1.
fer 1
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 v. És el verb que té més aplicacions de tot el diccionari. Seria interminable la llista si les volguéssim esmentar totes. fotre(vulg.) refer, tornar a fer una cosa material. renovar, fer de nou una cosa. Renovar un contracte. Renovar les seves excuses. repetiro tornar-ho a fer, fer-ho de nou [...]
|
2.
fer 2
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
adj. ferésteco ferest brau salvatge Cp. ferotge Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
3.
fer denteta
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
fer babarotes fer miroies fer venir salivera Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
4.
fer malbé
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 espatllar(->) malmetre(->) inutilitzar malejar, fer perdre o minvar la bonesa d'algú o d'alguna cosa. corrompre. Corrompre el gust del públic. gavanyar malbarataro dur a malbarat, fer malbé la hisenda. rebentar(fig.) pedrejar, fer malbé, esp. la salut. crebantaro escrebantar [...]
|
5.
fer campana (campana 2)
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
fer rodó(usat a l'Empordà. [Alc.]) fer llobada, mancar en una reunió on hom té el costum d'anar. fer safrà Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
6.
fer el desentès
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
sonsejaro fer el sonso fer el sord fer com qui sent ploure fer l'angelot fer l'orni fer el pagès fer el paper de met fer l'enze Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
7.
fer l'ullet
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
picar l'ullet Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
8.
fer la gara-gara
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
adular. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
9.
fer la rateta
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
fer lluernes Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
10.
fer soroll (soroll 2)
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
detonar brogir remorejar fressejar renouejar, fer renou o enrenou. espetegar petar petarrellejar retrunyir, retronaro retentir(com un tro que ressona) brunziro xiular. Se sentien brunzir les bales. brumir, fer, el vent, una remor sorda; també, brunzir. bufegar(el vent) barbullir(el mar agitat [...]
detonar brogir remorejar fressejar renouejar, fer renou o enrenou. espetegar petar petarrellejar retrunyir, retronar o retentir (com un tro que ressona) brunzir o xiular. Se sentien brunzir les bales. brumir, fer, el vent, una remor sorda; també, brunzir. bufegar (el vent) barbullir (el mar agitat) braolar, bramular o bruelar. La tempesta bramulava. bramar (la tempesta, la mar avalotada) carinar, cruixir fortament. clapotejar (una massa líquida agitada) cruixir (la seda, una pinya madura, les dents) escarritxar, cruixir, les dents. esvalotar (→), fer soroll, les persones. tabolejar o tabalejar, íd. gatzarejar, íd. grinyolar (una fusta o un ferro rovellat o sense greixar) grunyir, deixar-se sentir un soroll llunyà apagat. murmurar, murmurejar, mormolar o mormolejar, fer sentir una fressa suau l'aigua corrent, les fulles mogudes pel vent, una multitud que conversa o que resa. roncar (el tro, la mar agitada, etc.) remuguejar (com de dues persones que parlen remugant) rondinar o rondinejar. Els pins rondinaven suaument a l'hora de la marinada. ruflar, fer un soroll semblant al de l'aire quan surt violentament pel nas, especialment quan està mig tapat. xerricar, com les rodes no greixades d'un carro. carrisquejar, íd. xiriguejar, íd. xiuxiuar o xiuxiuejar, fer, certes coses, una remor sorda i tenuíssima. xauxinar o xauxinejar (com una vianda que es fregeix lentament) tamborinar o tamborinejar, fer un soroll com de tamborí. La pluja tamborinava sobre els vidres. sospirar (fig.). L'oreig sospirava dolçament a la fageda. singlotar, fer soroll un líquid que es mou i bat les parets del recipient. fregir (intr.), fer soroll l'aigua del mar en passar entre roques llepant-les. crepitar, com la llenya quan espetega suaument. garranyigar. La corriola garranyiga molt: hi manca una gota d'oli. fer (o moure, o armar) xivarri (o escàndol, o bullícia) escandalitzar (fam.) Cp. sonar o ressonar © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |