1.
concloure
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 convenir, concloure un acord sobre un punt determinat. ajustar. Ajustar la pau, una treva, una aliança. acordar(->) pactar contractar decidir 2 Arribar a una conclusió lògica, com a conseqüència de les proves adduïdes. cloure. D'aquest afer, jo no clouria res sense la voluntat de ma [...]
|
2.
deduir [o eduir]
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 concloure. D'això, no en podem concloure res. Ant. Induir. Cp. seguir-se una cosa d'una altra, deduir-se 2 rebaixar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
3.
inferir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 induir col·legir(ant.) concloure Ant. Deduir. 2 causar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
4.
assegurar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
contra certs riscs mitjançant el pagament d'una prima. reassegurar. Ho fan les companyies d'assegurances prop d'una altra companyia. cobrir amb una assegurança concloure una assegurança contractar una assegurança 5 Afirmar com a certa una cosa. asseverar adverar asserir certificar jurar [...]
|
5.
convenir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
2 acudir. 3 Estar d'acord. coincidir concordar reconèixer restar en restar d'acord admetre(->) 4 v. tr. Concloure un acord amb algú sobre un punt concret. acordar(->) estipular Ant. Desconvenir. Manuel Franquesa i Enciclopèdia [...]
|
6.
tractar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
'espatlli. 3 Tractar, el metge, un malalt: curar. 4 Tractar un negoci: Cp. emparaular, arranjar, discutir, concloure, ajustar 5 qualificar. donar el títol (o el tractament) de adreçar-se (a algú) amb el qualificatiu de 6 abs. o pron. relacionar-se. intimar(amb algú) alternar. Alterna amb totes [...]
|
7.
seguir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
conseqüència lògica. resultar. Els mals que resulten de la guerra. concloure's. D'on es conclou que... inferir-se 8 Anar per un camí. continuar. I continuàrem així el nostre camí (Crònica de Pere IV). guardar(una direcció) 9 prendre (algú) com a guia, seguir les seves opinions o doctrines. seguir la [...]
|
8.
acordar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 Prendre un acord. Posar-se d'acord. avenir-se decidir. Després de molt discutir, decidiren de no fer-ho. concertar. Després d'un llarg debat, concertaren de començar la campanya. concloure convenir. Hem convingut d'anar-hi plegats. resoldre. Hem resolt d'anar-hi ara mateix. 2 Entendre's [...]
1 Prendre un acord. Posar-se d'acord. avenir-se decidir. Després de molt discutir, decidiren de no fer-ho. concertar. Després d'un llarg debat, concertaren de començar la campanya. concloure convenir. Hem convingut d'anar-hi plegats. resoldre. Hem resolt d'anar-hi ara mateix. 2 Entendre's sobre una cosa. pactar quedar. Vam quedar que ho faria ell. contractar, acordar fent un contracte. ajustar. Ajustar un casament, la pau, etc. tractejar. Jo els he vist estar a parlament amb l'enemic, tractejant que m'occís. (Jordi de Sant Jordi, citat per Alc.) emparaular, acordar de paraula. fer barrina, cloure un tracte. 3 Posar d'acord. compaginar. Hem arribat a compaginar els interessos d'ambdues parts. concertar. La defensa era mal concertada per manca de previsió general. harmonitzar sincronitzar, acordar dues coses fent que siguin síncrones. conciliar, posar d'acord coses que semblen contradictòries. Conciliar dos textos. Conciliar les tendències més diverses. conjuminar. Conjumina't les feines perquè puguis ésser aquí a les vuit. combinar agermanar. Dos colors difícils d'agermanar. conformar proporcionar, fer que una cosa tingui proporció amb una altra. Ant. Desacordar. Desharmonitzar. Desguitarrar (fam.). Desmanegar. 4 Consentir a donar el que hom demana. concedir deferir (honors, dignitats, càrrecs) conferir Cp. exaudir 5 → admetre. 6 Acordar un instrument músic. → afinar. 7 (acordar-se pron.) Posar-se d'acord (dues persones). fer barrina, cloure un tracte. entendre's. A l'últim, després de molt discutir, ens vam entendre. compondre's (amb algú) posar-se en avinença Cp. pactar, transigir 8 Haver-hi acord entre dues coses. avenir-se (→) compaginar-se adir-se consonar casar (v. intr.). Aquests dos colors no casen. Ant. Desentonar. Dissonar. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |