Resultats de la cerca bàsica: 52
Diccionari de sinònims Franquesa
|
51.
part 2
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
pagament que toca a cada u. quadrant, la quarta part d'una herència. lòbul, part sortint de forma arrodonida. Cp. escot, percentatge 2 indret, direcció. 3 Formar part: Figurar. Pertànyer. Prendre part: intervenir, participar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
|
52.
abandonar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
deixà plantat. plantificar desemparar passar-seo empassar-se, abandonar, algú, el seu partit, etc., per passar a formar part d'un altre. Empassar-se a l'enemic. És un empassat, un desertor, en sentit ampli. deixar (algú) a l'estacada, deixar-lo en un perill, una dificultat, un destret, etc. desnonar [...]
1 Deixar una cosa en poder d'algú, a la discreció d'algú; renunciar a una cosa. deixar. Deixar els estudis. cedir renunciar. Renunciar a una empresa. lliurar. Lliurar una ciutat a l'enemic. abdicar (les opinions, els interessos, les creences, etc.) desertar, abandonar un partit, una causa, etc., que hom no hauria d'abandonar. allunyar-se o fugir (d'una cosa). Fugir dels vicis. deixar a una banda deixar de banda apostatar, abandonar la religió per professar-ne una altra; per ext. abandonar totalment un partit, etc. arraconar, abandonar una cosa com a inútil, retirar-la de l'ús. Uns llibres que tenia arraconats ja feia anys. donar-se de baixa (d'un partit, d'una societat, etc.) despullar-se (d'una cosa), abandonar-la voluntàriament. desfer-se (d'una cosa) fer-hi la (o una) creu (a una cosa), abandonar-la per sempre. dur a malbarat (una cosa), abandonar-la. plegar (un negoci) renegar (les seves opinions, la seva religió, etc.) demetre o dimitir, abandonar un càrrec. resignar, abandonar voluntàriament a favor d'algú un càrrec, etc. relinquir, abandonar una cosa a la qual hom ha de renunciar. exposar, en la frase exposar un infant: abandonar-lo en un lloc on pugui fàcilment ésser trobat. deposar (el seu orgull, la seva actitud). evacuar, abandonar el lloc que hom ocupava. deshabitar, deixar la casa on hom habitava. girar les espatlles, abandonar algú. Perquè no pugui girar les espatlles al pecador (Eiximenis, citat per Alc.). plantar (fam. íd.). En sentir això li girà l'esquena i el deixà plantat. plantificar desemparar passar-se o empassar-se, abandonar, algú, el seu partit, etc., per passar a formar part d'un altre. Empassar-se a l'enemic. És un empassat, un desertor, en sentit ampli. deixar (algú) a l'estacada, deixar-lo en un perill, una dificultat, un destret, etc. desnonar, es diu quan el metge dona un malalt per incurable. Es morirà aviat: el metge l'ha desnonat. caragirar-se, abandonar o renegar d'un partit, etc. penjar els hàbits, abandonar la carrera eclesiàstica o monàstica. Cp. exclaustrar-se: abandonar la vida religiosa. rebordonir-se, abandonar els seus estudis, esp. l'estudiant de capellà. → negligir. 2 (abandonar-se pron.) donar-se lliurar-se cedir (v. intr.). Va cedir a aquell home, s'hi va abandonar, s'hi va donar. deixar-se anar © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana 
|
1 Deixar una cosa en poder d'algú, a la discreció d'algú; renunciar a una cosa.
deixar. Deixar els estudis.
cedir
renunciar. Renunciar a una empresa.
lliurar. Lliurar una ciutat a l'enemic.
abdicar (les opinions, els interessos, les creences, etc.)
desertar, abandonar un partit, una causa, etc., que hom no hauria d'abandonar.
allunyar-se o fugir (d'una cosa). Fugir dels vicis.
deixar a una banda
deixar de banda
apostatar, abandonar la religió per professar-ne una altra; per ext. abandonar totalment un partit, etc.
arraconar, abandonar una cosa com a inútil, retirar-la de l'ús. Uns llibres que tenia arraconats ja feia anys.
donar-se de baixa (d'un partit, d'una societat, etc.)
despullar-se (d'una cosa), abandonar-la voluntàriament.
desfer-se (d'una cosa)
fer-hi la (o una) creu (a una cosa), abandonar-la per sempre.
dur a malbarat (una cosa), abandonar-la.
plegar (un negoci)
renegar (les seves opinions, la seva religió, etc.)
demetre o dimitir, abandonar un càrrec.
resignar, abandonar voluntàriament a favor d'algú un càrrec, etc.
relinquir, abandonar una cosa a la qual hom ha de renunciar.
exposar, en la frase exposar un infant: abandonar-lo en un lloc on pugui fàcilment ésser trobat.
deposar (el seu orgull, la seva actitud).
evacuar, abandonar el lloc que hom ocupava.
deshabitar, deixar la casa on hom habitava.
girar les espatlles, abandonar algú. Perquè no pugui girar les espatlles al pecador (Eiximenis, citat per Alc.).
plantar (fam. íd.). En sentir això li girà l'esquena i el deixà plantat.
plantificar
desemparar
passar-se o empassar-se, abandonar, algú, el seu partit, etc., per passar a formar part d'un altre. Empassar-se a l'enemic. És un empassat, un desertor, en sentit ampli.
deixar (algú) a l'estacada, deixar-lo en un perill, una dificultat, un destret, etc.
desnonar, es diu quan el metge dona un malalt per incurable. Es morirà aviat: el metge l'ha desnonat.
caragirar-se, abandonar o renegar d'un partit, etc.
penjar els hàbits, abandonar la carrera eclesiàstica o monàstica.
Cp. exclaustrar-se: abandonar la vida religiosa.
rebordonir-se, abandonar els seus estudis, esp. l'estudiant de capellà.
→ negligir.
2 (abandonar-se pron.)
donar-se
lliurar-se
cedir (v. intr.). Va cedir a aquell home, s'hi va abandonar, s'hi va donar.
deixar-se anar
© Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana