61.
bon
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
adj [forma que pren bo davant un substantiu o infinitiu] 1 buen. Un bon home, un buen hombre. 2 fer (o ésser) de bon ser bueno de (o para). Aquest pastís fa de bon menjar, este pastel es bueno de comer. [...]
|
62.
bota
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
dempeus. 8 ponerse las botas fig i fam [enriquecerse] fer el seu agost, fer-se la barba d'or. 9 ponerse las botas fig i fam [aprovecharse] aprofitar-se'n de valent, treure faves d'olla. 10 ponerse las botas fig i fam [comer mucho] afartar-se (o atipar-se) com un lladre. [...]
|
63.
quesero
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-ra adj 1 formatger -a. Industria quesera menorquina, indústria formatgera menorquina. adj i m i f 2 [que gusta de comer queso] formatger -a. m i f 3 [que hace o vende queso] formatger -a. f 4 [plato o campana de cristal para guardar el queso] formatgera. [...]
|
64.
sobremesa
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 [tapete] cobretaula m, sobretaula m. 2 [postre] postres pl. 3 [tiempo después de la comida] sobretaula. 4 de sobremesa de sobretaula. 5 de sobremesa durant la sobretaula. Ven a comer y hablaremos de esto de sobremesa, vine a dinar i en parlarem durant la sobretaula. [...]
|
65.
bocinada
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 [bocada] bocado m. 2 [entre l'esmorzar i el dinar] bocadillo m, tentempié m, piscolabis m. 3 menjar en quatre bocinades [una cosa] comer en un bocado (o en dos bocados, o en menos que canta un gallo, o en un abrir y cerrar de ojos). [...]
|
66.
tarro
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 pot, terrina f. Un tarro de mermelada, un pot de melmelada (o de confitura). 2 comer el tarro fam fer una rentada (o un rentat) de cervell, inflar el cap. 3 comerse el tarro fam trencar-se (o escalfar-se) el cap, donar-hi moltes voltes (a una cosa). [...]
m 1 pot, terrina f. Un tarro de mermelada, un pot de melmelada (o de confitura). 2 comer el tarro fam fer una rentada (o un rentat) de cervell, inflar el cap. 3 comerse el tarro fam trencar-se (o escalfar-se) el cap, donar-hi moltes voltes (a una cosa). |
67.
tenedor
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-ra m i f 1 [que posee] tenidor -a. 2 [de efectos comerciales] tenidor -a. Tenedor de una letra de cambio, tenidor d'una lletra de canvi. 3 tenedor de libros tenidor de llibres. m 4 [utensilio de mesa] forquilla f, forqueta f. Comer con un tenedor, menjar amb una forquilla. [...]
|
68.
empipar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [enutjar] enfadar, cabrear vulg. Això, que no hagis dit la veritat, m'empipa molt!, ¡que no hayas dicho la verdad me enfada mucho!2 [destorbar, incomodar] molestar. No l'empipis a l'hora de dinar, no le molestes a la hora de comer. v pron 3 enfadarse, cabrearse vulg. [...]
|
69.
estranyar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [allunyar] extrañar, apartar, alejar. 2 [causar estranyesa] extrañar, asombrar, sorprender. No m'estranya gens, no me extraña en absoluto. v intr 3 extrañar. A la Maria li va estranyar molt que no vinguessis a dinar, a María le extrañó mucho que no vinieras a comer. v pron 4 [sentir [...]
|
70.
atragantar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr 1 fer ennuegar. Comer deprisa atraganta, menjar de pressa fa ennuegar. v tr 2 empassar-se pron amb dificultat. v pron 3 ennuegar-se, engargussar-se, escanyussar-se. 4 fig entravessar-se. Este chico se me ha atragantado, aquest noi se m'ha entravessat. 5 fig [cortarse hablando] ennuegar-se [...]
|