1.
obligar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 obligar, forzar. 2 dr obligar. 3 [guanyar la voluntat] obligar. v pron 4 obligarse. [...]
|
2.
destrènyer
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[pp: destret -a] v tr 1 poner en apuros (o en un apuro). 2 [obligar] constreñir, forzar, obligar. [...]
|
3.
constrènyer
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr [pp: constret -a] 1 [obligar] constreñir, obligar, forzar. La necessitat el constreny a vendre's les propietats, la necesidad le constriñe a vender las propiedades. 2 [reprimir] constreñir, coartar, cohibir. 3 [cloure estrenyent] constreñir. [...]
|
4.
forçós
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-osa adj 1 forzoso -sa, necesario -ria. f 2 jocs [en les dames] forzosa. 3 fer la forçosa fig [obligar algú] hacer la forzosa. [...]
|
5.
forçar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [fer cedir] forzar. Forçar un pany, forzar una cerradura. 2 [obligar] forzar, obligar. El forçaren a parlar, le forzaron a hablar. 3 [prendre una plaça forta] forzar. 4 [violar] forzar. Forçar una dona, forzar a una mujer. 5 [portar a un grau excessiu] forzar. No forcis la veu, no fuerces [...]
|
6.
engatjar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [empenyorar] empeñar, pignorar, dar en prenda. 2 fig [la paraula] dar, empeñar. Va engatjar la seva paraula en un tracte, empeñó su palabra en un trato. 3 fig [comprometre] comprometer, obligar, ligar. Ens hi engatja un jurament, nos obliga a ello un juramento. v pron 4 comprometerse. [...]
|
7.
estrènyer
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
estrechar. Estrènyer el setge, estrechar el sitio. Estrenyem els llaços de la nostra amistat, estrechemos los lazos de nuestra amistad. 7 fig [forçar, obligar] estrechar, presionar, forzar. Les circumstàncies l'estrenyien a fer-ho, las circunstancias le forzaban a hacerlo. v pron 8 estrecharse. Passada l [...]
[pp: estret -a] v tr 1 estrechar, hacer más estrecho. Estrènyer el carrer, estrechar la calle. Estrènyer les files, estrechar las filas. 2 [exercir pressió] apretar. Aquest barret m'estreny el cap, este sombrero me aprieta la cabeza. 3 apretar, estar (o venir) estrecho. Aquestes sabates m'estrenyen, estos zapatos me están estrechos. 4 [amb els braços, les mans] estrechar. Li vaig estrènyer les mans, le estreché las manos. 5 [tancar estrenyent] apretar. Estrènyer els punys, les dents, apretar los puños, los dientes. No estrenyis tan fort els lligams, no aprietes tanto las ligaduras. 6 fig estrechar. Estrènyer el setge, estrechar el sitio. Estrenyem els llaços de la nostra amistat, estrechemos los lazos de nuestra amistad. 7 fig [forçar, obligar] estrechar, presionar, forzar. Les circumstàncies l'estrenyien a fer-ho, las circunstancias le forzaban a hacerlo. v pron 8 estrecharse. Passada l'església el carrer s'estreny, pasada la iglesia la calle se estrecha. 9 estrecharse, apretarse. Si us estrenyeu una mica, hi cabrem tots, si os estrecháis un poco, cabremos todos. |
8.
imposar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [posar sobre] imponer, poner. Imposar el vel, una medalla, imponer el velo, una medalla. 2 [les mans] imponer. 3 [obligar a] imponer. Cada càrrec imposa uns deures, cada cargo impone unos deberes. Imposar silenci, imponer silencio. Imposar un candidat, imponer a un candidato. 4 [imputar [...]
|