91.
talix
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Llengua. Literatura
dominació soviètica (1920-1992).A l'Azerbaidjan, als anys 1930, el talix va gaudir d'un període l'autonomia cultural breu durant el qual es va crear la llengua literària, es va ensenyar a l'escola i es van publicar alguns llibres de text. Aquesta activitat cultural va ser abolida aviat i l' [...]
|
92.
pota
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
potes fig [caure en un engany] caer en la trampa (o en el lazo), tragar el anzuelo. 7 ensenyar (o treure) la pota fig enseñar la pata, asomar (o descubrir, o enseñar) la oreja. 8 estar entre les potes dels cavalls fig [ésser menyspreat] estar a los pies de los caballos. 9 estirar la pota fig i fam [...]
|
93.
dent
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
dents fig [sortir-hi perdent] dejar el pellejo. 10 dents canines, incisives, molars dientes caninos, incisivos, molares. 11 dent de lleó bot [Taraxacum officinale] diente de león. 12 dent de llop gràf diente de lobo. 13 ensenyar les dents fig i fam enseñar (o mostrar) los dientes, enseñar los colmillos [...]
|
94.
diente
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
de lleó. 15 diente de lobo tecnol dent de llop. 16 diente molar dent molar, queixal. 17 echar los dientes (o salirle) a uno los dientes [un niño] sortir a algú les dents. 18 enseñar (o mostrar) los dientes ensenyar les dents. 19 hablar entre dientes [mascullar] parlar entre dents. 20 hincar el diente [...]
|
95.
pata
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
fig [estar irritado] treure foc pels queixals. 13 enseñar la pata fig ensenyar (o treure) la pota. 14 estirar la pata fig [morir] anar-se'n al calaix, anar-se'n a l'altre barri, tòrcer el coll. 15 mala pata fig pega, mala sort. 16 metedura de pata fig ficada de pota (o de peus a la galleda). 17 meter [...]
f 1 [de animal] pota. 2 [pie de animal] peu m. Animal de pata hendida, animal de peu forcat. 3 [de mueble] petge m, pota. Las cuatro patas de una silla, els quatre petges d'una cadira. 4 p fr [de vestidos] tapa. 5 fam [del hombre] pota. 6 ornit [hembra del pato] ànega. 7 a cuatro patas [a gatas] de grapes, de (o a) quatre grapes. 8 a la pata coja a peu coix. 9 a la pata la llana fig amb franquesa, sense compliments, sense embuts. 10 a pata fam [andando] a peu. 11 con las patas de atrás fig amb els peus. Hacer algo con las patas de atrás, fer quelcom amb els peus. 12 echar las patas por alto fig [estar irritado] treure foc pels queixals. 13 enseñar la pata fig ensenyar (o treure) la pota. 14 estirar la pata fig [morir] anar-se'n al calaix, anar-se'n a l'altre barri, tòrcer el coll. 15 mala pata fig pega, mala sort. 16 metedura de pata fig ficada de pota (o de peus a la galleda). 17 meter la pata fig ficar la pota, ficar-se de peus a la galleda, ficar el rem. 18 pata de banco fig i fam sortida de peu de banc, ciri trencat. Salir con una pata de banco, tenir una sortida de peu de banc, sortir amb un ciri trencat. 19 pata de cabra [herramienta de zapatero] pota de cabra. 20 pata de gallo [arruga] pota de gall. 21 pata de gallo [despropósito] ximpleria, bacinada, disbarat, estirabot, ciri trencat. 22 pata de mosca [garabato] pota de mosca. 23 pata de palo cama de fusta. 24 patas arriba fam [caído] potes enlaire, cames enlaire. 25 patas arriba fam [desordenado] de cap per avall, damunt davall. 26 poner de patas en la calle fig i p fr [a alguien] treure (o plantar) al carrer. 27 ser un mala pata fig tenir poca solta, no ésser gens graciós. 28 tener mala pata fig tenir pega, tenir mala sort. 29 tener mala pata fig [poca gracia] tenir poca-solta, no ésser gens graciós. |
96.
orella
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
oídos), aguzar las orejas. 17 dur d'orella duro (o tardo) de oído. 18 ensenyar l'orella fig [mostrar les intencions] asomar (o descubrir, o enseñar) la oreja, vérsele a uno la oreja (o el plumero). 19 entrar per una orella i sortir per l'altra fig i fam [una cosa] entrar por un oído y salir por el otro [...]
|
97.
pelo
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
drets). 42 ponérsele los pelos de punta fig estar amb els cabells (o els pèls) de punta (o drets). 43 por un pelo fig d'un pèl. No le pilló el camión por un pelo, no el va atropellar el camió d'un pèl. 44 quitar el pelo de la dehesa fig [educar a alguien] polir algú, ensenyar maneres. 45 sin venir a [...]
|
98.
veure
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
procurar. 7 jutjar. Ant. Perdre de vista (algú o alguna cosa). Tenir teranyines (o pa) a l'ull: no veure una cosa evident. Estar ofuscat. 8 Deixar veure: Ensenyar. Va tan curta que ensenya tota la cuixa. Transparentar(intencions, sentiments, etc.). Entrelluir, deixar-se entreveure. 9 Fer veure [...]
|
99.
Origen de les abreviacions
[PDF, 313 kB]
Font
Abreviacions
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
signes d'abreviació que s'articulaven de manera coherent.
Aquest sistema va ser molt difós i es va ensenyar a les escoles durant l'Imperi romà.
A partir del segle iii foren corrents les notae iuris o notes de dret, abreviacions emprades
en manuscrits jurídics, fins que foren prohibides al segle vi [...]
|