61.
abandonar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
(les seves opinions, la seva religió, etc.) demetreo dimitir, abandonar un càrrec. resignar, abandonar voluntàriament a favor d'algú un càrrec, etc. relinquir, abandonar una cosa a la qual hom ha de renunciar. exposar, en la frase exposar un infant: abandonar-lo en un lloc on pugui fàcilment ésser trobat [...]
|
62.
diable
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
(f. diablessa) dimoni diabló, diable petit. S'usa esp. en sentit fig., aplicat a un infant entremaliat. diantreo diastre, forma eufemística de diable. En l'edat mitjana era considerat perillós de pronunciar el mot diable. l'esperit maligneo simpl. el Maligne l'esperit infernal el (o la) serpent [...]
|
63.
lligadura
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 Qualsevol cosa que hom es posa al cap per cobrir-lo. capçóo capçonet, lligadura que hom posa a les criatures acabades de néixer. capellet, íd. gambuix, íd. closqueta, íd. capida, vel blanc en forma de caputxa que hom posa a l'infant després de batejar-lo. capellina, peça de l'armadura que [...]
|
64.
animal
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
petites feres: guineus, mosteles, etc. feram, tota mena d'animals salvatges. fauna, conjunt d'animals d'una regió o d'un període geològic. nadís, animal nat de poc (≠ nadó: infant nat de poc). nodrissó, animal que encara mama. lletó, íd. capó, animal castrat. cap, animal de ramat. Un cap de [...]
|
65.
pas
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 m. passa, pas, esp. en tant que hom compta llur nombre en una marxa. gambadao passada, passa llarga. camadao camallada, íd. contrapassa, passa en direcció oposada a la que hom ha fet abans (terme esp. de coreografia). tentines(f. pl.), passos vacil·lants com els d'un infant petit o d'un [...]
|
66.
bo 1
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. Es un brau minyó. bonàs, bo en excés, de bon natural. ben entranyat, que té bon cor. ésser un bonastre recte. Ésser una persona recta, justa i virtuosa. angelical, es diu esp. d'un infant. ésser un àngel ésser més bo que el pa blanc(o de fleca) ésser un bon jan ésser un janot (o un [...]
|
67.
cridar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
marranejar, cridar, un infant que té una rabiola. vociferar, parlar a grans crits. rugir, parlar cridant amb ràbia. clamar clamorejar bramar, cridar fort (per ext.). alçar el diapasó, alçar la veu. moure fressa Ant. Secretejar: parlar en veu molt baixa. Xiuxiuejar. 2 protestar, reclamar. 3 Fer [...]
|
68.
morir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
darrer badall(fam.) exhalar l'esperit (o l'ànima) fer el darrer alè anar-se'n al cel(en llenguatge religiós) donar (o retre) l'ànima a Déu, íd. anar-se'n(fig.) volar al cel, es diu d'un infant. anar-se'n a l'altre món(o a l'altre barri) retre (o pagar) el deute a la natura pagar tribut a la mort [...]
|
69.
parlar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
) balbucejar, balbucitaro llaviejar, parlar d'una manera poc clara, amb pronunciació vacil·lant. gatgejar, fer, un infant, com si volgués parlar. cantarellejar, parlar fent una cantarella. salar, parlar emprant es i sa en lloc de el i la. mastegar, parlar entre dents [...]
|
70.
arranjar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
, arranjar malament una cosa. engarbullar, arranjar una cosa de qualsevol manera. urbanitzar, arranjar un lloc per fer-lo habitable. acotiar, endegar, endreçar. A l'avi li agrada que l'acotiïn com un infant. Cp. adaptar, amenitzar, ordenar (->). Ant [...]
1 Disposar en l'ordre convenient. disposar combinar endreçar acunçar, arranjar amb art. endegar endreçar ajustar. Ajustar un casament. acordar acomodar, disposar una cosa en un lloc convenient. ordenar compassar, arranjar d'una manera regular. compondre, arranjar amb especial artifici el propi físic. Una dona que es compon molt. encarrilar (→), arranjar un afer que marxa malament. esquematitzar, arranjar segons una disposició esquemàtica. agençar adobar acondiciar. Han deixat el bosc molt ben acondiciat. agibellar. Agibellar els vestits. amanir, disposar o arranjar una cosa de manera apta o convenient per a l'ús que hom n'ha de fer. aconduir. Si haguéssiu aconduït millor les mercaderies, no s'haurien avariat. aguisar, arranjar, disposar. arreglar pastar (fig.). Així s'ho pastà ell mateix. afaiçonar, arranjar, compondre. Ell ens ho afaiçonà tan bé, que tot hi cap. compaginar, arranjar unint amb art les diferents parts d'un conjunt. També, en tipografia, arranjar el text donant-li la forma de les pàgines. imposar (en tipografia), arranjar sobre una taula especial la forma d'impremta per a ésser portada a la màquina. fer. Fer el llit. Avui farem les habitacions dels hostes. liquidar un afer, arranjar-lo definitivament. formar, arranjar un cos de tropes en una forma determinada. sistematitzar, arranjar segons un sistema. estructurar, arranjar donant a la cosa una estructura determinada. organitzar, arranjar una cosa donant-li una estructura orgànica. seriar, arranjar formant una sèrie. desentravessar, arranjar una cosa que estava entravessada. gomboldar, arranjar una cosa en condicions que la facin més apta a un objecte. Com heu gomboldat aquests matalassos? emballestar. Ara que ho teníem tot emballestat, ens ho vens a desfer. conjuminar. Conjumina't les feines perquè puguis ésser aquí a les vuit. encistellar, conjuminar. remeiar o posar remei, arranjar un mal. habilitar. Habilitar la sala com a dormitori. manegar (fig.), arranjar, per ext., un afer embolicat. engiponar, arranjar malament una cosa. engarbullar, arranjar una cosa de qualsevol manera. urbanitzar, arranjar un lloc per fer-lo habitable. acotiar, endegar, endreçar. A l'avi li agrada que l'acotiïn com un infant. Cp. adaptar, amenitzar, ordenar (→). Ant. Desconcertar. Tragirar. Desarranjar. Desagençar. 2 (arranjar-se pron.). Enginyar-se per aconseguir un fi, per sortir d'una situació difícil, per evitar un perill, etc. compondre-s'ho o compondre-se-les combinar-s'ho arreglar-se. No cal que l'ajudis: ja se sap arreglar tot sol. sortir-se'n. Aquesta tasca no és gens fàcil: no sé pas com me'n sortiré. espavilar-se. Espavila't a fer-ho aviat, si no, et passaran al davant. enginyar-se apanyar-se. No passis ànsia, que ell ja se sap apanyar. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |