dissoldre desmarxar, fer que una substància sòlida se'n vagi a miques. desagregar desunir descompondre(->) Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

dividir, descompondre. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 desfer, descompondre. 2 diluir. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

descompondre (o desordenar, o escampar, o destriar) els cabells esbullar els cabells despentinar(->) escabellonar Cp. eriçar-se Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 desconcertar trastornar desorganitzar descompondre espatllar esbordellar aixafar la guitarra(a algú), desbaratar-li els plans. esqueixar la grua esguerrar (o aigualir) la festa 2 derrotar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

repodrir-se, podrir-se del tot. putrificar-se(Alc.) corrompre's descompondre's fer-se malbé. Amb la calor, el peix s'ha fet malbé. passar-se, començar-se a podrir. cascar-se, gairebé podrir-se, dit de la fruita. Cp. florir-se, fermentar Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

descarar-se insolentar-se perdre la vergonya plantar cara(a algú) pujar de to, parlar o obrar amb arrogància, amb desvergonyiment. descompondre's, desvergonyir-se en les paraules o en els actes. desbocar-se, mancar al respecte i a la submissió deguts desvergonyint-se. Manuel Franquesa i [...]

1 inconveniència impertinència estiraboto estirabec incongruència blasfèmia(per ext. hiperb.), despropòsit injuriós per a algú o alguna cosa. heretgia(per ext.) 2 Dir o fer despropòsits: Desbarrar. Descantellar. Desguitarrar. Desbocar-se. Descordar-se. Descompassar-se. Descompondre's. Ficar la [...]

1 descompondre. 2 Desfer una dificultat. desenllaçaro donar desenllaç(a un afer difícil, etc.) desentrellaro treure l'entrellat desentranyar(fig.). Desentranyar un misteri. solucionar soltar, donar la solució adequada a una qüestió, a un assumpte difícil. Blanquerna soltava les qüestions amb [...]