31.
fora
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
adv 1 fuera, afuera. Me'n vaig fora al jardí, me voy fuera al jardín. De fora entra aire fred, de fuera entra aire frío. 2 [al camp, en una altra ciutat] fuera. Ha estat cinc anys fora, ha estado cinco años fuera. 3 de fora [foraster] de fuera, forastero. 4 de fora estant (o des de fora) desde [...]
|
32.
país
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 contrada regió(->) zona territori terra. Cada terra fa sa guerra (refrany). 2 estat. domini, país que un estat foraster té sota la seva dominació. colònia protectorat 3 pàtria. 4 Del país: Indígena, dit de plantes, animals o persones. Nostrat, del nostre país. Els costums [...]
|
33.
estranger
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. Gent forana. Costums forans. foraster, que és d'una altra contrada o ciutat que la nostra. exterritorial, fora dels límits d'un territori. bàrbaro barbre, per als grecs i romans, estranger. La invasió dels bàrbars. Cp. extraterritorial 2 m. i f. Persona natural d'un altre país. metec, persona [...]
|
34.
fuera
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
adv 1 fora. Dejad el perro fuera, deixeu el gos fora (o a fora). De fuera entra aire frío, de fora entra aire fred. Ha estado tres años fuera, estudiando, ha estat tres anys fora, estudiant. 2 de fuera [forastero] de fora, foraster -a. 3 dejar fuera deixar de banda. 4 desde fuera des de fora, de [...]
|
35.
apartar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
allunyar separar aïllar, separar una cosa de totes les altres. desviar, apartar algú o alguna cosa del seu camí dret. desarrambar, apartar una persona o cosa d'allò a què estava arrambada. bandejar(fig.) ventejar(fig.). Ventejar de la llengua un mot foraster. retirar, apartar algú o alguna [...]
|
36.
tierra
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 [en mayúscula] [planeta] Terra. 2 [patria] terra, país m. 3 [región] terra, comarca. Debe de ser forastero: no parece de la tierra, deu ser foraster: no sembla de la terra. 4 [suelo] terra m, sòl m. Caer en tierra, caure a terra. 5 elect [cable] terra m. 6 besar la tierra fam caure de morros [...]
|
37.
batre
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
foraster va batre l'equip local, el equipo forastero batió al equipo local. 17 [el rècord] batir, mejorar, superar. 18 [un bosc] batir, reconocer, registrar. 19 [topar seguidament] batir, golpear. La calamarsa batia la teulada, el granizo golpeaba el tejado. 20 qui no bat pel juliol no bat quan vol la [...]
v tr 1 [donar cops] batir, golpear. 2 agr [trillar] trillar. 3 abs trillar. Aquí batem per l'agost, aquí trillamos en agosto. 4 [batollar] batojar, varear, batir. 5 [palmetejar] tamborilear. 6 [els metalls] batir. 7 [encunyar] batir, acuñar. 8 [apallissar] pegar, golpear, apalear. 9 [percudir un tambor, etc] tocar. 10 [amb força] golpear. 11 [la llana dels matalassos] varear. 12 [les ales] batir. 13 [les dents] castañetear. 14 [agitar, remenar] batir. Batre els ous, batir los huevos. 15 [atacar] batir. Batre una fortalesa, batir una fortaleza. 16 [vèncer] batir, vencer, derrotar. L'equip foraster va batre l'equip local, el equipo forastero batió al equipo local. 17 [el rècord] batir, mejorar, superar. 18 [un bosc] batir, reconocer, registrar. 19 [topar seguidament] batir, golpear. La calamarsa batia la teulada, el granizo golpeaba el tejado. 20 qui no bat pel juliol no bat quan vol la ocasión la pintan calva. v intr 21 [bategar] latir, palpitar. 22 [les onades] romper, estallar, batir tr. Les onades batien contra les roques, las olas rompían contra (o batían) las rocas. 23 [el sol, la llum] dar, pegar, batir tr. El sol batia de ple a la façana, el sol daba de lleno en la fachada (o el sol batía de lleno la fachada). 24 [un instrument] redoblar. Batien els tambors, redoblaban los tambores. v pron 25 [barallar-se, combatre] batirse, combatir intr, luchar intr. Batre's en duel, batirse en duelo. Batre's en retirada, batirse en retirada. |