Optimot. Consultes lingüístiques - Llengua catalana

mancar

v intr
1 [amb la preposició de] carecer, estar falto de. Manca dels diners necessaris, carece del dinero necesario.
2 faltar tr, no tener tr. Ha mancat de prudència, le ha faltado prudencia.
3 faltar a. Ha mancat de respecte envers les autoritats, ha faltado al respeto a las autoridades.
4 faltar. Li manca un braç, le falta un brazo. Ja hi som tots gairebé: només manca en Jordi, ya casi estamos todos: solo falta Jorge.
5 [cessar de fer el seu servei] fallar. Li ha mancat el cor, le ha fallado el corazón.
6 [minvar] menguar, disminuir. Ja manca la pluja, ya mengua la lluvia.
7 [amb la preposició a] faltar. Va mancar a la seva paraula, faltó a su palabra.
8 [ofendre] faltar. No havia mancat mai als seus pares, nunca había faltado a sus padres.

v tr
9 fallar, errar, marrar. Ha mancat el cop, ha fallado el golpe.
Enciclopèdia Catalana
Abreviacions