91.
talix
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Llengua. Literatura
dominació soviètica (1920-1992).A l'Azerbaidjan, als anys 1930, el talix va gaudir d'un període l'autonomia cultural breu durant el qual es va crear la llengua literària, es va ensenyar a l'escola i es van publicar alguns llibres de text. Aquesta activitat cultural va ser abolida aviat i l' [...]
|
92.
pota
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
potes fig [caure en un engany] caer en la trampa (o en el lazo), tragar el anzuelo. 7 ensenyar (o treure) la pota fig enseñar la pata, asomar (o descubrir, o enseñar) la oreja. 8 estar entre les potes dels cavalls fig [ésser menyspreat] estar a los pies de los caballos. 9 estirar la pota fig i fam [...]
|
93.
dent
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
dents fig [sortir-hi perdent] dejar el pellejo. 10 dents canines, incisives, molars dientes caninos, incisivos, molares. 11 dent de lleó bot [Taraxacum officinale] diente de león. 12 dent de llop gràf diente de lobo. 13 ensenyar les dents fig i fam enseñar (o mostrar) los dientes, enseñar los colmillos [...]
|
94.
diente
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
de lleó. 15 diente de lobo tecnol dent de llop. 16 diente molar dent molar, queixal. 17 echar los dientes (o salirle) a uno los dientes [un niño] sortir a algú les dents. 18 enseñar (o mostrar) los dientes ensenyar les dents. 19 hablar entre dientes [mascullar] parlar entre dents. 20 hincar el diente [...]
|
95.
pata
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
fig [estar irritado] treure foc pels queixals. 13 enseñar la pata fig ensenyar (o treure) la pota. 14 estirar la pata fig [morir] anar-se'n al calaix, anar-se'n a l'altre barri, tòrcer el coll. 15 mala pata fig pega, mala sort. 16 metedura de pata fig ficada de pota (o de peus a la galleda). 17 meter [...]
|
96.
orella
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
oídos), aguzar las orejas. 17 dur d'orella duro (o tardo) de oído. 18 ensenyar l'orella fig [mostrar les intencions] asomar (o descubrir, o enseñar) la oreja, vérsele a uno la oreja (o el plumero). 19 entrar per una orella i sortir per l'altra fig i fam [una cosa] entrar por un oído y salir por el otro [...]
f 1 anat oreja. 2 [estructura interna] oído m. Em fa mal l'orella, me duele el oído. 3 [bona oïda] buen oído m. Tenir orella, tener buen oído. 4 [d'una sabata] oreja. 5 [d'un martell] oreja. 6 [nansa] oreja. 7 [d'una butaca] oreja. 8 agr [orelló] orejera, vertedera. 9 bot [gírgola] seta [del género "pleuroto"]. 10 a cau d'orella al oído. 11 anar calent d'orelles fig i fam [estar embriac] estar borracho. 12 arribar una cosa a orelles d'algú llegar una cosa a oídos (o a conocimiento) de alguien. 13 clavar una fregada d'orelles fig [renyar] calentar las orejas, echar un rapapolvo, dar para el pelo. 14 donar (o prestar) orella fig i fam [escoltar] dar (o prestar) oídos (u oído p fr). 15 donar (o prestar) orella fig i fam [creure] dar (o prestar) oídos (u oído p fr), dar crédito. 16 dreçar les orelles (o l'orella) (o parar l'orella) fig [posar molta atenció] aguzar (o alargar) el oído (o los oídos), aguzar las orejas. 17 dur d'orella duro (o tardo) de oído. 18 ensenyar l'orella fig [mostrar les intencions] asomar (o descubrir, o enseñar) la oreja, vérsele a uno la oreja (o el plumero). 19 entrar per una orella i sortir per l'altra fig i fam [una cosa] entrar por un oído y salir por el otro. 20 escoltar amb totes les seves orelles fig i fam [escoltar atentament] ser todo oídos. 21 escurar-se les orelles [treure la cera] limpiarse los oídos. 22 estirar les orelles a algú fig [castigar] calentar las orejas a alguien, tirar de las orejas a alguien. 23 estirar l'orella al gat fig [jugar a cartes] tirar de la oreja a Jorge. 24 fer orelles de marxant fig [fer el sord] hacer orejas (u oídos) de mercader. 25 obrir l'orella a una proposició fig [mostrar-se disposat a acollir-la] dar (o prestar) oídos (u oído p fr) a una proposición. 26 orella d'ase bot [trompeta] trompeta de los muertos. 27 orella d'ase bot [Ofidea onotica] oreja de asno. 28 orella de conill bot [Clitocybe infundibuliformis] clitocibe embudado. 29 orella de fadrí agr [en un sembrat] calvero, calva. 30 orella de gat bot [helvel·la] oreja de gato. 31 orella de gat blanca bot [Helvella crispa] oreja de gato. 32 orella de gat grisa bot [H. lacunosa] oreja de gato negra. 33 orella de Judes bot [Auricularia auricula-judae] oreja de Judas. 34 orella de llebre bot [Otidea leporina] oreja de liebre. 35 orella de mar zool [Haliotis sp] oreja marina (o de mar). 36 orella de rata bot [pelosella] vellosilla, oreja de ratón. 37 orella d'os bot [Ramonda myconi] oreja de oso, hierba tosera, hierba peluda. 38 parlar a cau d'orella hablar al oído. 39 penjar-se a les orelles de fig [demanar amb insistència] estar dando (o dar) la lata a. Quan vol alguna cosa, es penja a les orelles de qui sigui fins que l'aconsegueix, cuando quiere algo, está dando la lata a quien sea hasta que lo consigue. 40 qui tingui orelles que hi senti al buen entendedor pocas palabras bastan (o con pocas palabras basta). 41 tancar l'orella a fig i fam [no fer cas] cerrar los oídos a. 42 veure's les orelles fig i fam [després d'una malaltia] levantar (o alzar) cabeza (o la cabeza). 43 veure's les orelles fig i fam [econòmicament] levantar (o alzar) cabeza (o la cabeza), salir a flote, ver la luz, salir adelante. 44 xiular-li les orelles fig i fam zumbarle (o silbarle) los oídos. |
97.
pelo
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
drets). 42 ponérsele los pelos de punta fig estar amb els cabells (o els pèls) de punta (o drets). 43 por un pelo fig d'un pèl. No le pilló el camión por un pelo, no el va atropellar el camió d'un pèl. 44 quitar el pelo de la dehesa fig [educar a alguien] polir algú, ensenyar maneres. 45 sin venir a [...]
|
98.
veure
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
procurar. 7 jutjar. Ant. Perdre de vista (algú o alguna cosa). Tenir teranyines (o pa) a l'ull: no veure una cosa evident. Estar ofuscat. 8 Deixar veure: Ensenyar. Va tan curta que ensenya tota la cuixa. Transparentar(intencions, sentiments, etc.). Entrelluir, deixar-se entreveure. 9 Fer veure [...]
|
99.
Origen de les abreviacions
[PDF, 313 kB]
Font
Abreviacions
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
signes d'abreviació que s'articulaven de manera coherent.
Aquest sistema va ser molt difós i es va ensenyar a les escoles durant l'Imperi romà.
A partir del segle iii foren corrents les notae iuris o notes de dret, abreviacions emprades
en manuscrits jurídics, fins que foren prohibides al segle vi [...]
|