91.
talix
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Llengua. Literatura
dominació soviètica (1920-1992).A l'Azerbaidjan, als anys 1930, el talix va gaudir d'un període l'autonomia cultural breu durant el qual es va crear la llengua literària, es va ensenyar a l'escola i es van publicar alguns llibres de text. Aquesta activitat cultural va ser abolida aviat i l' [...]
|
92.
pota
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
potes fig [caure en un engany] caer en la trampa (o en el lazo), tragar el anzuelo. 7 ensenyar (o treure) la pota fig enseñar la pata, asomar (o descubrir, o enseñar) la oreja. 8 estar entre les potes dels cavalls fig [ésser menyspreat] estar a los pies de los caballos. 9 estirar la pota fig i fam [...]
|
93.
dent
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
dents fig [sortir-hi perdent] dejar el pellejo. 10 dents canines, incisives, molars dientes caninos, incisivos, molares. 11 dent de lleó bot [Taraxacum officinale] diente de león. 12 dent de llop gràf diente de lobo. 13 ensenyar les dents fig i fam enseñar (o mostrar) los dientes, enseñar los colmillos [...]
f 1 anat diente m. Dents sanes, dientes sanos. Una dent de llet, un diente de leche. 2 [en forma de dent] diente m. Les dents d'una serra, los dientes de una sierra. 3 [pic agut i aïllat] pico m, diente m. 4 gràf i tecnol diente m. 5 anar armat fins a les dents fig i fam ir armado hasta los dientes. 6 clavar les dents [mossegar] clavar los dientes, hincar el diente. 7 cruixir (o petar) de dents algú [pel fred, la por] dar diente con diente, castañetearle los dientes a alguien. 8 cruixir (o petar) de dents algú [de ràbia, d'irritació] crujirle (o rechinarle) a uno los dientes. 9 deixar-hi les dents fig [sortir-hi perdent] dejar el pellejo. 10 dents canines, incisives, molars dientes caninos, incisivos, molares. 11 dent de lleó bot [Taraxacum officinale] diente de león. 12 dent de llop gràf diente de lobo. 13 ensenyar les dents fig i fam enseñar (o mostrar) los dientes, enseñar los colmillos. 14 esmolar algú les dents fig i fam aguzar alguien los dientes. 15 no arribar a les dents [un menjar] no haber para un diente. 16 no passar de les dents algú fig i fam no poder ver ni en pintura a uno, tenerlo atragantado, tenerlo entre dientes. 17 parlar entre dents [sense entendre's] hablar entre dientes. 18 prendre a dents [una cosa] poner los cinco sentidos en. 19 riure de les dents enfora fig i fam [sense sinceritat] reír de dientes afuera. 20 sortir-li les dents [a un nen] echar (o salirle) los dientes. 21 tenir (o venir amb) les dents esmolades fig i fam tener (o venir con) las uñas fuera. 22 tenir les dents llargues (o tenir bona dent) fig [tenir molta gana] tener buen diente (o buen saque). 23 tenir una dent corcada tener una muela picada (o un diente picado). |
94.
diente
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
de lleó. 15 diente de lobo tecnol dent de llop. 16 diente molar dent molar, queixal. 17 echar los dientes (o salirle) a uno los dientes [un niño] sortir a algú les dents. 18 enseñar (o mostrar) los dientes ensenyar les dents. 19 hablar entre dientes [mascullar] parlar entre dents. 20 hincar el diente [...]
|
95.
pata
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
fig [estar irritado] treure foc pels queixals. 13 enseñar la pata fig ensenyar (o treure) la pota. 14 estirar la pata fig [morir] anar-se'n al calaix, anar-se'n a l'altre barri, tòrcer el coll. 15 mala pata fig pega, mala sort. 16 metedura de pata fig ficada de pota (o de peus a la galleda). 17 meter [...]
|
96.
orella
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
oídos), aguzar las orejas. 17 dur d'orella duro (o tardo) de oído. 18 ensenyar l'orella fig [mostrar les intencions] asomar (o descubrir, o enseñar) la oreja, vérsele a uno la oreja (o el plumero). 19 entrar per una orella i sortir per l'altra fig i fam [una cosa] entrar por un oído y salir por el otro [...]
|
97.
pelo
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
drets). 42 ponérsele los pelos de punta fig estar amb els cabells (o els pèls) de punta (o drets). 43 por un pelo fig d'un pèl. No le pilló el camión por un pelo, no el va atropellar el camió d'un pèl. 44 quitar el pelo de la dehesa fig [educar a alguien] polir algú, ensenyar maneres. 45 sin venir a [...]
|
98.
veure
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
procurar. 7 jutjar. Ant. Perdre de vista (algú o alguna cosa). Tenir teranyines (o pa) a l'ull: no veure una cosa evident. Estar ofuscat. 8 Deixar veure: Ensenyar. Va tan curta que ensenya tota la cuixa. Transparentar(intencions, sentiments, etc.). Entrelluir, deixar-se entreveure. 9 Fer veure [...]
|
99.
Origen de les abreviacions
[PDF, 313 kB]
Font
Abreviacions
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
signes d'abreviació que s'articulaven de manera coherent.
Aquest sistema va ser molt difós i es va ensenyar a les escoles durant l'Imperi romà.
A partir del segle iii foren corrents les notae iuris o notes de dret, abreviacions emprades
en manuscrits jurídics, fins que foren prohibides al segle vi [...]
|