101.
bonete
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 [de eclesiásticos, graduados, estudiantes] bonet. 2 [gorro] gorra f. 3 fig [clérigo] clergue regular. 4 [fortificación] bonet de capellà, cua d'oronella f. 5 zool [de rumiante] bonet. 6 a tente bonete fig i fam a no poder més, sobre manera, ultra mesura, a tentipotenti. [...]
|
102.
gratis
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
de franc gratuïtament graciosament debades(usat en algunes contrades) Cp. de gorra o d'arròs: pagant altri. Ant. Estipendiós: que implica un estipendi o paga. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
103.
arròs
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[crespinell gros] uña de gato. 8 d'arròs [sense pagar] de gorra. [...]
|
104.
Majúscules i minúscules d'accidents i llocs geogràfics
Font
Fitxes de l'Optimot
compte, però, que la designació genèrica d'alguns accidents geogràfics a vegades s'elideix i, per tant, s'escriuen amb majúscula inicial. Per exemple, és el cas de el Cavall Bernat, la Gorra Frígia, els Flautats, la Prenyada, la Mòmia, etc., en què la designació genèrica monòlit s'ha elidit.
[...]
|
105.
banderilla
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 taurom banderilla. 2 [palillo] escuradents [clavat en unes tapes] m. 3 gràf esmena, esborrament m. 4 banderilla de fuego taurom banderilla explosiva. 5 dar (o pegar) una banderilla amer fig i fam [dar un sablazo] fer una gorra. 6 dar (o pegar) una banderilla amer fig i fam [cobrar más de lo [...]
|
106.
oreja
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 anat orella. 2 [de zapato] orella. 3 [asa] orella. 4 [de un sillón] orella. 5 [de una gorra] orellera. 6 agachar las orejas fig abaixar el cap (o el front). 7 aguzar las orejas fig dreçar les orelles (o l'orella), obrir l'orella (o les orelles). 8 apearse por las orejas fig i fam [obrar [...]
|
107.
barato
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
barato de franc, de gorra. 15 salir barato sortir molt a compte, sortir a bon compte (o a bon preu). [...]
|
108.
enumeracions (signes de puntuació)
Font
Fitxes de l'Optimot
exemple:
A la reunió tractarem:
la flexibilitat horària
la coordinació dels cursos
la reserva d'aules
l'horari de recepció dels vespres
Caldrà portar:
? esmorzar
? dinar
? protecció solar
? gorra
? llanterna
? telèfon mòbil
En canvi, quan els
elements d'una enumeració són llargs o són [...]
|
109.
tirar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
, ir. Tira per a metge, tira (o va) para médico. 27 anar tirant ir tirando. 28 haver-n'hi per a tirar el barret (o la gorra) al foc fig i fam ser para indignarse, clamar al cielo. 29 tirant llarg [calculant per sobre] tirando largo, a todo (o a mucho, o a más) tirar. 30 tirar endavant [un negoci, etc [...]
v tr 1 [arrossegant] tirar de. Els bous tiren l'arada, los bueyes tiran del arado. 2 abs tirar. Els pobres bous ja no tiren, los pobres bueyes ya no tiran. 3 [llançar, llençar] tirar, arrojar. Tirar una pedra, tirar una piedra. 4 [treure] sacar. Tirar aigua del pou, sacar agua del pozo. 5 abs [mamar] tragar, mamar. Com tira aquesta criatura!, ¡cómo traga este niño! 6 [tenir d'extensió] medir. Aquesta peça de roba tira vint metres, esta pieza de tela mide veinte metros. 7 abs ir, llegar. Aquesta cova tira molt endins, esta cueva va (o llega) muy adentro. 8 [disparar] tirar, disparar. 9 abs tirar, disparar. Tirar al blanc, tirar al blanco. 10 [moure, transportar] correr. Tirarem el piano una mica cap a la dreta, correremos el piano un poco hacia la derecha. 11 [una part del cos] poner, echar, poner. Tira el braç enrere, pon el brazo hacia atrás. 12 [una cosa sobre una altra] echar, poner. Tirar-li un xal a les espatlles, échale un chal por la espalda. 13 [per a interceptar el pas, etc] echar, poner. No podrem passar: ja han tirat les cadenes, no podremos pasar: ya han echado las cadenas. 14 [enderrocar] tirar, derribar, derrocar. 15 [deixar caure] poner, echar. Tirar sucre al cafè, echar azúcar al café. 16 tirar, echar. Tirar els daus, tirar los dados. 17 [línies] tirar, trazar. 18 fotog tirar. 19 gràf [imprimir] tirar. 20 fig [atreure] tirar, atraer. Em tira el teatre, me tira el teatro. v intr 21 [agafar una direcció] tirar. Tiri endavant, tire usted adelante. 22 [tenir tiratge] tirar. Aquest cigar no tira, este puro no tira. 23 [durar] tirar. Aquestes sabates encara poden tirar uns dies més, estos zapatos todavía pueden tirar unos días más. 24 fig [atreure] tirar. La sang tira, la sangre tira. 25 fig [tenir tendència] tirar. El seu cabell tira a ros, su pelo tira a rubio. 26 fig tirar, ir. Tira per a metge, tira (o va) para médico. 27 anar tirant ir tirando. 28 haver-n'hi per a tirar el barret (o la gorra) al foc fig i fam ser para indignarse, clamar al cielo. 29 tirant llarg [calculant per sobre] tirando largo, a todo (o a mucho, o a más) tirar. 30 tirar endavant [un negoci, etc] llevar adelante. 31 tirar llarg tirar largo. 32 tirar sense engaltar (o toqui qui toqui) tirar a bulto. v pron 33 [moure's] echarse. Tirar-se enrere, echarse para atrás. 34 [llançar-se] tirarse, arrojarse, lanzarse. 35 [una cosa a sobre] echarse. |
110.
lligadura
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
basc gandallao barriola, lligadura de malla de seda amb una borla a la punta. ret, bossa de malla que hom es posa al cap per retenir els cabells. còfia, espècie de gorra que portaven les dones per a abric i adorn del cap. toca, lligadura que usen les monges. mantellina passamuntanyes, lligadura de [...]
|