1desdir, dir que no després d'haver dit que sí. desmentir, contradir allò que diu algú com a contrari a la veritat; per ext., contradir amb actes. El seu posat desmenteix les seves paraules. impugnar. Impugnar una tesi. opugnar. Opugnar una opinió. refutar, contradir victoriosament una asseveració. confutar, refutar d'una manera conclusiva. portar la contra, contradir. No puc dir res que ell no em contradigui: sempre em porta la contra. replicar rebatre objectar fer mentir o fer mentider (algú), sostenir o demostrar que menteix. Ant. Seguir-li (a algú) la veta: no contradir-lo.
2 (contradir-sepron.) estar en pugna (dues idees, afirmacions, etc.) pugnar, íd. estar en contradicció (dues coses) caure en contradicció (una persona)
