51.
escuela
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
primera enseñanza escola primària, escola d'ensenyament primari. 7 escuela maternal escola bressol (o maternal), jardí d'infants. 8 escuela normal normal (o escola normal). 9 Escuelas Pías Escola Pia. 10 formar escuela fer escola. Santo Tomás formó escuela, sant Tomàs va fer escola. [...]
|
52.
cançó
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
bressol, cant per a fer dormir els infants. cantilena, composició poètica breu per a ésser cantada. cobla, composició poètica breu que sol servir de lletra a una cançó popular. romança, composició amorosa o narrativa, escrita per a ésser cantada. balada, cançó de caràcter romàntic, generalment amb un [...]
|
53.
cançó
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 mús canción. 2 lit [composició lírica] canción. 3 lit [de gesta] cantar m, canción. 4 pl fig monsergas, historias, cuentos m. No em vinguis amb cançons, no me vengas con monsergas. 5 això és una altra cançó! ¡eso es otro cantar!6 cançó de bressol canción de cuna, nana. 7 cançó de gesta cantar [...]
|
54.
llar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 llar de foc xemeneia escalfapanxes, llar petita practicada a la paret d'una habitació. foc a terrao simpl. foc. Contes de la vora del foc. fogar. L'avi seia en un escó a la vora del fogar. 2 casa. 3 Llar d'infants: Jardí d'infants. Escola bressol. Guarderia. Manuel Franquesa i [...]
|
55.
balancejar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 v. tr. balançar. 2 v. intr. o pron. Moure's oscil·lant a un costat i a l'altre. bransolejar. Fa un vent que ho fa bransolejar tot. sondrollar. El bressol sondrollava dolçament. trontollar brandar. El vaixell branda. bascular gronxar-se balandrejar o balandrejar-se recalcar, fer una [...]
|
56.
cistell
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
cabàs. cistella, cistell gran. cofa, cistella gran, rodona, de poca alçària i generalment sense nanses. banasta banastell, banasta rodona. paner panera(->) canastra, cistell gran amb dues nanses. bres, en algunes contrades, cistell en forma de bressol per a portar verdura, roba, etc. barjola [...]
|
57.
llit
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 jaç(->) bressol(->), llit d'infant. llitera, llit estret que hi ha a les cabines de les naus. llitotxa, llit fet amb quatre posts sobre un suport qualsevol. llit nupcial, llit destinat a jeure-hi uns nuvis. tàlem, llit nupcial. catre, llit plegable, lleuger i primitiu, per a una sola [...]
|
58.
casa
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
guardar casa de dues portes fa de mal guardar. 11 casa consistorial (o casas consistoriales) casa de la vila (o del comú, o de la ciutat, o gran, o consistorial). 12 casa cuna casa bressol. 13 casa de [precedido de prep y seguido de n pr] can [amb les formes ca n', ca na], cal [amb les formes ca l', ca la [...]
f 1 casa. 2 [delante de n pr] can [amb les formes ca n', ca na], cal [amb les formes ca l', ca la]. Casa Mundó, Can Mundó. 3 [familia] casa. La Casa de Austria, la Casa d'Àustria. 4 aquí está usted en (o tiene usted) su casa això és casa vostra. 5 arda (o quémese) la casa, pero que no salga humo fig que això no surti de casa. 6 cada uno en su casa y Dios en la de todos cadascú a casa seva. 7 caérsele a alguien la casa encima fig caure a algú la casa al damunt (o a sobre). 8 casa celeste astr casa celeste. 9 casa central (o matriz) econ casa central. 10 casa con dos puertas mala (o mala es) de guardar casa de dues portes fa de mal guardar. 11 casa consistorial (o casas consistoriales) casa de la vila (o del comú, o de la ciutat, o gran, o consistorial). 12 casa cuna casa bressol. 13 casa de [precedido de prep y seguido de n pr] can [amb les formes ca n', ca na], cal [amb les formes ca l', ca la], casa de. En casa de Juan, a can Joan, a casa d'en Joan. 14 casa de [seguido de arT, adj o n] cal [amb les formes ca l', ca la], casa de. A casa del herrero, a cal ferrer, a casa del ferrer. En casa de mi madre, a ca la meva mare. 15 casa de banca casa de banca. 16 casa de baños casa de banys. 17 casa de beneficencia casa de beneficència. 18 casa de cambio econ casa de canvis. 19 casa de campo casa de pagès (o de camp). 20 casa de comidas fonda, fonda de sisos. 21 casa de corrección casa de correcció. 22 casa de correos casa de correus. 23 casa de Dios (o del Señor) casa de Déu (o del Senyor). 24 casa de dormir posada, albergueria. 25 casa de empeños (o de préstamos) casa de préstecs, mont de pietat. 26 casa de fieras parc de les feres. 27 casa de huéspedes (o de pupilos) casa d'hostes. 28 casa de juego casa de joc. 29 casa de labor (o de labranza) mas, masia. 30 casa de la moneda casa de moneda, seca. 31 casa de locos (o de orates) casa de folls (o de boigs). 32 casa de maternidad casa de maternitat. 33 casa de oración [templo] casa d'oració. 34 casa de postas hist posta. 35 casa de prostitución (o de camas, o de citas, o de lenocinio, o llana, o de mancebía, o non sancta, o pública, o de trato) [burdel] casa de barrets (o de maturrangues, o de prostitució, o de putes, o de tolerància). 36 casa de recreo casa d'esbargiment (o d'esbarjo). 37 casa de salud [sanatorio] casa de salut. 38 casa de socorro casa de socors. 39 casa de Tócame Roque fam can seixanta. 40 casa de vecindad (o de vecinos) casa de veïns (o de pisos). 41 casa dezmera (o excusada) hist casa delmera. 42 casa mortuoria casa mortuòria. 43 casa solariega (o solar) casa pairal. 44 de casa [vestidos, zapatos] d'estar per casa. 45 de la casa de casa, de la família. 46 de fuera llegará quien de casa nos echará fig hostes vingueren que de casa ens tragueren. 47 echar (o tirar) la casa por la ventana [despilfarrar] tirar la casa per la finestra. 48 empezar la casa por el tejado començar la casa per la teulada, passar l'arada davant els bous. 49 en casa del herrero, cuchillo de palo el sabater és el més mal calçat. 50 estar de casa anar d'estar per casa. 51 hacer la casa [limpiar] fer dissabte. 52 levantar la casa [restablecer] fer ressorgir (o donar nova vida a) la casa. 53 levantar (o quitar) la casa desparar (o desmuntar) la casa. 54 mi (o tu, o su, etc) casa casa meva (o teva, o seva, etc). 55 muy de casa [casero] molt de casa. 56 muy de su casa que mira molt per casa seva. 57 no parar en casa no parar a casa. 58 no tener casa ni hogar [ser pobre] no tenir on caure mort. 59 no tener casa ni hogar [vagar] anar a la ventura (o per aquests mons de Déu). 60 para andar por casa fig d'estar per casa. 61 para casa (o para dentro de casa) [vestidos, zapatos] d'estar per casa. 62 poner casa [instalarla] posar casa. 63 poner la casa [amueblarla] parar casa. 64 tener casa abierta en tenir una casa (o una sucursal) a. 65 unos por otros y la casa por (o sin) barrer l'un per l'altre i tot està per fer. 66 vivir una casa [habitarla] viure (o estar-se) en una casa. |
59.
casa
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
vestido de andar por casa, estar de casa. 13 cadascú a casa seva fig cada uno en su casa (o cada uno en su casa y Dios en la de todos). 14 cadascú a casa seva fig [en prendre comiat] cada mochuelo a su olivo, cada uno a su casa. Apa, cadascú a casa seva, vamos, cada mochuelo a su olivo. 15 casa bressol [...]
|