101.
pensar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[Se conjuga como: apretar] v tr 1 pensar. Piensa bien la respuesta, pensa bé la resposta. 2 [tener intención] pensar. Nosotros pensamos salir a las seis, nosaltres pensem sortir a les sis. 3 [creer, opinar] pensar-se pron, creure, semblar intr. Pienso que ahora no es el momento oportuno, em penso [...]
|
102.
arawetè
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Llengua. Literatura
L'arawetè comparteix semblances gramaticals remarcables amb l'assuriní del Xingu i l'anambè. El grup s'autodenomina vïde ('nosaltres', 'éssers humans'). Curiosament, els arawetès empren el gentilici arawetè ('enemics veritables') per a referir-se als assurinís del Xingú.Van ser [...]
|
103.
maka
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Llengua. Literatura
El gentilici makà és originalment el nom que les comunitats toba i pilagà aplicaven a aquest grup ètnic. El terme in-e-khewe-l, 'nosaltres', es fa servir també com a autodenominació dels parlants de maka.Els makes van contactar amb els europeus l'any 1927. Durant la Guerra del Chaco [...]
|
104.
wari
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Llengua. Literatura
La família txapakura no ha estat estudiada en profunditat fins a final del segle XX. La classificació interna encara no s'ha establert, ja que falten estudis sobre les llengües. La majoria ja s'han extingit.L'autodenominació wari del grup ètnic significa 'gent' o 'nosaltres'. A final del [...]
|
105.
estrany
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 adj. Que és d'una altra família (Ant. Propi). 2 Que no té relació amb nosaltres, que no és conegut nostre. desconegut(->) 3 Que no té part en una cosa. aliè profà no tenir art ni part (en una cosa) heterogeni 4 rar insòlit inaudito inoït singular peregrí(≠ pelegrí) enigmàtic [...]
|
106.
orejón
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Llengua. Literatura
orejón aplicat al grup ètnic es deu al fet que tradicionalment usaven unes arracades amb forma de disc que els deformaven les orelles. L'autodenominació maijuna significa 'nosaltres'.El poble orejón va patir una important minva demogràfica durant el primer quart del segle XX, a causa de les males [...]
|
107.
cuál
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
adj i pron interr 1 quin -a. ¿A cuál de nosotros te refieres?, a quin de nosaltres et refereixes? ¿Cuáles son tus libros?, quins són els teus llibres?adj i pron 2 cuál... cuál qui... qui, els uns... els altres. Todos ayudaban: cuál barriendo, cuál haciendo la comida, tots ajudaven: qui (o els uns [...]
|
108.
nez percé
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Llengua. Literatura
error d'interpretació, ja que l'ornamentació nasal no era una pràctica comuna entre els nez percés. La denominació pròpia d'aquesta comunitat és nimi'ipuu o nimipu, que significa 'gent real' o 'nosaltres, la gent'. Aquesta llengua consta de dues variants dialectals: la de l'est o riu amunt [...]
|
109.
viu
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-iva adj 1 [que té vida] vivo -va. Una planta viva, una planta viva. 2 [llengua] vivo -va. 3 fig vivo -va. El seu record encara és viu entre nosaltres, su recuerdo aún está vivo entre nosotros. 4 fig [apassionant] vivo -va. Una notícia viva i actual, una noticia viva y actual. 5 fig [expressiu [...]
|
110.
testicle
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
colló ou(fam.) pebrot(pl.) (vulg.) dídim(méd.) tripó botons(m. pl.), testicles. companyó(hab. en pl.). Alc. l'esmenta com a antic: nosaltres l'hem sentit usar per gent pobletana. turma, testicle d'un animal gran (xai, bou, etc.). Cp. escrot: la bossa dels testicles. Manuel Franquesa i [...]
