 acabar con [consumir] fer net de, acabar. Tenían mucho [...]
|