1.
bilingüe
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
poliglot, que parla diverses llengües. Ant. Unilingüe. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
2.
aquest
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
aqueix. Aquest s'aplica a les persones o coses que es troben més a prop del qui parla; aqueix designa les coses o persones que són més a prop de la persona a qui hom parla. esti eix això, forma despectiva de designar una persona. On va, això? aquí(fam.), aquest, designant una persona que és a [...]
|
3.
taciturn
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
callat. És un noi molt callat: no parla mai si no li pregunten res. callantívol retret mújol malmirrós sorruto sornut saturn de poques paraules silenciós ésser un mussol, es diu d'un que a penes parla. motxo Ant. Garlaire. Jovial. Parlador. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
4.
poca-solta
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
pampana ximple bajà carnestoltes baliga-balaga(->) taral·lirot tocacampanes, persona que parla sense solta, poc formal. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
5.
humorista
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
faceciós(dit d'una persona o d'una cosa) ironista, que parla o escriu amb ironia. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
6.
batec
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
li parlà! 2 cop. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
7.
inflexió
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 (de la veu) deix cantarella to modulació entonació accent. Parla bé el català però amb un accent francès. 2 (En gram) flexió. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
8.
pàtria
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
La terra natal on hom ha viscut esp. en la seva joventut i, sobretot, on hom parla la seva llengua materna. terrer. L'amor al terrer. terra. A la meva terra ho diem així. país(->) Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
9.
denigrant
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
difamatori. adj. En la llengua parlada hom l'usa sovint com a sinònim d'envilidor, degradant. És una incorrecció que cal evitar. No és una acció el que denigra, sinó una persona que «ennegreix» moralment aquell de qui ella parla. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
10.
llengua 1
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 Conjunt de mots i formes de parlar propi d'una nació. llenguatge(->) idioma parla. La nostra parla suau... d'uns amb altres és prou entenedora (Maragall). parlar(m.), llenguatge, sia llengua, dialecte, patuès, etc. Els parlars de França. dialecte, parlar local [...]
1 Conjunt de mots i formes de parlar propi d'una nació. llenguatge (→) idioma parla. La nostra parla suau... d'uns amb altres és prou entenedora (Maragall). parlar (m.), llenguatge, sia llengua, dialecte, patuès, etc. Els parlars de França. dialecte, parlar local, varietat regional d'una llengua. patuès, parlar dialectal, esp. el privat d'una literatura i d'una gramàtica i emprat solament en la conversació. vulgar (en oposició al llatí), expressió usada esp. a l'edat mitjana, quan la llengua literària solia ésser el llatí. llengua vernacla o vernacular (no vernàcula), llengua de la contrada on hom ha nascut. Mot provinent del llatí vernaculus, indígena. llengua materna, la llengua de la mare, la primera que hom parla. llengua sàvia, el grec i el llatí. llengua literària, la llengua tal com s'escriu, que de vegades divergeix de la llengua parlada (o familiar, o col·loquial). estàndard, llengua comuna, que elimina al màxim els particularismes. 2 Treure la llengua (en senyal de befa): Fer llengots (o llengotes). Llengotejar. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |