91.
talix
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Llengua. Literatura
dominació soviètica (1920-1992).A l'Azerbaidjan, als anys 1930, el talix va gaudir d'un període l'autonomia cultural breu durant el qual es va crear la llengua literària, es va ensenyar a l'escola i es van publicar alguns llibres de text. Aquesta activitat cultural va ser abolida aviat i l' [...]
|
92.
pota
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
potes fig [caure en un engany] caer en la trampa (o en el lazo), tragar el anzuelo. 7 ensenyar (o treure) la pota fig enseñar la pata, asomar (o descubrir, o enseñar) la oreja. 8 estar entre les potes dels cavalls fig [ésser menyspreat] estar a los pies de los caballos. 9 estirar la pota fig i fam [...]
|
93.
dent
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
dents fig [sortir-hi perdent] dejar el pellejo. 10 dents canines, incisives, molars dientes caninos, incisivos, molares. 11 dent de lleó bot [Taraxacum officinale] diente de león. 12 dent de llop gràf diente de lobo. 13 ensenyar les dents fig i fam enseñar (o mostrar) los dientes, enseñar los colmillos [...]
|
94.
diente
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
de lleó. 15 diente de lobo tecnol dent de llop. 16 diente molar dent molar, queixal. 17 echar los dientes (o salirle) a uno los dientes [un niño] sortir a algú les dents. 18 enseñar (o mostrar) los dientes ensenyar les dents. 19 hablar entre dientes [mascullar] parlar entre dents. 20 hincar el diente [...]
|
95.
pata
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
fig [estar irritado] treure foc pels queixals. 13 enseñar la pata fig ensenyar (o treure) la pota. 14 estirar la pata fig [morir] anar-se'n al calaix, anar-se'n a l'altre barri, tòrcer el coll. 15 mala pata fig pega, mala sort. 16 metedura de pata fig ficada de pota (o de peus a la galleda). 17 meter [...]
|
96.
orella
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
oídos), aguzar las orejas. 17 dur d'orella duro (o tardo) de oído. 18 ensenyar l'orella fig [mostrar les intencions] asomar (o descubrir, o enseñar) la oreja, vérsele a uno la oreja (o el plumero). 19 entrar per una orella i sortir per l'altra fig i fam [una cosa] entrar por un oído y salir por el otro [...]
|
97.
pelo
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
drets). 42 ponérsele los pelos de punta fig estar amb els cabells (o els pèls) de punta (o drets). 43 por un pelo fig d'un pèl. No le pilló el camión por un pelo, no el va atropellar el camió d'un pèl. 44 quitar el pelo de la dehesa fig [educar a alguien] polir algú, ensenyar maneres. 45 sin venir a [...]
m 1 [de hombre o animal] pèl. 2 [un cabello] cabell. 3 [cabellos] cabells pl, cabell. Cortarse el pelo, tallar-se els cabells (o el cabell). 4 [pelos o color de un animal] pèl, pelatge. 5 [de ave] pèl, borrissol. 6 [de planta] pèl, pelussa f, borrissol. 7 [brizna] pèl, bri. 8 [de una tela] pèl. 9 [en un diamante] pèl, tara f. 10 tecnol [defecto] pèl, tara f. 11 [cantidad mínima] pèl, bri. No hace ni un pelo de aire, no fa ni un pèl d'aire. 12 a contra pelo a contrapel. 13 agarrarse (o asirse) de un pelo aprofitar la més mínima ocasió. 14 al pelo fig [oportunamente] al pèl, com l'anell al dit, que ni fet d'encàrrec. 15 al pelo fig [en las telas] a pèl. 16 a medios pelos fig i fam [borracho] calent de cap (o d'orelles). 17 a pelo [equitación] a pèl. Montar un caballo a pelo, muntar un cavall a pèl. 18 a pelo [sin sombrero] descobert. 19 colgado de un pelo fig [inseguro] aguantat per un pèl (o fil). 20 con pelos y señales fig [muy detalladamente] amb tots els pèls i senyals, amb tots els ets i uts. 21 cortar un pelo en el aire [astuto] ésser una bona pua (o una vespa, o un gat vell). 22 dar para el pelo fig [reprender] clavar una allisada (o una fregada d'orelles). 23 de medio pelo fig [persona] un de tants. 24 de medio pelo fig [de baja calidad] de pa sucat amb oli. 25 de pelo en pecho fig que té collons (o pebrots, o penques), sense por. 26 echar el mal pelo fuera fig [salir de una mala temporada] tornar les aigües a mare, alçar (o aixecar) el cap, veure's les orelles. 27 en pelo [equitación] a pèl. 28 en pelo [desnudo] en pèl. 29 erizar los pelos posar els cabells de punta (o drets). 30 estar en un pelo [a punto] estar a dos dits. 31 estar hasta los pelos estar-ne fins al capdamunt. 32 faltar un pelo fig faltar un pèl. 33 ir a contra pelo anar a contrapel. 34 librarse por un pelo venir d'un pèl. Se ha librado por un pelo, de examinarse, li ha vingut d'un pèl, d'examinar-se. 35 lucir buen pelo (o el pelo) lluir-li el pèl a algú, treure faves d'olla, alçar (o aixecar) el cap. 36 ni un pelo [nada] ni un pèl. 37 no tener pelos en la lengua fig no tenir pèls a la llengua, no anar amb embuts. 38 no tener un pelo de tonto fam ésser net de clatell, ésser un peix que es porta l'oli, saber-la molt llarga. 39 no tocar un pelo de la ropa fig no tocar un fil de la roba. 40 no ver el pelo a uno fig no veure a. 41 poner los pelos de punta fig fer posar els cabells (o els pèls) de punta (o drets). 42 ponérsele los pelos de punta fig estar amb els cabells (o els pèls) de punta (o drets). 43 por un pelo fig d'un pèl. No le pilló el camión por un pelo, no el va atropellar el camió d'un pèl. 44 quitar el pelo de la dehesa fig [educar a alguien] polir algú, ensenyar maneres. 45 sin venir a pelo fig [importunamente] sense venir a tomb. 46 soltarse el pelo fig [obrar sin miramientos] anar a regna solta. 47 tirar del pelo fig clavar una estrebada. 48 tirarse de los pelos fig [desesperarse] estirar-se els cabells. 49 tomar el pelo prendre el pèl, rifar-se, passejar-se, fúmer-se, prendre la mida. Le toman el pelo, se'l rifen. 50 un pelo fig un pèl. Un pelo de aire, un pèl d'aire. 51 venir al pelo fig [oportunamente] venir a tomb, venir molt bé, venir com l'anell al dit, venir que ni fet d'encàrrec (o exprés). |
98.
veure
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
procurar. 7 jutjar. Ant. Perdre de vista (algú o alguna cosa). Tenir teranyines (o pa) a l'ull: no veure una cosa evident. Estar ofuscat. 8 Deixar veure: Ensenyar. Va tan curta que ensenya tota la cuixa. Transparentar(intencions, sentiments, etc.). Entrelluir, deixar-se entreveure. 9 Fer veure [...]
|
99.
Origen de les abreviacions
[PDF, 313 kB]
Font
Abreviacions
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
signes d'abreviació que s'articulaven de manera coherent.
Aquest sistema va ser molt difós i es va ensenyar a les escoles durant l'Imperi romà.
A partir del segle iii foren corrents les notae iuris o notes de dret, abreviacions emprades
en manuscrits jurídics, fins que foren prohibides al segle vi [...]
|