Optimot. Consultes lingüístiques - Llengua catalana

vestir

[Se conjuga como: pedir]
v tr
1 vestir. Vestir a los niños, vestir els nens.
2 vestir. Lo viste un buen sastre, el vesteix un bon sastre.
3 [procurar vestidos a alguien] vestir. Lo mantienen y lo visten, el mantenen i el vesteixen.
4 vestir. Vestir un sofá de cuero, vestir un sofà de cuir.
5 fig vestir. La primavera viste los prados de hierba, la primavera vesteix els prats d'herba.
6 fig [disimular] dissimular, tapar. Viste su falta de talento con discreción, dissimula la seva manca de talent amb discreció.
7 fig adoptar un aire de. Vistió de gravedad su semblante, el seu rostre adoptà un aire de gravetat.
8 el mismo que viste y calza fam jo (o ell) mateix.
9 vísteme despacio que tengo prisa fig a poc a poc i bona lletra.

v intr
10 vestir. Vestir con elegancia, vestir amb elegància.
11 fig vestir. La corbata viste mucho, la corbata vesteix molt.
12 fig i fam vestir. Hoy día ser progresista viste mucho, avui dia ésser progressista vesteix molt.

v pron
13 vestir-se. Vestirse de uniforme, vestir-se d'uniforme.
14 fig vestir-se. Los prados se visten de flores, els prats es vesteixen de flors.
15 vestirse de luces taurom vestir-se de torero.
Enciclopèdia Catalana
Abreviacions