versemblant creïble. Aquesta notícia no és creïble. suposable plausible presumptiuCp. presumpte endevinable ésser fàcil que(+ verb en subjuntiu). És fàcil que avui arribi. admissible Ant. Improbable. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

veure que(+ verb). fingir, simular. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 (Dit d'una persona) mirat. És molt mirada, i abans de dir que sí, s'hi pensa molt. considerat, que obra amb consideració. meditatiu circumspecte Ant. Eixelebrat. Ésser un saltabarrancs. 2 (En gram., dit d'un verb.) pronominal reflex Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 mot. En sentit gramatical és més propi mot que paraula. verb(forma antiga o usada solament en algunes expressions de caràcter religiós: El Verb diví.) 2 Esp. Prometença verbal. Tenir paraula. fe. Mancar a la fe donada. A fe d'home honrat. 3 Allò que hom diu, per oposició a allò que hom fa [...]

Estar amb ànsia. Ansiejar és un verb intransitiu, que cal no confondre amb el castellà ansiar, que és transitiu i significa desitjar amb ànsia. bascar passar basca frisaro frissar basquejar donar-se mal cor desficiejar desficiar-se enneguitar-se enquimerar-se passar quimera estar en capella [...]

1 En sentit propi: vagar. 2 Fig. (sentit en què hom usa generalment el verb divagar) variejar(≠ desvariejar) vanejar vaguejar branquejar(fig.) extravagar, deixar-se anar a digressions. perdre el fil pixar fora de test escopir fora de la trona(Alc.) fugir d'estudi. Limiteu-vos a l [...]

(+ infinitiu) Per a s'escriu per (sense la a) quan l'infinitiu designa alhora la causa i la finalitat de l'acció expressada per un verb de moviment o d'acció voluntària, amb excepció dels verbs usari utilitzar. Una ploma per a escriure, però agafà la ploma per escriure. a fi de a efecte de [...]

estat elevat al grau de general. (En llenguatge militar s'usa exclusivament el verb ascendir.) Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

reiteradament periòdicament cop de...Denota una acció reiterada. És una expressió molt castissa. Es construeix: 1) amb un substantiu, sempre en plural: Cop de crits. Cop de renecs. 2) amb l'infinitiu del verb. Cop de cridar. Cop de renegar. Ell, cop de demanar-ho, i la seva mare, cop de negar-li-ho [...]