1.
obligar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 obligar, forzar. 2 dr obligar. 3 [guanyar la voluntat] obligar. v pron 4 obligarse. [...]
|
2.
destrènyer
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[pp: destret -a] v tr 1 poner en apuros (o en un apuro). 2 [obligar] constreñir, forzar, obligar. [...]
|
3.
constrènyer
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr [pp: constret -a] 1 [obligar] constreñir, obligar, forzar. La necessitat el constreny a vendre's les propietats, la necesidad le constriñe a vender las propiedades. 2 [reprimir] constreñir, coartar, cohibir. 3 [cloure estrenyent] constreñir. [...]
|
4.
forçós
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-osa adj 1 forzoso -sa, necesario -ria. f 2 jocs [en les dames] forzosa. 3 fer la forçosa fig [obligar algú] hacer la forzosa. [...]
|
5.
forçar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [fer cedir] forzar. Forçar un pany, forzar una cerradura. 2 [obligar] forzar, obligar. El forçaren a parlar, le forzaron a hablar. 3 [prendre una plaça forta] forzar. 4 [violar] forzar. Forçar una dona, forzar a una mujer. 5 [portar a un grau excessiu] forzar. No forcis la veu, no fuerces [...]
|
6.
engatjar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [empenyorar] empeñar, pignorar, dar en prenda. 2 fig [la paraula] dar, empeñar. Va engatjar la seva paraula en un tracte, empeñó su palabra en un trato. 3 fig [comprometre] comprometer, obligar, ligar. Ens hi engatja un jurament, nos obliga a ello un juramento. v pron 4 comprometerse. [...]
|
7.
estrènyer
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
estrechar. Estrènyer el setge, estrechar el sitio. Estrenyem els llaços de la nostra amistat, estrechemos los lazos de nuestra amistad. 7 fig [forçar, obligar] estrechar, presionar, forzar. Les circumstàncies l'estrenyien a fer-ho, las circunstancias le forzaban a hacerlo. v pron 8 estrecharse. Passada l [...]
|
8.
imposar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [posar sobre] imponer, poner. Imposar el vel, una medalla, imponer el velo, una medalla. 2 [les mans] imponer. 3 [obligar a] imponer. Cada càrrec imposa uns deures, cada cargo impone unos deberes. Imposar silenci, imponer silencio. Imposar un candidat, imponer a un candidato. 4 [imputar [...]
v tr 1 [posar sobre] imponer, poner. Imposar el vel, una medalla, imponer el velo, una medalla. 2 [les mans] imponer. 3 [obligar a] imponer. Cada càrrec imposa uns deures, cada cargo impone unos deberes. Imposar silenci, imponer silencio. Imposar un candidat, imponer a un candidato. 4 [imputar] imponer, imputar. 5 [ensenyar] imponer, instruir. El vaig imposar en gramàtica, le impuse en gramática. 6 abs fig imponer, impresionar. És un home que imposa per la seva força, es un hombre que impone por su fuerza. 7 merc [diners] imponer. v pron 8 [obligar-se] imponerse. S'ha imposat de llevar-se cada matí a les cinc, se ha impuesto levantarse cada mañana a las cinco. 9 [ésser o esdevenir forçós] imponerse. Davant la vaga de transports públics, s'imposa d'anar a peu, ante la huelga de transportes públicos, se impone ir a pie. 10 [prevaler] imponerse, prevalecer intr. S'ha imposat la voluntat popular, se ha impuesto la voluntad popular. 11 [fer-se respectar, obeir, admirar] imponerse. Cal que algú sàpiga imposar-se, es necesario que alguien sepa imponerse. |