. figurar. El vostre nom no figura a la llista. L'ús del verb ésser com a auxiliar en els temps compostos (amb un participi passat), sempre que expressi un estat permanent del subjecte o que l'acció del verb recaigui sobre el subjecte, és correcte. Ell és nascut a l'agost. El seu pare és mort. Sempre, però [...]

1 v. tr. prosseguir reprendre, continuar allò que havia estat interromput o inacabat. Amb el verb anar i un gerundi es formen frases que tenen el sentit de continuar: anar treballant, anar millorant, etc. tornar a prendre el cap del fil, continuar el discurs o tema interromput. Cp. la locució [...]

punt de caure, gairebé queia. venir d'un fil (o d'un pèl) que(+ subjuntiu). Va venir d'un fil que no ens mulléssim. anar (o venir) de prim. A la dama li vingué molt de prim que no li agafés un baticor. El verb cuidar expressa la idea de estar a punt de. He caigut i he cuidat rompre'm el braç. Cp [...]

(una cosa) Déu i ajuda, íd. veure's negre per a(+ verb en inf.). Em veig negre per a cobrar-li el que em deu. ésser de mal fer. Aquesta fusta és de molt mal treballar. ingrat(treball, etc.) reconsagrat(vulg.) 3 (Dit d'una qüestió abstracta, d'un estudi, etc.) abstrús espinós [...]

1 cansar. El verb cansar, que avui ha pres, gairebé exclusivament, el lloc de fatigar, té, en els textos clàssics, sempre el sentit fig. de perdre la paciència, tenir-ne prou d'una cosa (ja estava cansat d'escoltar poca-soltades). En el sentit d'esgotar les forces físiques, els autors clàssics usen [...]

1 m. camí(fig.). Aquest no és el camí que has de seguir per a assolir-ho. expedient, mitjà de sortir-se de moment d'una dificultat. Amb aquests expedients no soluciones res. procediment. Un nou procediment de fabricació. mesura, mitjà proporcionat a un fi. Es construeix hab. amb el verb prendre [...]

dos gots de vi. brindar, beure a la salut d'algú. carregar, beure vi en excés. Aquest ha carregat massa i ara no sap el que diu. aixecar la ullera(fam. i fig.), beure amb el porró (Alc.). traguejar, passar l'estona bevent. taulejar, seure a taula per menjar i beure. El verb beure també s'usa [...]

.). Estava acostumat que hi anés cada dia el seu germà (no a que hi anés). 4. Quan el complement d'un verb és un infinitiu, es construeix sempre amb a, encara que altrament regeixi la preposició en. Tot consisteix a fer bé les coses. Però: Consistir en una cosa. Manuel Franquesa i Enciclopèdia [...]

1 Mudar l'aspecte o qualsevol de les propietats d'una cosa. modificar, canviar una cosa sense alterar-ne la naturalesa essencial, alterar-ne alguna qualitat. L'adverbi modifica el verb. L'edat modifica el caràcter. deformar, alterar una cosa en la seva forma. maquillar, alterar les faccions d'un [...]