101.
bo
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
tiempo, hacer bueno. Ahir va ploure, però avui fa bo, ayer llovió, pero hoy hace buen tiempo (o hace bueno). 34 fer de bo [intercedir] abogar por (o en favor de). Li ha fet de bo amb el governador, ha abogado por él cerca del gobernador. 35 fer-la bona [fer-la grossa] hacer una buena (o hacerla, o hacer [...]
|
102.
obrar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
dona feta. jovenejaro fadrinejar, obrar com un jove o fadrí. masclejar, obrar, una dona, com un home. noiejar, fer coses pròpies d'un noi o d'una noia. criaturejaro al·lotejar, obrar com una criatura. fer tronar i ploure, obrar esbojarradament. fer-ho anar tot en renou, íd. fer-ne de totes, íd [...]
|
103.
echar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
, ploure. Se nos echan encima muchos gastos, ens cauen al damunt moltes despeses. 57 echarse encima fig i fam [de alguien] clavar un arrambatge. 58 echarse fuera fig i fam defugir. 59 echarse fuera fig i fam desentendre's. 60 echárselas de fig i fam presumir de, vanar-se de, prear-se de. Se las echaba de [...]
|
104.
palabra
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
paraules. 6 a la primera palabra a la primera paraula. 7 a palabras necias oídos sordos brams d'ase no arriben al cel, ves dient, jo com si sentís ploure. 8 bajo la palabra de alguien sota la meva (o teva, etc) paraula. 9 cogerle a uno la palabra agafar algú pel mot. 10 comerse las palabras fig [hablar mal [...]
|
105.
poner
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
a llover, posar-se a ploure. 50 ponerse a bien [con alguien] congraciar-se. 51 ponerse a mal posar-se de punta. 52 ponerse a servir posar-se a servir. 53 ponerse delante (o por delante) posar-se al davant. 54 ponerse en contra fer (o portar) la contra. [...]
|
106.
nada
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
nada más [simplemente, solo] només, solament. Tengo nada más cien euros, només tinc cent euros. 28 nada más [apenas] a penes, tan bon punt. Nada más salir, empezó a llover, a penes vam sortir, començà de ploure. 29 nada más y nada menos que ni més ni menys. Le han dado nada más y nada menos que el [...]
|
107.
tiempo
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
concert. 52 malgastar el tiempo perdre el temps. 53 mal tiempo mal temps. 54 matar el tiempo fig i fam matar el temps (o les hores). 55 meterse el tiempo en agua fig i fam [llover] ploure a bots i barrals (o a semalades). 56 no hay tiempo que perder no hi ha temps a perdre. 57 pasar el tiempo passar el [...]
f 1 [el no ser] no-res m. Crear de la nada, crear del no-res. pron 2 [precediendo al verbo] res no. Nada me importa, res no m'importa. 3 [detrás del verbo] res. Esto no me dice nada, això no em diu res. 4 [con adjetivo] res de. No ha dicho nada nuevo, no ha dit res de nou. adv 5 gens. No es nada inteligente, no és gens intel·ligent. No se lo pensó nada, no s'ho va pensar gens. 6 ¡ahí es nada! déu-n'hi-do!, déu-n'hi-doret! ¡Ahí es nada!, ha ganado el primer premio, déu-n'hi-do!, ha guanyat el primer premi. 7 antes de nada abans que (o de) res. Antes de nada voy a ducharme, abans de res em dutxaré. 8 casi nada gairebé. Esta flor no huele casi nada, aquesta flor gairebé no fa olor. 9 ¡casi nada! déu-n'hi-do!, déu-n'hi-doret! 10 como si nada com si res. A pesar del susto se quedó como si nada, malgrat l'ensurt es quedà com si res. 11 con nada amb molt (o ben) poca cosa. La cuerda está gastada, con nada se romperá, la corda està gastada, amb molt poca cosa es trencarà. 12 dejar sin nada deixar sense res. El terremoto los dejó sin nada, el terratrèmol els deixà sense res. 13 de la nada [crear, sacar, venir, salir, etc] del no-res. Este artista ha surgido de la nada, aquest artista ha sortit del no-res. 14 de nada [cortesía] no s'ho val, de res. 15 de nada [insignificante] de poca importància, insignificant. Le han dado un trabajito de nada, li han donat un treballet insignificant. 16 estar en nada estar a punt. Estuve en nada de ir a la reunión, vaig estar a punt d'anar a la reunió. 17 nada res, bé. Nada, debemos esperar, res, hem d'esperar. 18 ¡nada! res!, no res! ¿Qué dices? —¡Nada!, què dius? —No res! 19 nada como res com, res millor que. No hay nada como dormir para descansar, no hi ha res com dormir per a descansar. 20 nada de [con adjetivo] res de. Esta película no tiene nada de extraordinario, aquesta pel·lícula no té res d'extraordinari. 21 nada de [con sustantivo] gens de. Esto no me hace nada de gracia, això no em fa gens de gràcia. 22 ¡nada de...! res de...! ¡Nada de salir de casa!, res de sortir de casa! 23 ¡nada de eso! això sí que no!, ni parlar-ne! 24 nada de nada [nada] res de res, absolutament res. Del aumento de sueldo, nada de nada, de l'augment de sou, res de res. 25 nada de nada [en absoluto] gens ni mica, gens. No me gustó nada de nada, no m'agradà gens ni mica. 26 nada más [punto final] res més. Y eso es todo, nada más, i això és tot, res més. 27 nada más [simplemente, solo] només, solament. Tengo nada más cien euros, només tinc cent euros. 28 nada más [apenas] a penes, tan bon punt. Nada más salir, empezó a llover, a penes vam sortir, començà de ploure. 29 nada más y nada menos que ni més ni menys. Le han dado nada más y nada menos que el primer premio, li han donat ni més ni menys el primer premi. 30 nada menos ni més ni menys, com si res, com qui no diu res, com si tal cosa. Le acusó de desinterés, nada menos, l'acusà de desinterès, ni més ni menys. 31 nada menos que [persona] no... altre que, ni més ni menys. Ese señor es nada menos que el alcalde, aquest senyor no és altre que el batlle. 32 nada menos que [cosa] ni més ni menys que. Ha heredado nada menos que un millón, ha heretat ni més ni menys que un milió. 33 nada, nada res... res, fuig... fuig. Nada, nada, mujer, no te preocupes, res, dona, res, no et preocupis! 34 ¡ni nada! pas poc! ¡Pues no presume ni nada!, no presumeix pas poc! 35 no es por nada, pero... no ho prenguis malament, però..., no t'hi enfadis, però... 36 no estar para nada no ser bo per a res. Con este dolor de cabeza no estoy para nada, amb aquest mal de cap no soc bo per a res. 37 no hace (o hacía, etc) nada [tiempo] no fa (o feia, etc) gaire. No hace nada que ha llegado, no fa gaire que ha arribat. 38 no... nada [ninguna cosa] no... res. No oigo nada, no sento res. 39 no... nada [de ninguna manera] no... gens. No me gusta nada, no m'agrada gens. 40 no ser nada [una cosa, un hecho] no ésser res. Estuve enfermo, pero no fue nada, vaig estar malalt, però no va ser res. 41 no tener nada que ver no tenir-hi res a veure. 42 para nada per no res, en va. Te has sacrificado para nada, t'has sacrificat per no res. 43 peor es nada ésser millor que res. Solo tengo diez euros, pero peor es nada, només tinc deu euros, però és millor que res. 44 por nada per res, per cosa en el món (o del segle). No me lo vendería por nada del mundo, no me'l vendria per res del món. 45 por nada [por algo insignificante] per un no res. Siempre llora por nada, sempre plora per un no res. 46 pues nada res... res. Pues nada, hombre, no hay problema, res, home, res, no hi ha problema. 47 y nada más [punto final] i res més. |
108.
molt
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
, beure, dormir, caminar, treballar, ploure, etc.) summament en grau superlatiuo superlativament força. Ha plogut força. Ara treballa força. sobre manera bon, en frases com de bon matí, molt de matí. espantosament(en frases de qualificació negativa). Era espantosament lletja (cruel, avara, etc.). pler [...]
|
109.
bien
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
personas, hi caben ben bé cinc mil persones. 74 ¡muy bien! molt bé!75 no bien així que, tot seguit que, a penes. No bien salió de casa empezó a llover, tot seguit que sortí de casa començà a ploure. 76 no estar bien [una cosa] no estar bé. 77 no estar bien [ser inconveniente socialmente] no ésser bo, no [...]
|
110.
esdevenir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
es dona gaire, de ploure i fer sol alhora. seguir-se. A vegades se segueixen coses en una hora que no s'esdevenen en mil anys (Tirant lo Blanc). complir-se. S'ha complert la teva predicció. sorgir, esdevenir-se sobtosament. brollar, íd. caure (o baixar) del cel, esdevenir-se inesperadament un [...]
|