31.
eixelebrat
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
barliqui-barloqui capet. El teu amic és un capet! caparró. Quin caparró n'hi ha, de tu! cap buit cap xarbot testerola tabalot tabal tararot ésser un saltabarrancs haver-se begut el seny (o l'enteniment) tenir pardals al cap Ant. Assenyat. Reflexiu. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
32.
gana
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
, produït per la gana, defallior fam. Ant. Desgana. Desmenjament. 2 pl. ganes. 3 Tenir gana: estar (o anar) aganat estar (o anar) atalentat ésser ganut, tenir sempre gana. ganejar talentejar estar en boca córrer la rata pel ventre sentir un buit a l'estómac tenir una gana que alça tenir les dents [...]
|
33.
menjador 2
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
animals. barraample, es diu d'un animal boví molt menjador. tenir bon davallant tenir bona barra tenir sempre un budell buit tenir les dents llargues (o esmolades) tenir bona dent ésser de molta vida ésser un escuracassoles menjar més que un mal lleig (o que un mal gra) sopallero soper, que menja [...]
|
34.
tapar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 obturar obstruiro opilar embussar cobrir(->). Cobrir-se els ulls amb la mà. amagar(->). Aquell núvol ens amaga la lluna. abrigar boixar, tapar amb una boixa. tapiar, tapar un forat amb una paret o un envà. reblir, tapar un buit amb reble. romballar, tapar un forat o una [...]
|
35.
foradar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
alguna cosa. En enfilar-se a l'arbre, un estroncany li va esvorancar les calces. esbornagar, íd. buidar, practicar un buit o un forat en un sòlid. cosir(fig.). El va cosir a ganivetades. Una cara cosida de verola. barrinar, foradar amb la barrina. tribanar, íd. (tribana = barrina). trepar, perforar [...]
|
36.
forat
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
Obertura que travessa un cos o s'hi fica endins. perforació puntura, forat fet amb un objecte puntegut. orifici trauc buit, forat fet en una cosa a causa de desprendre-se'n un tros. obertura tinyadura, forat que les arnes deixen a la roba. bolóo borrell, forat d'una bota per on s'hi fica el vi [...]
|
37.
ajudar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
buit. Boicotejar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
38.
ficar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
sortints d'una cosa dins els entrants o buits d'una altra de manera que no es pugui moure l'una sense l'altra. estampir, ficar una cosa en un buit de manera que hi resti fortament empresonada. embolicar(->), ficar algú en un embolic. 2 (ficar-sepron.) engolar-se, ficar-se per un lloc molt angost [...]
1 fer entrar ensacar, ficar dins un sac. embeinar, ficar dins una beina. endinsar. Endinsà la mà a la llodriguera. enfonsar enforfollar, ficar una cosa en un lloc on ja n'hi ha d'altres. encabir (→) encofurnar introduir (→) calar, ficar ben endins una cosa dins una altra. Calar la baioneta al fusell. entatxonar. Portava tota la roba entatxonada en un petit sac de mà. La gent s'entatxonà pels carrerons. capficar, ficar una cosa de cap en una altra. entaforar o enforatar enforinyar enfonyar ensofronyar incloure, posar una cosa dins una altra. engalavernar, ficar els sortints d'una cosa dins els entrants o buits d'una altra de manera que no es pugui moure l'una sense l'altra. estampir, ficar una cosa en un buit de manera que hi resti fortament empresonada. embolicar (→), ficar algú en un embolic. 2 (ficar-se pron.) engolar-se, ficar-se per un lloc molt angost. internar-se enramar-se, ficar-se entre rames, brolla, etc. La llebre s'ha enramat en aquelles mates. esbarzerar-se, ficar-se entre esbarzers. engranar (intr.), ficar-se, les dents d'una roda dentada, en les dents d'una altra. embocar (v. tr.), ficar-se una cosa a la boca. El gos va embocar el tall de carn. 3 Ficar-se, una persona, en un afer, especialment quan no hi està obligada. embarcar-se embrancar-se engolfar-se. Engolfar-se en aventures arriscades, en negocis insegurs. ennavegar-se, engolfar-se. enjoncar-se. Ja s'ha ben enjoncat: no sé per què es fica en coses que no entén. entremetre's, ficar-se allà on no el demanen. ingerir-se enxarxar-se, ficar-se en un afer complicat. embolicar-se (→) intervenir enfangar-se, ficar-se en un afer del qual hom no pot sortir fàcilment. ficar-se en bucs, ficar-nos allà on no ens demanen, en coses que no ens importen. immiscir-se (→) furetejar nassejar o ficar el nas maneflejar, ficar-se en els afers d'altri. tafanejar 4 → endinsar-se. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |