91.
caber
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
ploure. 8 caber en alguien [ser capaz de] ésser capaç de. No cabe en él hacerlo, no és capaç de fer-ho. 9 cabe todo en él fam és capaç de tot. 10 en (o dentro de) lo que cabe en la mesura del possible. 11 no cabe más (o que no cabe más) que no pot ser-ho més. Es grande que no cabe más, és gran que no pot [...]
|
92.
manera
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 manera, forma, modo m. Quina manera de ploure!, ¡qué manera de llover! Té una manera d'ésser estranya, tiene una manera de ser extraña. 2 pl [comportament correcte] maneras, modos m, modales m, formas. No saluda mai ningú: té molt males maneres, no saluda nunca a nadie: tiene muy malas maneras [...]
|
93.
bot
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
ploure a bots i barrals llover a cántaros (o a mares, o a jarros). 19 rebentar el bot fig [esclatar] estallar, reventar. 20 tenir el bot ple fig estar hasta las narices (o hasta los pelos, o hasta la punta de los pelos, o hasta la coronilla). 21 xutar al bot esport chutar a bote pronto. [...]
|
94.
posar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
a treballar, ponerse a trabajar. Ja es posa a ploure, ya empieza (o se pone) a llover. Posar-se a caminar, echar a andar. 27 fer posar poner. Fer posar nerviós, poner nervioso. 28 posar-s'hi [començar a treballar] ponerse manos a la obra, ponerse a ello. 29 poseu-vos-hi bé póngase cómodo. 30 tot és [...]
|
95.
desgràcia
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
3 Pèrdua de la gràcia o el favor d'algú. desfavor. Un favorit caigut en desfavor. 4 Tenir desgràcia: Tenir pega. Estar de pega. Ploure sobre mullat, sofrir contratemps continuats. Tenir mala estrella. Néixer en mala estrella. Ésser malaurat. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
96.
volver
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
deia. 15 volver a [con infinitivo] tornar a. Volvió a llover, va tornar a ploure. 16 volver a la carga (o al ataque) tornar a la càrrega. 17 volver atrás [retroceder] tornar-se'n, fer marxa enrere. 18 volver de vacío fig i fam tornar-se'n amb les mans buides (o netes). 19 volver en sí [recobrar el [...]
[Se conjuga como: morder] v tr 1 girar, tombar. Volver un colchón, girar un matalàs. Vuelve la cabeza, gira el cap. Volver una tortilla, tombar una truita. 2 [dirigir] dirigir. Volver la proa al viento, dirigir la proa al vent. Volver el pensamiento a Dios, dirigir el pensament a Déu. 3 [del revés] girar al revés (o a l'inrevés, o de l'inrevés). Vuelve los calcetines, gira els mitjons al revés. 4 [del derecho] girar del dret. 5 [convertir] fer tornar, convertir. Así vas a volver tonto al niño, d'aquesta manera faràs tornar ximple el nen. 6 [traducir] traduir, girar ant. Volver un libro del castellano al catalán, traduir un llibre del castellà al català. 7 tornar. Puedes volver los libros a su sitio, pots tornar els llibres al seu lloc. 8 [devolver] tornar. 9 agr [la tierra] besllaurar, binar, mantornar, entornar. 10 volver la mirada (o los ojos) girar els ulls (o la vista). v intr 11 [regresar] tornar. Volver al colegio, tornar al col·legi. 12 [ir de nuevo] tornar. Este verano volveremos a la costa, enguany tornarem a la costa. 13 [torcer] tòrcer, torçar, girar, tombar. Allá el camino vuelve a la izquierda, allà el camí torç a l'esquerra. 14 fig tornar. Volviendo a lo que decía, tornant al que deia. 15 volver a [con infinitivo] tornar a. Volvió a llover, va tornar a ploure. 16 volver a la carga (o al ataque) tornar a la càrrega. 17 volver atrás [retroceder] tornar-se'n, fer marxa enrere. 18 volver de vacío fig i fam tornar-se'n amb les mans buides (o netes). 19 volver en sí [recobrar el conocimiento] tornar en si. v pron 20 girar-se, tombar-se. ¡Vuélvete!, gira't! 21 [convertirse] tornar-se, esdevenir intr. Se ha vuelto feo, s'ha tornat lleig. 22 [regresar] tornar-se'n. 23 volverse atrás tornar-se'n, fer marxa enrere. 24 volverse contra alguien (o en contra de alguien) girar-se contra algú. 25 volverse para atrás [retroceder] tornar-se'n, fer marxa enrere. 26 volverse para atrás [retractarse] fer marxa enrere. |
97.
tot 2
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
recto (o todo derecho). 18 tot d'una de repente. 19 tot just [només] apenas, solo. Seran tot just quatre dies, serán apenas cuatro días. 20 tot just apenas. Tot just havíem sortit, es va posar a ploure, apenas habíamos salido, se puso a llover. 21 tot just [tan bon punt] así que, enseguida que, tan [...]
|
98.
parar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
casa. 14 no parar en bien acabar malament. 15 no parar hasta no parar fins a. No parará hasta conseguirlo, no pararà fins a aconseguir-ho. 16 no poder parar no poder parar. 17 parar de parar de. No para de llover, no para de ploure. 18 parar en parar. Tú pararás en ladrón, tu pararàs lladre. 19 parar [...]
|
99.
punt
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
. 67 punt i a cap (o a part) punto y aparte. 68 punt i coma punto y coma. 69 punt mort punto muerto. 70 punts suspensius puntos suspensivos. 71 punt volat [en una l·l] punto de geminación. 72 tan bon punt tan pronto como, nada más, no bien. Tan bon punt sortí, es posà a ploure, tan pronto como salió (o [...]
|
100.
dejar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
mujer y los hijos, per ella ha deixat la dona i els fills. 4 deixar, cessar. Esto ha dejado de tener interés, això ha deixat de tenir interès. Dejó de estudiar, va deixar d'estudiar. 5 parar. Ha dejado de llover, ha parat de ploure. 6 donar, produir. Sus negocios le han dejado grandes beneficios, els [...]
|