11.
descorrer
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [las cortinas, un cerrojo] descórrer. 2 [un camino] desfer tot corrent. v intr 3 p fr [un líquido] escórrer-se pron, escolar-se pron. v pron 4 escórrer-se, escolar-se. [...]
|
12.
anonadar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [aniquilar] anorrear, anihilar. 2 [apocar] aclaparar, desfer. Sus palabras me dejaron anonadado, les seves paraules em van deixar aclaparat. 3 [pasmar] esbalair. 4 [en una discusión] confondre, desbaratar, humiliar. [...]
|
13.
abatir
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
, abatre l'orgull. 5 [desmontar] desparar, desfer, desmuntar. Abatir una tienda de campaña, desparar una tenda de campanya. 6 abatir el rumbo mar abatre's. v intr 7 mar abatre's pron, derivar. v pron 8 [arrojarse] abatre's, llançar-se. 9 [desanimarse] abatre's, aclaparar-se. [...]
|
14.
agravio
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 [ofensa] greuge, ofensa f, injúria f. Les causaba tantos agravios que todo el mundo deseaba su muerte, els feia tants de greuges que tothom desitjava la seva mort. 2 [perjuicio] tort, perjudici. 3 deshacer agravios desfer torts, reparar greuges. 4 escrito de agravios dr apel·lació, recurs. [...]
|
15.
tejer
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
desfer. [...]
|
16.
engaño
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 engany. Descubrir un engaño, descobrir un engany. 2 [de pesca] esquer. 3 [reclamo] cimbell. 4 taurom capa f. 5 deshacer un engaño desfer un malentès. 6 llamarse a engaño sentir-se enganyat, enganyar-se, dir (o al·legar) algú que l'han enganyat. Piénsatelo, no te llames luego a engaño, pensa-t [...]
|
17.
derretir
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[Se conjuga como: pedir] v tr 1 fondre. Derretir plomo, fondre plom. 2 [disolver] diluir, dissoldre, fondre, desfer. Derretir azúcar en agua, diluir sucre en aigua. 3 fig [disipar] malversar, fondre, dissipar. v pron 4 fondre's. Si llueve se derretirá la nieve, si plou es fondrà la neu. 5 fig [...]
|
18.
soltar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[Se conjuga como: acordar] v tr 1 deixar anar, soltar. Soltó al caballo, va deixar anar el cavall. 2 [un preso] deixar anar, soltar, deslligar. 3 desfer, deslligar. Soltar un lazo, desfer un llaç. 4 deixar anar, amollar, afluixar. Suelta un poco más de cuerda, deixa anar una mica més de corda. 5 [...]
|
19.
guante
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 guant. 2 fig i fam [gratificación] propina f. 3 asentar el guante fam desfer (o girar, o rompre) la cara, fer una cara nova. 4 de guante blanco [ladrón] refinat, fi, de classe. 5 echar (o arrojar) el guante [desafiar] llançar el guant. 6 echar el guante a alguien fam enxampar algú. 7 echar el [...]
|
20.
acabar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
(o mal) acaball. 14 acabar con [destruir] desfer, enderrocar, fer caure. Acabar con el gobierno, desfer el govern. 15 acabar con [poner fin a] acabar, enllestir, rematar. Por fin he acabado con este trabajo, a la fi he acabat aquesta feina. 16 acabar con [consumir] fer net de, acabar. Tenían mucho [...]
v tr 1 [completar] acabar, enllestir. Acabar un cuadro, acabar un quadre. 2 [consumir] acabar-se pron. El niño no ha acabado la leche, el nen no s'ha acabat la llet. 3 [hacer el acabado] donar la darrera mà. 4 antes que acabes no te alabes no diguis blat, que no sigui al sac i ben lligat. v intr 5 acabar, terminar. Acabar en punta, acabar en punta. 6 acabar, estar. Cuando acabes, avísame, quan hagis acabat (o quan estiguis), avisa'm. 7 [morir] acabar-se pron, morir-se pron. 8 [con gerundio] [en fin] acabar, a l'últim loc adv. Acabarás cediendo, acabaràs cedint. 9 [al final] acabar. Acabó diciendo estas palabras, acabà dient aquestes paraules. 10 acabar, tornar-se pron. Voy a acabar loco, em tornaré boig. 11 ¡acaba de parir! fig i fam aboca el sac! 12 ¡acabáramos! fam Àngela!, Àngela Maria!, haguéssim començat per aquí! 13 acabar bien (o en bien) (o mal, o en mal) acabar bé (o malament), tenir bon (o mal) acaball. 14 acabar con [destruir] desfer, enderrocar, fer caure. Acabar con el gobierno, desfer el govern. 15 acabar con [poner fin a] acabar, enllestir, rematar. Por fin he acabado con este trabajo, a la fi he acabat aquesta feina. 16 acabar con [consumir] fer net de, acabar. Tenían mucho apetito y han acabado con todo lo que había en la mesa, tenien molta gana i han fet net de tot el que hi havia a taula. 17 acabar con rompre amb, trencar amb. Acabar con su novia, rompre amb la seva promesa. 18 acabar con matar, acabar. Con esos disgustos vas a acabar conmigo, amb aquests disgustos em mataràs. 19 acabar de acabar de. Acaba de salir, acaba de sortir. 20 acabar en acabar en. 21 acabar por [seguido de infinitivo] acabar per, a l'últim, al final [seguit del verb conjugat]. Si insistes, acabará por confesar, si insisteixes, acabarà per confessar. 22 es cosa (o el cuento) de nunca acabar és la cançó de l'enfadós. 23 ¡hemos acabado! ja n'hi ha prou!, prou! 24 no acabar de [seguido de infinitivo] no acabar de, no abastar a. 25 para acabar de arreglarlo [para colmo] per a acabar-ho d'adobar. v pron 26 acabar-se. 27 morir-se. 28 acabárselo todo passar-se'n els taps. 29 ¡se acabó! ja n'hi ha prou!, prou! 30 se acabó lo que se daba (o el carbón) fig i fam s'ha acabat el bròquil. 31 y san se acabó [y sanseacabó] bona nit i tapa't. |