11.
olisquear
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr fam ensumar, flairar. [...]
|
12.
olfatear
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 olorar, ensumar, flairar. 2 fig [curiosear] nassejar, ficar el nas. [...]
|
13.
trascender
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[Se conjuga como: defender] v intr 1 [oler] flairar, fer olor. 2 [divulgarse] transcendir. Procuraron que no trascendiera la noticia, van procurar que no transcendís la notícia. 3 transcendir. Los hechos ocurridos no trascenderán a otros departamentos, els fets esdevinguts no transcendiran a d [...]
|
14.
oliscar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [oler] ensumar, flairar. 2 fig nassejar, ficar el nas. v intr 3 p fr ferumejar, pudir. El pescado empieza a oliscar, el peix comença a ferumejar. [...]
|
15.
olorar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 odorar flairar ensumar percebre una olor 2 Fig. endevinar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
16.
oler
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[Se conjuga como: morder] v tr 1 olorar, ensumar, flairar. Oler una rosa, olorar una rosa. 2 fig [adivinar] olorar, ensumar. Ya ha olido lo que estamos haciendo, ja ha olorat el que fem. 3 fig [curiosear] nassejar, ficar el nas. v intr 4 [bien] fer olor. Huele a rosas, fa olor de roses. 5 [mal [...]
|
17.
sospitar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
algun indici o aparença. conjecturar. (mig) pensar-s'ho (mig) témer-s'ho (mig) esperar-s'ho dubtar-se'n. Aquest ús de dubtar era corrent en els nostres clàssics (V. Alc.). El rei Carles es dubtava de traïció d'aquells que amb ell eren (Muntaner, Crònica). flairar(fig.). Ell de seguida va flairar que [...]
|
18.
mosca
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
fam mig témer-se (o esperar-se, o pensar-se) una cosa, ensumar (o flairar) una cosa. [...]
|
19.
olor
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
beguda una substància que s'hi ha produït químicament. pudor. 2 Fer olor: pudir. saber. Aquesta ampolla sap a petroli. flairar. Com flairen aquestes roses! flairejaro flairosejar, fer flaire. 3 Perdre l'olor: Esbravar-se. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
20.
viento
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
] perdre la xaveta (o el cap, o el seny). 8 contra viento y marea contra vent i marea. 9 corren malos vientos para... fig són temps dolents per a.... 10 darle a uno el viento de una cosa fig [sospechar] flairar (o ensumar) una cosa. 11 despedir (o echar) con viento fresco fam engegar a dida (o a passeig, o [...]
m 1 vent. Hace mucho viento, fa molt de vent. 2 [dirección] vent. 3 [olfato de los animales] nas, olfacte. 4 mús vent. Instrumentos de viento, instruments de vent. 5 a los cuatro vientos als quatre vents. 6 azotado por los vientos batut pel vent. 7 beber los vientos por [una cosa, una mujer] perdre la xaveta (o el cap, o el seny). 8 contra viento y marea contra vent i marea. 9 corren malos vientos para... fig són temps dolents per a.... 10 darle a uno el viento de una cosa fig [sospechar] flairar (o ensumar) una cosa. 11 despedir (o echar) con viento fresco fam engegar a dida (o a passeig, o a la quinta forca). 12 el viento ha cambiado el vent ha canviat. 13 ganar el viento mar posar proa al vent. 14 hurtar el viento mar tenir vent de proa. 15 ir más rápido que el viento fig córrer més que el vent (o anar com el vent, o deixar endarrere el vent). 16 irse a tomar viento fam [fracasar] anar-se'n a fer punyetes, anar-se'n en orris. 17 ir viento en popa fig anar vent en popa. 18 lo que el viento se llevó allò que el vent s'endugué. 19 llevarse el viento una cosa fig [caer en el olvido] emportar-se una cosa el vent. 20 ¿qué viento te trae? fam quin vent et porta? 21 quien siembra vientos recoge tempestades fig qui sembra vents, cull tempestats. 22 tener viento favorable tenir bon vent. |