211.
de 1
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
tornar-te a veure, me ha encantado volver a verte. No m'era permès d'anar-hi, no me estaba permitido ir. 29 [aposició al n pr] de. El carrer de Provença, la calle de Provenza. El mes d'abril, el mes de abril. 30 [darrere adj o substantiu] de. Pobre de tu!, ¡pobre de ti! Llàstima de dentadura!, ¡lástima de [...]
prep [d' davant de vocal precedida de h o no] 1 de. 2 [allunyament, separació, procedència, origen] de. La ploma li escapà de les mans, la pluma se le escapó de las manos. Li penjava del coll, le colgaba del cuello. Anar de bar en bar, ir de bar en bar. Aquest tren ve d'Elx, este tren viene de Elche. Nasqué de família de classe mitjana, nació de familia de clase media. 3 [distància, mesurament, càlcul] de. Som molt lluny del poble, estamos muy lejos del pueblo. Hi caben de dos a tres litres, caben de dos a tres litros. De tres a vuit en van cinc, de tres a ocho van cinco. 4 [temps] de. Obren de vuit a nou, abren de ocho a nueve. D'ara endavant, de ahora en adelante. 5 [amb pp] de [sin pp]. És cuit de dilluns, es del lunes. Aquest peix és fet d'ahir, este pescado es de ayer. 6 [durada, espai de temps] de. De menut va marxar de casa seva, de pequeño se fue de su casa. 7 [durada, espai de temps] de, por. Hi anàrem de nit, fuimos por la noche. 8 [manera] de. De genollons, de rodillas. De bat a bat, de par en par. El qualificaven de savi, lo calificaban de sabio. 9 [causa, motiu] de. Plorar de vergonya, llorar de vergüenza. 10 [seguit d'un adj] [causa, motiu] de tan, de... que está. El safareig vessa de ple, el lavadero rebosa de tan lleno (o de lleno que está). 11 [mitjà, instrument] de. Armar-se de paciència, armarse de paciencia. 12 [referència] de. Què pensen de mi?, ¿qué piensan de mí? 13 [qualitat, condició] de. Un home de bon cor, un hombre de buen corazón. De color blau, de color azul. 14 [matèria] de. Un braçalet d'or, un brazalete de oro. Un vol d'orenetes, un vuelo de golondrinas. 15 [contingut] de. Un got d'aigua, un vaso de agua. 16 [assumpte, tema] de. Una lliçó d'història, una lección de historia. 17 [procedència, origen] de. Vi d'Alella, vino de Alella. És natural d'Alemanya, es natural de Alemania. 18 [mitjà] de. Molí de vent, molino de viento. 19 [destinació, finalitat] de. Un molí d'oli, un molino de aceite. Una màquina d'escriure, una màquina de escribir. 20 [possessió] de. Els llibres d'en Joan, los libros de Juan. 21 [l'autor] de. Els versos de Foix, los versos de Foix. 22 [situació] de. La cadira d'allà darrere, la silla de allí atrás. 23 [gènere] de. Conte de fades, cuento de hadas. 24 [agent de passiva] por, de p fr. És fet d'ell, está hecho por él. Era conegut de tothom, era conocido de (o por) todos. 25 [introdueix l'objecte de l'acció] de. Dubtar de tot, dudar de todo. Em penedeixo d'haver-ho dit, me arrepiento de haberlo dicho. 26 [entre un verb auxiliar i un infinitiu] de. Acaben de dir-m'ho, acaban de decírmelo. Això no deixa de molestar-me, esto no deja de molestarme. 27 [introdueix l'infinitiu en funció de complement directe] [no se traduce]. Què has decidit de fer?, ¿qué has decidido hacer? He refusat d'acceptar el càrrec, he rehusado aceptar el cargo. Prova de fer-ho, intenta hacerlo. Han decidit d'anar-hi, han decidido ir. 28 [introdueix l'infinitiu en funció de subjecte del verb precedent] [no se traduce]. M'ha agradat molt de tornar-te a veure, me ha encantado volver a verte. No m'era permès d'anar-hi, no me estaba permitido ir. 29 [aposició al n pr] de. El carrer de Provença, la calle de Provenza. El mes d'abril, el mes de abril. 30 [darrere adj o substantiu] de. Pobre de tu!, ¡pobre de ti! Llàstima de dentadura!, ¡lástima de dentadura! 31 [darrere d'un substantiu d'autorització, permís, etc i davant d'un infinitiu] para, de p fr. Va obtenir la llicència d'anar-se'n, obtuvo la licencia para irse. 32 [complement de l'adj qualificatiu] de. Una cambra plena de joguines, un cuarto lleno de juguetes. Està segur de si mateix, está seguro de sí mismo. 33 [complement de l'adj qualificatiu] de. És lletja de cara, es fea de cara. Ample de malucs, ancho de caderas. 34 [partitiu] de. Què hi ha de nou?, ¿qué hay de nuevo? Tres de vosaltres, tres de vosotros. 35 [partitiu] [introdueix els adj qualificatius quan són atributs del pron feble en] [no se traduce]. Si aquestes camises no t'agraden, compra-te'n d'altres, si estas camisas no te gustan, cómprate otras. Té dues corbates blaves i moltes de vermelles, tiene dos corbatas azules y muchas encarnadas. De groga, no en tens cap?, ¿amarilla, no tienes ninguna? (o ¿no tienes ninguna amarilla?)En teniu, de madures? (pomes, etc), ¿las tiene [que sean] maduras? Si vols taronges, te'n puc donar de molt bones, si quieres naranjas, puedo dártelas muy buenas. 36 [partitiu] algo de, un poco de. El vi blanc s'ha acabat, però encara en resta de negre, el vino blanco se ha terminado, pero todavía queda algo de tinto. 37 [en construccions de comparatiu i superlatiu] de. El pitjor de tots, el peor de todos. Menys de tretze, menos de trece. 38 [denota substitució] [no se traduce]. Si jo fos d'ella me n'aniria, si yo fuera ella me iría. 39 [destaca un terme nominal posant-lo fora de la frase] [no se traduce]. En vols, de pomes?, ¿quieres manzanas? D'homes, n'hi ha de bons i de dolents, hay hombres buenos y malos. Aquesta és ben gran, de casa, esta casa es muy grande. No tinguis por: de perdre's no es perdrà, no tengas miedo: perderse no se va a perder. 40 [destaca un terme nominal posant-lo fora de la frase] lo que es. No en sap, de cantar, lo que es cantar, no sabe. No en tinc, de pa, lo que es pan, no tengo. 41 ...com és (o era, etc) de... lo... que es, cuán... es. No podeu imaginar-vos com és de bell, no podéis imaginaros lo bello que es. 42 de... en... de... a (o en)... díasD'avui en vuit, de aquí a ocho días, de hoy en ocho días. 43 de... estant desde.... Ho vam veure de dalt estant, lo vimos desde arriba. Ens cridà de sota estant, nos llamó desde abajo. M'escriu de Barcelona estant, me escribe desde Barcelona. 44 de... estant en lo..., desde...De dalt estant no se sentia res, en lo alto (o desde arriba) no se oía nada. |
212.
mal
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-a adj 1 [sempre anteposat al substantiu] malo -la, mal [delante de substantivo masculino]. Mala notícia, mala noticia. És un mal home, es un hombre malo (o un mal hombre). El peix fa mala olor, el pescado despide mal olor (o un olor malo). 2 [en expressions de maledicció] mal -la. Mala bèstia!, [...]
|
213.
tot
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 adj. sencer. (Davant d'un nom de ciutat o país és invariable. He corregut tot Barcelona. Coneix tot Suïssa.) En frases com tot el dia i semblants, el substantiu es fa anar sovint precedit de sant. Tot el sant dia t'hem esperat. 2 m. La cosa entera, la reunió entera de les parts: conjunt. la [...]
|
214.
lo
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
y lo moderno, les coses antigues i les coses modernes. 7 [traducció del substantiu corresponent]. Lo feo y lo bello, la lletjor i la bellesa. Mantendré lo pactado, mantindré el pacte. 8 de lo d'allò. Es de lo más interesante, és d'allò més interessant. 9 de lo que del que, d'allò que. Dame algo de [...]
|
215.
sol 2
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
adj. aïllato isolat solitari(->), que viu sol. desacompanyat mer, sol, sense mescla d'altra cosa. Va sempre davant del substantiu. pur. Or pur. broixo rònec, sol, sense acompanyament de res. Un tros de pa broix. Ha deixat la crosta rònega. seco soliu, íd. Es menjava un [...]
|
216.
nom
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
de lloc. corònim, nom de país. hidrònim, nom de riu o estany. orònim, nom de muntanya. Cp. sinònim, antònim, homònim 2 nomenclatura, conjunt de noms emprats en una branca d'una ciència o d'un art. 3 substantiu aptot, nom indeclinable. 4 qualificatiu 5 fama. Manuel Franquesa i Enciclopèdia [...]
|
217.
ganes
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
que hom té de gratar-se quan se sent una picor forta. Tenia la pruïja de dir-hi sempre la seva: no se'n podia estar. 2 Una gran quantitat de verbs formen un substantiu equivalent a ganes de afegint el sufix -era a l'arrel verbal: mengera, ganes de menjar. riallera(de riure [...]
|
218.
Equivalències castellà - català. considerando m
[PDF, 932 kB]
Font
Criteris de traducció de textos normatius del castellà al català
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
considerando m-atès / considerant m Cada una de les raons essencials que han dut
a fer un decret, una sentència, un dictamen, una resolució, etc., exposades al
principi del document.
NOTA: Es diu així perquè cada raó sol estar introduïda pelmot atès (o atesa si va
seguit d'un substantiu femení) o [...]
|
219.
fals
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
figurat. Un portal figurat. pseudo-, prefixat a un substantiu expressa la idea de fals. Un pseudoapòstol. Un pseudopoeta. Això és una pseudodemocràcia. Ant. Legítim. Real. Genuí. Autèntic. Ver. 3 Dit d'una persona que no és [...]
|
220.
FORMES DOBLES
[PDF, 96 kB]
Font
Guia d'usos no sexistes de la llengua
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
, anuncis de feina, etc. Límits 1. En textos llargs no es recomana l'ús de formes dobles abreujades amb barra perquè dificulta la redacció i entrebanca considerablement la lectura. 2. Si hi ha articles i adjectius que han de concordar amb el substantiu, es pot fer servir la forma doble únicament per al [...]
|