1.
cavalleria
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 noblesa. 2 cavallada remunta, conjunt dels cavalls destinats a cada cos d'exèrcit. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
2.
invasió
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
envaïment incursió, invasió passatgera. irrupció, invasió sobtada i violenta. coneguda, invasió bèl·lica d'un país, amb el fi de saquejar-lo. ràtzia, incursió en un territori enemic per robar o destruir. cavalcada(ant.), incursió de la cavalleria en territori enemic. Cp. ocupació Manuel [...]
|
3.
cavall
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 cavalleria, cavall per a cavalcar egua o euga, la femella del cavall. pollí, el petit del cavall. poltre, cavall o euga joves. sobreany(d'un o dos anys) terçó(de tres a quatre anys) corser, cavall que, a l'edat mitjana, servia en els torneigs i batalles (poèt., cavall.) destrer, cavall de [...]
|
4.
esquena
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
entre el coll i el naixement de les primeres costelles. enselladura, la corba de l'esquena d'una cavalleria on hom posa la sella. Cp. ronyonada: part del cos corresponent als ronyons. Fer-li, a algú, mal la ronyonada. 2 (d'un ganivet) cas, la part oposada al fil. 3 Esquena d'ase: Serrera, esquena [...]
|
5.
atac
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
assalt. Rebutjar l'assalt. càrrega, atac abrivat. Càrrega de cavalleria. Càrrega a la baioneta. Donar una càrrega. Tornar a la càrrega (també en sentit fig.). Terme usat de preferència en llenguatge militar. arremesa envestida falconada, atac a fi d'emparar-se de quelcom. Donar (o pegar) falconada [...]
|
6.
bandera
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
mitjana, usat com a insígnia de guerra.) penó, bandera petita que era usada com a insígnia d'un cavaller, d'una mainada, d'un regiment. pendó , gonfanó de les processons. senyera (d'una corporació) guió, petita senyera. estendard, bandera de guerra; esp. ensenya de cavalleria (més petita que la d [...]
|
7.
soldat
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
professió. gregario soldat ras infant, peóo peoner, soldat de peu. sapadoro gastador, soldat que fa obres de fortificació, etc. fuseller, soldat d'infanteria, esp. de marina. legionari, d'un cos especial anomenat legió. hússar, soldat de cavalleria lleugera, uniformat a la moda hongaresa. milicià [...]
|
8.
atacar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. Carregar sobre l'enemic. Donar ordre a la cavalleria de carregar. passar a la càrrega arremetre envestir sortir a l'encontre prendre(en certs contextos). Vosaltres ataqueu-los pel darrere i nosaltres els prendrem de front. prendre l'ofensiva girar-s'hi, atacar algú del qual era atacat. No t'hi giris, que [...]
1 Donar la primera escomesa a un adversari. contraatacar assaltar. Vint galeres assaltaren la nau. abordar (una nau a una altra). S'usa també en sentit fig. afalconar, atacar o envestir abrivadament. afuar-se, llançar-se impetuosament sobre algú o alguna cosa. encontrar-se, atacar-se mútuament. batre. Batre la muralla amb l'artilleria agredir. El lladre va agredir la dona amb un martell. Uns desconeguts l'agrediren. escometre, venir abrivadament contra algú. No s'atrevien a escometre un enemic tan poderós. hostilitzar, fer petits atacs contra un enemic, per causar-li dany. carregar. Carregar sobre l'enemic. Donar ordre a la cavalleria de carregar. passar a la càrrega arremetre envestir sortir a l'encontre prendre (en certs contextos). Vosaltres ataqueu-los pel darrere i nosaltres els prendrem de front. prendre l'ofensiva girar-s'hi, atacar algú del qual era atacat. No t'hi giris, que en sortiràs perdent. caure (sobre algú), atacar sobtosament (mil.). tornar-s'hi, atacar a un que ens ataca. treure les ungles, atacar després d'ésser provocat. mossegar (fig.), atacar acerbament de paraula. atemptar (v. intr.), atacar algú amb intenció de matar-lo. Atemptar contra algú, contra la vida d'algú. Atemptar contra el pudor. Atemptar a la llibertat humana. abalançar-se (contra algú) atracar, atacar algú per obligar-lo a donar tot el que li demanen. 2 Començar una acció destructora sobre alguna cosa. menjar-se. L'àcid es menja el coure. rosegar. L'aiguafort rosega el ferro. → corroir, destruir. 3 Donar la primera escomesa a l'execució d'una cosa. → començar. 4 → fixar, enganxar, pitjar. Ant. Desatacar. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |