Resultats de la cerca bàsica: 41
|
31.
picaporta
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Indústria. Energia
[...]
|
|
32.
relleix
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Indústria. Energia
[...]
|
|
33.
pasador
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-ra adj i m i f 1 [que pasa] passador -a. m 2 [colador] colador. 3 [pestillo] passador, pestell, balda f. 4 [para el pelo] passador. 5 [de corbata] anell, anella f. 6 [para las condecoraciones] agulla f. 7 [broche] afiblall, fermall. 8 tecnol [varilla de bisagra] passador. 9 mar [especie de punzón [...]
|
|
34.
barralleva
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Indústria. Energia
Tancadura constituïda per una barra de ferro de secció rodona, proveïda d'un colze en forma de ganxo a cada cap, que es fixa verticalment en el muntant de tancar d'un batent de balconera, de finestra, de persiana de llibret o de porticó i que, en fer-la girar sobre el seu eix amb una balda que [...]
|
|
35.
fiador
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-ra m i f 1 [garante] fiador -a, fiançador -a, garant. Salir (o ser) fiador de alguien, fer-se garant d'algú. m 2 [fianza] fiança f. 3 [presilla de capa] fiador. 4 [del sombrero, del sable] brida f. 5 tecnol [de un arma] fiador. 6 tecnol [de una puerta] baldó, balda f. 7 tecnol [de un cerrojo [...]
|
|
36.
replegar-se
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Esport
Fer retrocedir, un equip, els seus atacants cap a la línia defensiva pròpia com a conseqüència d'un moviment tàctic defensiu. [...]
|
|
37.
replegar-se
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Esport
Fer retrocedir, un equip, la línia davantera i la línia de mitjos cap a la línia defensiva per tal de dur a terme un moviment tàctic defensiu. [...]
|
|
38.
picar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
, esta mañana el frío apretaba de lo lindo. 20 [d'un menjar] picar. No piqueu massa, que perdreu la gana, no piquéis demasiado, que vais a perder el apetito. 21 [en una porta] llamar. Algú pica, aneu a obrir, alguien llama, id a abrir. 22 fig llamar, dar, golpear. Picar amb la balda, llamar con la aldaba [...]
v tr 1 [un insecte] picar. L'ha picat una vespa, le ha picado una avispa. 2 [una punxa] pinchar, punzar. M'he picat el dit amb una agulla, me he pinchado el dedo con una aguja. 3 [un ocell] picar, picar en. El canari picava l'enciam, el canario picaba (o picaba en) la lechuga. 4 [un peix] picar. 5 abs picar. Avui no piquen, hoy no pican. 6 fig [els compradors] picar. 7 fig [estimular vivament] picar, aguijonear, espolear, excitar. Allò que li vas dir li va picar l'amor propi, lo que le dijiste le picó el amor propio. L'èxit del seu company l'ha picat: ara treballa de valent, el éxito de su compañero le ha picado: ahora trabaja de firme. 8 [donar cops] picar, machacar, moler. Picar les fulles del tabac, picar las hojas del tabaco. Picar pedra, picar (o moler) piedra. Picar ferro fred, machacar hierro frío. 9 sacudir, golpear. Picar un matalàs, sacudir un colchón. 10 [menjar, condiments] picar, triturar. Picar carn, alls al morter, picar carne, ajos en el mortero. Pica'm una mica de julivert, pícame un poco de perejil. 11 esport [voleibol, ping-pong] picar. 12 esport [billar] picar. 13 taurom picar. 14 [un cavall] picar, espolear. 15 [ensinistrar-lo] picar, adiestrar. 16 mús [una nota] picar. v intr 17 [causar coïssor] picar (o picar en). Em pica un braç, me pica un brazo (o me pica en un brazo). La botifarra pica molt: hi ha massa pebre, la butifarra pica mucho: lleva demasiada pimienta. 18 [el sol] picar, quemar, apretar. 19 [el fred, etc] apretar. Aquest matí el fred picava d'allò més, esta mañana el frío apretaba de lo lindo. 20 [d'un menjar] picar. No piqueu massa, que perdreu la gana, no piquéis demasiado, que vais a perder el apetito. 21 [en una porta] llamar. Algú pica, aneu a obrir, alguien llama, id a abrir. 22 fig llamar, dar, golpear. Picar amb la balda, llamar con la aldaba. 23 [començar a obrar] arreciar, tomar cuerpo (o auge), picar p fr. La tempesta ja pica, ya arrecia la tormenta. Picar la pesta, picar la peste. 24 fig [en un llibre] picar p fr. v pron 25 [metalls] picarse, corroerse, oxidarse. 26 [mobles, etc] picarse, carcomerse. 27 [roba] picarse, apolillarse. 28 [una dent] picarse, cariarse. 29 [florir-se] enmohecerse, avinagrarse, agriarse, repuntarse, revenirse. 30 [la mar] picarse. 31 fig [ofendre's] picarse, mosquearse fam. 32 fig [jactar-se] dárselas (o echárselas) de. Es pica d'espavilat, se las da de listo. 
|
|
39.
tanca
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
barralleva, llevao falleba balda passador bernat pestello llisquet forrellat pany 3 Tanca publicitària: Panell publicitari. tauler. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
|
40.
balutxi
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Llengua. Literatura
Els balutxis són originaris de la costa meridional de la mar Càspia, d'on van emigrar durant el primer mil·leni després de Crist cap al seu territori actual, al sud-est de l'Iran i el sud-oest de Pakistan.Es distingeixen quatre dialectes principals de balutxi: el septentrional, el meridional, l'occ [...]
|
v tr
1 [un insecte] picar. L'ha picat una vespa, le ha picado una avispa.
2 [una punxa] pinchar, punzar. M'he picat el dit amb una agulla, me he pinchado el dedo con una aguja.
3 [un ocell] picar, picar en. El canari picava l'enciam, el canario picaba (o picaba en) la lechuga.
4 [un peix] picar.
5 abs picar. Avui no piquen, hoy no pican.
6 fig [els compradors] picar.
7 fig [estimular vivament] picar, aguijonear, espolear, excitar. Allò que li vas dir li va picar l'amor propi, lo que le dijiste le picó el amor propio. L'èxit del seu company l'ha picat: ara treballa de valent, el éxito de su compañero le ha picado: ahora trabaja de firme.
8 [donar cops] picar, machacar, moler. Picar les fulles del tabac, picar las hojas del tabaco. Picar pedra, picar (o moler) piedra. Picar ferro fred, machacar hierro frío.
9 sacudir, golpear. Picar un matalàs, sacudir un colchón.
10 [menjar, condiments] picar, triturar. Picar carn, alls al morter, picar carne, ajos en el mortero. Pica'm una mica de julivert, pícame un poco de perejil.
11 esport [voleibol, ping-pong] picar.
12 esport [billar] picar.
13 taurom picar.
14 [un cavall] picar, espolear.
15 [ensinistrar-lo] picar, adiestrar.
16 mús [una nota] picar.
v intr
17 [causar coïssor] picar (o picar en). Em pica un braç, me pica un brazo (o me pica en un brazo). La botifarra pica molt: hi ha massa pebre, la butifarra pica mucho: lleva demasiada pimienta.
18 [el sol] picar, quemar, apretar.
19 [el fred, etc] apretar. Aquest matí el fred picava d'allò més, esta mañana el frío apretaba de lo lindo.
20 [d'un menjar] picar. No piqueu massa, que perdreu la gana, no piquéis demasiado, que vais a perder el apetito.
21 [en una porta] llamar. Algú pica, aneu a obrir, alguien llama, id a abrir.
22 fig llamar, dar, golpear. Picar amb la balda, llamar con la aldaba.
23 [començar a obrar] arreciar, tomar cuerpo (o auge), picar p fr. La tempesta ja pica, ya arrecia la tormenta. Picar la pesta, picar la peste.
24 fig [en un llibre] picar p fr.
v pron
25 [metalls] picarse, corroerse, oxidarse.
26 [mobles, etc] picarse, carcomerse.
27 [roba] picarse, apolillarse.
28 [una dent] picarse, cariarse.
29 [florir-se] enmohecerse, avinagrarse, agriarse, repuntarse, revenirse.
30 [la mar] picarse.
31 fig [ofendre's] picarse, mosquearse fam.
32 fig [jactar-se] dárselas (o echárselas) de. Es pica d'espavilat, se las da de listo.