1.
sobrar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 v. tr. vèncer. 2 v. intr. Ésser de més d'allò que cal. sobreabundaro superabundar redundar, sobreeixir dels seus límits per excés d'abundància. ésser de més Ant. Escassejar. 3 restar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
2.
justejar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 v. intr. Venir justa una cosa, no sobrar gens. estretejar venir (una cosa) més justa que la pell del nas Ant. Balderejar. 2 escassejar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
3.
derrotar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
vèncer. desconfir desbaratar desfer. Desfer l'exèrcit enemic. destrossar, derrotar completament. esvair rompre. Havia rompuda i desbaratada llur armada. Rompre un escamot enemic. batre debel·lar, vèncer per les armes, derrotar. sobrar fer fugir a la desbandada posar en vençó(ant.) Manuel [...]
|
4.
sobrepujar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 Ésser superior a algú o a alguna cosa en algun concepte. ultrapassar depassar superar excedir excel·lir avantatjar soberguejar sobrepassar sobrar(tr.) sobremuntar sobresortir prevaler eclipsar(fig.) destronar(fig.) brillar(fig.) donar-li set voltes (a algú), fam. no cedir-li (a algú) fer [...]
|
5.
vèncer
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 v. tr. derrotar. revèncer, vèncer el qui ens ha vençut. guanyar(en jocs, competicions, etc.) superar(obstacles, dificultats, etc.) sobrar. No el pogué sobrar per la força: el vencé amb enganys i afalacs. triomfar sobre (algú o alguna cosa). prevaler contra (algú) debel·lar, vèncer per les [...]
|
6.
dominar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
) el peu al coll tiranitzar apoderar. Vencé i apoderà els enemics. superar sobrar. No el pogué sobrar per la força, però ho feu amb l'astúcia. doblegar(fig.) domar(fig.) composar(≠ compondre), imposar a algú la nostra voluntat, fent-li creure el que volem. tenir (algú) a la seva mercè (o [...]
1 v. intr. Tenir, algú, la supremacia. imperar regnar. Ella regnava en tots els cors. Regnar, un costum. tenir la supremacia (o la preponderància) senyorejar predominar caciquejar comandar ésser l'amo tenir la paella pel mànec tenir la grapa (sobre algú) tallar el bacallà (fig.) ficar-se la gent a la butxaca prevaler triomfar (d'algú o d'una cosa). 2 v. tr. Tenir algú o alguna cosa sota el seu domini. senyorejar. Senyorejar les males inclinacions. subjugar tractar (algú) a baqueta, dominar-lo brutalment. subjectar sotmetre esclavitzar asservir tenir (algú) dins el puny tenir-li (a algú) el peu al coll tiranitzar apoderar. Vencé i apoderà els enemics. superar sobrar. No el pogué sobrar per la força, però ho feu amb l'astúcia. doblegar (fig.) domar (fig.) composar (≠ compondre), imposar a algú la nostra voluntat, fent-li creure el que volem. tenir (algú) a la seva mercè (o discreció) fer ballar (algú) com una baldufa (o com un putxinel·li, o com un titella) posar (algú) a ratlla tenir (algú) ficat a la butxaca fer la llei (a algú) portar les calces, dominar la dona el marit. posar-se les calces (d'algú), dominar-lo, fer-li fer el que hom vol. portar (algú) a remolc Ant. Anar a remolc d'algú, ésser dominat per ell. 3 Sobresortir en alçària. senyorejar. El cloquer senyoreja tot el poble. ultrapassar 4 (dominar-se pron.) contenir-se reprimir-se sobreposar-se refrenar-se retenir-se posseir-se, saber-se dominar. poder-se (o saber-se) estar de fer-se violència Ant. Descordar-se. Perdre els estreps. Perdre l'oremus. Perdre el control de si mateix. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |
7.
restar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
queden. sobrar. Al pobre gos només li donaven el que sobrava del dinar. subsistir(->) 3 v. tr. sostreureo sostraure Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|