91.
talix
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Llengua. Literatura
dominació soviètica (1920-1992).A l'Azerbaidjan, als anys 1930, el talix va gaudir d'un període l'autonomia cultural breu durant el qual es va crear la llengua literària, es va ensenyar a l'escola i es van publicar alguns llibres de text. Aquesta activitat cultural va ser abolida aviat i l' [...]
|
92.
pota
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
potes fig [caure en un engany] caer en la trampa (o en el lazo), tragar el anzuelo. 7 ensenyar (o treure) la pota fig enseñar la pata, asomar (o descubrir, o enseñar) la oreja. 8 estar entre les potes dels cavalls fig [ésser menyspreat] estar a los pies de los caballos. 9 estirar la pota fig i fam [...]
|
93.
dent
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
dents fig [sortir-hi perdent] dejar el pellejo. 10 dents canines, incisives, molars dientes caninos, incisivos, molares. 11 dent de lleó bot [Taraxacum officinale] diente de león. 12 dent de llop gràf diente de lobo. 13 ensenyar les dents fig i fam enseñar (o mostrar) los dientes, enseñar los colmillos [...]
|
94.
diente
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
de lleó. 15 diente de lobo tecnol dent de llop. 16 diente molar dent molar, queixal. 17 echar los dientes (o salirle) a uno los dientes [un niño] sortir a algú les dents. 18 enseñar (o mostrar) los dientes ensenyar les dents. 19 hablar entre dientes [mascullar] parlar entre dents. 20 hincar el diente [...]
m 1 dent f. Dientes sanos, dents sanes. Diente de leche, dent de llet. 2 [de una sierra, engranaje] dent f. 3 constr [adaraja] lligada f, queixal. 4 aguzar alguien los dientes fig i fam esmolar algú les dents. 5 alargar a alguien los dientes fig i fam [hacer desear] fer denteta (o dentetes), fer babarotes (o miroies), fer gruar. 6 alargársele a alguien los dientes fig i fam morir-se de desig algú, frisar, fondre's. 7 armado hasta los dientes fig i fam armat fins a les dents. 8 crujirle (o rechinarle) a alguien los dientes carrisquejar (o cruixir) les dents a algú. 9 dar diente con diente (o castañetearle los dientes a alguien) petar les dents a algú. 10 decir algo entre dientes dir entre dents (o amb mitja boca). 11 de dientes afuera [sin sinceridad] de les dents enfora. 12 diente canino (o columelar) dent canina, ullal. 13 diente de ajo gra d'all. 14 diente de león bot [Taraxacum officinale] dent de lleó. 15 diente de lobo tecnol dent de llop. 16 diente molar dent molar, queixal. 17 echar los dientes (o salirle) a uno los dientes [un niño] sortir a algú les dents. 18 enseñar (o mostrar) los dientes ensenyar les dents. 19 hablar entre dientes [mascullar] parlar entre dents. 20 hincar el diente en fig i fam [iniciar una acción] posar fil a l'agulla en, posar mà a l'obra (o mans a l'obra) en. 21 hincar el diente en fig i fam [apropiarse de] emparar-se de, arrambar amb. 22 hincar el diente en fig i fam [criticar] deixar com un drap brut. 23 pelar el diente amer somriure. 24 poner (o ponérsele) a alguien los dientes largos fig i fam fer venir salivera, fer venir aigua a la boca, fer babarotes. 25 reír de dientes afuera fig i fam riure de les dents enfora. 26 tener a uno entre dientes fig, fam i p fr tenir tírria a algú. 27 tener buen diente fig i fam tenir bona dent, tenir les dents llargues. |
95.
pata
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
fig [estar irritado] treure foc pels queixals. 13 enseñar la pata fig ensenyar (o treure) la pota. 14 estirar la pata fig [morir] anar-se'n al calaix, anar-se'n a l'altre barri, tòrcer el coll. 15 mala pata fig pega, mala sort. 16 metedura de pata fig ficada de pota (o de peus a la galleda). 17 meter [...]
|
96.
orella
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
oídos), aguzar las orejas. 17 dur d'orella duro (o tardo) de oído. 18 ensenyar l'orella fig [mostrar les intencions] asomar (o descubrir, o enseñar) la oreja, vérsele a uno la oreja (o el plumero). 19 entrar per una orella i sortir per l'altra fig i fam [una cosa] entrar por un oído y salir por el otro [...]
|
97.
pelo
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
drets). 42 ponérsele los pelos de punta fig estar amb els cabells (o els pèls) de punta (o drets). 43 por un pelo fig d'un pèl. No le pilló el camión por un pelo, no el va atropellar el camió d'un pèl. 44 quitar el pelo de la dehesa fig [educar a alguien] polir algú, ensenyar maneres. 45 sin venir a [...]
|
98.
veure
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
procurar. 7 jutjar. Ant. Perdre de vista (algú o alguna cosa). Tenir teranyines (o pa) a l'ull: no veure una cosa evident. Estar ofuscat. 8 Deixar veure: Ensenyar. Va tan curta que ensenya tota la cuixa. Transparentar(intencions, sentiments, etc.). Entrelluir, deixar-se entreveure. 9 Fer veure [...]
|
99.
Origen de les abreviacions
[PDF, 313 kB]
Font
Abreviacions
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
signes d'abreviació que s'articulaven de manera coherent.
Aquest sistema va ser molt difós i es va ensenyar a les escoles durant l'Imperi romà.
A partir del segle iii foren corrents les notae iuris o notes de dret, abreviacions emprades
en manuscrits jurídics, fins que foren prohibides al segle vi [...]
|