71.
examinar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
feta correctament, que funciona bé. visitar. T'has fet visitar per un bon metge? explorar, examinar l'estat d'una part interna del cos. Explorar una ferida. peritar, examinar una cosa el perit o expert. censurar, examinar, el censor, un escrit, un film, etc. consultar, examinar un [...]
|
72.
aprofitar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
, aprofitar-se d'una avinentesa per tenir guany damunt algú. Noi, com t'hi abones! (Alc.). explotar, fer valer una cosa aprofitant-se de les circumstàncies. Explotar la curiositat pública. També, aprofitar-se d'algú abusant-ne. utilitzar gaudir-se, treure profit d'una cosa d'altri. treure [...]
|
73.
restes
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
't aquest tros de pa: no facis raïssos. rosegons, íd. deixeso deixalles, íd. pellucalles, restes de menjar que hom dona als animals. deixies, restes inaprofitables. detritus, restes que són el producte d'una desintegració. Detritus al·luvials. engomada, restes de terra i brossa que deixa una [...]
|
74.
separar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
de l'Església. decantar. L'abús dels plaers decanta de la saviesa. distanciar. Distancia't d'aquest individu. detreure, separar, sostreure. retirar. Retirar-se del món. desacostaro desatansar desajuntar desagermanar escamarlar, separar les cames o els dits. Jeia amb les cames escamarlades [...]
|
75.
mirar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
que passa per dos punts. afitorar amb la vista (o amb els ulls), mirar fixament, insistentment. ullar, escorcollar amb la mirada. llambregaro donar una llambregada, donar mirades ràpides d'ací d'allà. llofrar, íd. especular, mirar amb atenció una cosa. badar. Bada que ningú no t'enganyi. clavar [...]
|
76.
alliberar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 deslliurar afranquiro enfranquir(un esclau o un serf; també d'un jou, d'una càrrega) llibertar, treure de l'esclavitud. alforrar, donar llibertat a l'esclau. desencativar estalviar. Fent-ho jo, t'estalviaré d'anar-hi. Ésser estalviat de la mort. emancipar, alliberar algú de la pàtria potestat [...]
|
77.
menjar 1
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
d'un menjar a miques. ficar una cosa al pap, menjar-se-la. picar, prendre una mica d'un menjar. embocar-se. M'he embocat tot un pa. (Menjar s'usa com a v. tr. quan el subjecte és un nom genèric: Ja has menjat arròs?, i com a v. pron. quan el subjecte és un nom determinat: Ja t'has menjat tot l [...]
|
78.
moure
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. belluguejaro bellugar-se manejar-se(una persona). Quina mala jeia tens: tota la nit t'has estat manejant. regirar-se(->) córrer. De l'empenta, la taula va córrer un metre enllà. bornaro bornejar, moure's de costat, alguna cosa, al voltant d'un punt. trontollaro trontollejar, moure's amb un [...]
|
79.
agafar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
caigut si no m'hagués pogut emparar amb tu. arrapar-se(->). Arrapa't amb mi i no cauràs. arrapinyar-se. S'enfilà arrapinyant-se a les pedres que sortien. aferrar-seo aferrallar-se, agafar-se fortament a una cosa. aferrissar-seo acarnissar-se, agafar-se abrivadament en un combat [...]
1 v. tr. Subjectar quelcom amb la mà o amb un instrument. agarrar, agafar fent força, fent presa. amanollar, agafar amb la mà. abastar, agafar amb la mà o amb algun instrument una cosa que és en un lloc alt o distant. Els estants de la llibreria eren tan alts que hom podia a penes abastar els llibres. agarbar. Agafar un sac. garfir, agafar fortament amb les mans clavant les ungles o les urpes. engrapar, agafar fortament amb la grapa o mà. arpar, agafar violentament. empomar o empunyar, agafar una cosa pel pom o pel puny. Empomar l'espasa. copsar, tomar o entomar, agafar al vol. haver, haure o heure, abastar, copsar. abraçar o agafar d'un braçat, agafar amb els braços. anar de bracet, agafar algú pel braç amb el propi braç, tot caminant. enxampar, agafar, esp. en sentit fig. L'hem enxampat en una mentida. embocar, agafar amb la boca. Embocar un instrument de vent. El gos no podia embocar l'eriçó. atrapar. Abans d'arribar a la cabana, ens atrapà la tempesta. abraonar, agafar amb força amb els braons. prendre, agafar quelcom per usar-ne, servir-se'n. Preneu cadires i asseieu-vos. posar l'arpa damunt (d'una cosa), agafar-la violentament. enxarpar o xarpar (fam.) entrapar, agafar en una trapa o com en una trapa. pinçar, agafar amb pinces o a tall de pinces. engolar, agafar, un animal, quelcom a plena gola. fer la tisora (a algú), agafar amb les dues cames el coll o el cos de l'adversari. enllaçar, agafar amb el llaç, esp. un cavall salvatge. entrampar, agafar amb una trampa. espessigar, agafar un pessic d'una cosa. espipellar o espipellejar, agafar un pessic d'una cosa, uns pocs grans de raïm, etc. encloure o cloure, agafar una cosa dos objectes que tendeixen a tocar-se. Li va encloure els dits en tancar el calaix. encletxar, agafar en l'escletxa que fan dues coses que tendeixen a tocar-se. enganxar. Es va enganxar els dits en una esquerda. ajupir, agafar entre dues coses que s'ajunten. En tancar la porta li va ajupir els dits. Ant. Amollar. Deixar anar. Soltar. 2 Possessionar-se d'alguna cosa o persona. → prendre, caçar. 3 v. intr. sobrevenir sorprendre. Ens va sorprendre la pluja. sobreprendre, agafar de sobte, desprevingut. El sobreprengué un gran esbalaïment (un atac de febre, un dolor, etc.). 4 → acceptar. 5 → ocupar. 6 enfilar un camí, agafar-lo. 7 (agafar-se pron.) emparar-se, agafar-se en alguna cosa per no caure. Vaig relliscar i hauria caigut si no m'hagués pogut emparar amb tu. arrapar-se (→). Arrapa't amb mi i no cauràs. arrapinyar-se. S'enfilà arrapinyant-se a les pedres que sortien. aferrar-se o aferrallar-se, agafar-se fortament a una cosa. aferrissar-se o acarnissar-se, agafar-se abrivadament en un combat. abraonar-se o agarbonar-se, agafar-se els qui lluiten. aferrussar-se, aferrissar-se, esp. al menjar. agarbar-se, agarbonar-se o agarbir-se, agafar-se els qui es barallen. 8 v. intr. → arrelar. 9 → posar-se a. 10 aferrar-se → enganxar-se. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |
80.
posar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
a les orelles. engiponar-se, posar-se una peça de vestir de qualsevol manera, a correcuita. Com t'has engiponat la roba, avui? cossar-se, posar-se la roba molt ajustada al cos. calçar-se, posar-se un calçat. 7 Posar-se a: arrencar a. Quan veié el seu pare, arrencà a córrer. [...]
|