11.
invitar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
invitaren a abandonar el local, les invitaron a abandonar el local. 5 [incitar] invitar, incitar. Aquestes paraules inviten a meditar, estas palabras invitan a meditar. 6 invitar a ballar invitar (o sacar) a bailar. [...]
v tr 1 [a una festa] invitar. Han invitat al casament tots els amics i coneguts, han invitado a la boda a todos los amigos y conocidos. 2 [a un àpat] invitar, convidar. 3 [pregar de fer una cosa] invitar. M'invità a asseure'm al seu costat, me invitó a sentarme a su lado. 4 [ordenar] invitar. Els invitaren a abandonar el local, les invitaron a abandonar el local. 5 [incitar] invitar, incitar. Aquestes paraules inviten a meditar, estas palabras invitan a meditar. 6 invitar a ballar invitar (o sacar) a bailar. |
12.
burxar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [punxar] pinchar, punzar. 2 [el foc] atizar, hurgar, remover, hurgonear. 3 [remenar interiorment] hurgar. No et burxis el nas!, ¡no te hurgues la nariz!4 fig [furgar] hurgar, escarbar. Burxar en una ferida, en el passat, hurgar en una herida, en el pasado. 5 fig [incitar] pinchar, espolear [...]
|
13.
provocar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 provocar, incitar. 2 abs provocar. No provoquis, no provoques. 3 [causar] provocar. El fum provoca la tos, el humo provoca la tos. 4 provocar, causar, suscitar, ocasionar, dar lugar a. Les seves paraules van provocar les rialles de tothom, sus palabras provocaron las risas de todo el mundo [...]
|
14.
a 1
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
transitius o que regeixen a] a. Incitar a lluitar, incitar a luchar. Començar a parlar, empezar a hablar. 16 [davant d'infinitius dependents de verbs que expressen percepció dels sentits] [no se traduce]. T'he vist a venir, te he visto venir. S'ha sentit a dir..., se ha oído decir...17 [davant d'infinitius [...]
|