51.
encarregar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
) prendre un encàrrec tenir càrrec(d'una cosa) tenir (o prendre) (una cosa) al meu (o teu, etc.) càrrec. Va prendre al seu càrrec l'educació de la filla del seu germà. fer-se càrrec(d'una cosa) prendre la responsabilitat(d'una cosa) ocupar-se(d'una cosa). Jo me n'ocuparé. Manuel Franquesa i [...]
|
52.
intenció
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. S'usa sovint en plural. rerepensament, íd. (Alc., usat per Ruyra) 2 Amb la intenció de: Amb vista a. Tenir intenció: Fer compte de. Fer pensament de. Tenir en cor (o cor) de. Proposar-se de. Entendre. Jo entenc donar-li la meitat dels meus beneficis. Dur una cosa de cap, tenir la ferma intenció [...]
|
53.
usar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
manejar convenientment aquest aparell. Saber manejar la llengua. Saber manejar la ironia. recórrer a. Recórrer a un remei, usar-lo. valer-se de. Es va valer d'un truc. espletar. Jo tindré la meva mort per ben espletada si amb ella puc salvar la meva terra. adoperar(lit.) estrenar, usar una cosa per [...]
|
54.
alliberar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 deslliurar afranquiro enfranquir(un esclau o un serf; també d'un jou, d'una càrrega) llibertar, treure de l'esclavitud. alforrar, donar llibertat a l'esclau. desencativar estalviar. Fent-ho jo, t'estalviaré d'anar-hi. Ésser estalviat de la mort. emancipar, alliberar algú de la pàtria potestat [...]
|
55.
avorrir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 Tenir aversió. detestar abominar repugnar(v. intr.). La hipocresia em repugna. execrar tenir en horror no poder veure(algú o alguna cosa). Jo no els puc veure, els hipòcrites. no poder suportar no poder sofrir. No puc sofrir els catalans que, per esnobisme, parlen el castellà. tenir aversió [...]
|
56.
admetre
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. voler, admetre que una cosa afirmada per un altre sigui vera. Ara jo vull que hagi estat així com tu dius: no per això ets menys culpable. Ant. Tancar els ulls a l'evidència (a la veritat). No entendre's de raons. 3 consentir tolerar permetre sofrir suportar comportar aguantar Ant. Refusar. Recusar [...]
|
57.
carregar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
(ésser castigat o batut): rebre(abs.) Mira que rebràs! Ho va fer ell i he estat jo qui ha rebut. 14 Haver de suportar la càrrega més desagradable en un afer, esp. injustament: pagar la patent pagar els plats trencats carregar el mort carregar els neulers 15 v. intr. Obrar, el pes [...]
|
58.
acordar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
sobre una cosa. pactar quedar. Vam quedar que ho faria ell. contractar, acordar fent un contracte. ajustar. Ajustar un casament, la pau, etc. tractejar. Jo els he vist estar a parlament amb l'enemic, tractejant que m'occís. (Jordi de Sant Jordi, citat per Alc.) emparaular, acordar de paraula. fer [...]
1 Prendre un acord. Posar-se d'acord. avenir-se decidir. Després de molt discutir, decidiren de no fer-ho. concertar. Després d'un llarg debat, concertaren de començar la campanya. concloure convenir. Hem convingut d'anar-hi plegats. resoldre. Hem resolt d'anar-hi ara mateix. 2 Entendre's sobre una cosa. pactar quedar. Vam quedar que ho faria ell. contractar, acordar fent un contracte. ajustar. Ajustar un casament, la pau, etc. tractejar. Jo els he vist estar a parlament amb l'enemic, tractejant que m'occís. (Jordi de Sant Jordi, citat per Alc.) emparaular, acordar de paraula. fer barrina, cloure un tracte. 3 Posar d'acord. compaginar. Hem arribat a compaginar els interessos d'ambdues parts. concertar. La defensa era mal concertada per manca de previsió general. harmonitzar sincronitzar, acordar dues coses fent que siguin síncrones. conciliar, posar d'acord coses que semblen contradictòries. Conciliar dos textos. Conciliar les tendències més diverses. conjuminar. Conjumina't les feines perquè puguis ésser aquí a les vuit. combinar agermanar. Dos colors difícils d'agermanar. conformar proporcionar, fer que una cosa tingui proporció amb una altra. Ant. Desacordar. Desharmonitzar. Desguitarrar (fam.). Desmanegar. 4 Consentir a donar el que hom demana. concedir deferir (honors, dignitats, càrrecs) conferir Cp. exaudir 5 → admetre. 6 Acordar un instrument músic. → afinar. 7 (acordar-se pron.) Posar-se d'acord (dues persones). fer barrina, cloure un tracte. entendre's. A l'últim, després de molt discutir, ens vam entendre. compondre's (amb algú) posar-se en avinença Cp. pactar, transigir 8 Haver-hi acord entre dues coses. avenir-se (→) compaginar-se adir-se consonar casar (v. intr.). Aquests dos colors no casen. Ant. Desentonar. Dissonar. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |
59.
desitjar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
apetir, desitjar allò que satisfà les inclinacions naturals. aspirar a(una cosa) somiar o somniar(una cosa). Jo somiava de poder anar una vegada al Japó. sospirar per tenir ganes de cobejar ambicionar voler(en imperfet o en condicional). Volia anar a Amèrica, ho desitjava. tenir fam (o set) (d [...]
|
60.
esdevenir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
captivitat, etc., esdevenir pobre, captiu, etc. 2 arribar. 3 (esdevenir-sepron.). Ocórrer a algú una cosa. Produir-se un fet. passar. A ell no li ha passat mai cap desgràcia. succeir arribar. Va arribar el que ens temíem. Arribi el que arribi, jo no t'oblidaré. ocórrer escaure's, esdevenir-se, una [...]
|