VERB MODEL v tr 1 dir. Me dijo lo que pensaba, em va dir el que pensava. 2 [contar] dir. No me lo han dicho, no m'ho han dit. 3 dir, ordenar. Decidle que venga, digueu-li que vingui. 4 [nombrar] dir, anomenar. Le decían "el calvo", li deien "el calb". 5 al decir de segons diu (o diuen). 6 como quien dice (o como si dijéramos) com aquell qui diu, com si diguéssim, que diguéssim. 7 como quien no dice nada com qui no diu res (o com aquell qui no diu res). 8 con decir (o decirte, o decirle a usted) que... imagina't que..., fins al punt que...Con decirte que no pude ni tomar un taxi, imagina't que no vaig poder ni agafar un taxi. 9 con esto queda todo dicho amb això ja s'ha dit tot (o ja està tot dit). 10 decir bien (o mal) de alguien dir bé (o mal) d'algú. 11 decir cuatro frescas (o cuántas son tres y dos, o las verdades del barquero) cantar les veritats (o les quaranta). 12 decir para sí (o para su capote, o para su coleto, o para sus adentros) [interiormente] dir-se, dir-se (o pensar) dintre seu. 13 decir por decir dir per dir. 14 decir que no (o que sí) dir que (o de) no (o sí). 15 dicho de otro modo dit d'una altra manera, més ben dit, per dir (o dir-ho) millor, per millor dir (o dir-ho). 16 dicho sea de paso diguem-ho de passada, dit sia de passada. 17 dicho sea (o sea dicho) entre nosotros sigui (o sia) dit entre nosaltres, dit sigui (o sia) entre nosaltres, dit entre nosaltres. 18 dicho y hecho dit i fet (o tan aviat fet com dit). 19 ¿diga? (o ¿dígame?) [teléfono] digueu (o digui)?, digueu-me (o digui'm)? 20 ¡dígamelo a mí! què m'ha de dir! 21 digan lo que digan (o dígase lo que se diga) que diguin el que vulguin (o el que voldran). 22 digo... vull dir, volia dir. 23 ¡digo! ep!, renoi!, bufa! 24 el qué dirán el dir de la gent. 25 es decir és a dir. 26 es mucho decir això és dir per dir, això són ganes de parlar. 27 esto se dice pronto això aviat és dit (o es diu aviat). 28 ¡haberlo dicho! haver-ho dit abans! 29 huelga decir que... no cal dir que... 30 lo dicho, dicho el que és dit ja és dit, paraula és paraula, tal dit tal fet. 31 lo dije sin querer ho he dit sense voler. 32 lo que se dice un... ...que diguemLo que se dice un constipado, no, ...un constipat, que diguem, no ho és. 33 ¡ni que decir tiene! [al final de la frase] no cal ni (o pas) dir-ho. 34 ni que decir tiene que no cal dir que. 35 no decir nada [una cosa] no dir res. 36 ¡no digo nada! no he dit res! 37 no hay más que decir no cal dir res més. 38 ¡no me diga! què diu! (o què diu ara!) 39 ¡no se lo diré dos veces! no li ho diré pas dos cops! 40 no te digo más no te'n dic res més. 41 o mejor dicho o, més ben dit, o, millor dit, o, per dir-ho millor, o, per millor dir (o dir-ho). 42 para que luego digan perquè després diguin (o ens vinguin amb, o ens surtin amb). 43 para que no se diga perquè (o que) no sigui dit. 44 por decirlo así per dir-ho així. 45 por más que digan per més coses que diguin, diguin el que diguin. 46 que digamos que diguem, que diguéssim. No es muy inteligente que digamos, no és pas gaire intel·ligent, que diguem. 47 ¿qué me dices? què me'n dius? (o què me'n dius ara?) 48 ...¡que no te digo nada! (o ...¡ya me dirá usted!) que no te'n dic pas res! 49 ¡quien lo diría! qui ho diria!, qui ho havia de dir!, vols dir? 50 se lo dije bien claro li ho vaig dir ben clar. 51 ¡y que lo digas! tens tota la raó!v pron 52 dir-se. |