1.
univers
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
món. La creació del món. la creació. Les meravelles de la creació. la màquina del món cosmos macrocosmos naturao naturalesa. L'ordre meravellós de la natura. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
2.
natura
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 naturalesa 2 Conjunt de les coses que hom considera creades o de les forces inherents a elles: univers. 3 essència, caràcter. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
3.
comparació
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. equiparació, comparació de dues coses considerant-les iguals entre elles. símil, figura retòrica que consisteix a establir una comparació entre dues coses diferents. 2 En comparació de: relativament a. en esguard de. Què és la terra en esguard de l'univers? Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
4.
món
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 univers. 2 El planeta que habitem. terra orbe(lit.) globus món de mones, terme despectiu per a expressar les trifulgues que hom hi viu. segle(en sentit religiós). Renunciar al segle. 3 En tot el món: Sota la capa del cel. Era la dona més bonica sota la capa del cel. 4 societat [...]
|
5.
substància
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
un medicament hom utilitza substàncies. Hi ha, o hom creu haver-hi, substàncies espirituals, immaterials, com l'ànima. Serien l'antònim de matèria. cos, porció limitada de substància material. mònada, cada una de les substàncies elementals que, segons certs filòsofs antics, integren l'univers [...]
1 hipòstasi (en llenguatge filosòfic o teològic) substràtum o substrat, la substància considerada com el suport dels accidents o atributs. principi, substància primordial, fonamental. Un principi tòxic. Cp. ésser, essència, entitat 2 Cadascuna de les diverses menes de la matèria de què estan formats els cossos. matèria. Substància i matèria són, en si, dues nocions diferents. En certs casos es poden usar com a sinònims, per bé que no són mai intercanviables. La matèria és sempre una substància, però una substància no és sempre una matèria. Per a un treball hom usa matèries o materials, per a un medicament hom utilitza substàncies. Hi ha, o hom creu haver-hi, substàncies espirituals, immaterials, com l'ànima. Serien l'antònim de matèria. cos, porció limitada de substància material. mònada, cada una de les substàncies elementals que, segons certs filòsofs antics, integren l'univers. element, cada una de les substàncies més simples de què una cosa consta. esperit, substància incorpòria, per oposició a matèria. 3 Fig. La part essencial, verament important, d'una cosa. quinta essència, la part més subtil d'una cosa. suc (fig.), allò que té de substanciós una cosa. moll o medul·la (fig.) bessó (fig.), la part essencial d'una cosa. cor (fig.). El cor d'una qüestió. quid, el punt substancial d'una qüestió. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |
6.
espai
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 Extensió indefinida que conté tots els cossos materials, tot l'univers. Cp. l'infinit, l'èter, els espais celestes 2 Una porció de l'espai. lloc(->). Resta un bon lloc per a posar-hi els llibres. 3 Interval entre dos o més objectes, espai delimitat; buit de cossos sòlids. intervalo [...]
|