1.
trucar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 v. intr. picar (o tocar) a la porta. Blanquerna tocà a la porta i volgué entrar en el palau (Llull). tustar a la porta, trucar amb els nusos dels dits. donar una anellada a la porta 2 Trucar per telèfon: telefonar. 3 v. tr. falsejar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
2.
tustar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 copejar, pegar. 2 trucar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
3.
telefonar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
trucar. Truca-li de seguida. fer un truc. Després, fes-li un truc. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
4.
falsejar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
Es diu esp. referint-se a la veritat, a l'exactitud, etc. falsar deformar(fig.) deturpar(fig.). Deturpar la veritat. mistificar sofisticar trucar(fig.). Trucar una notícia. contrafer desnaturaro desnaturalitzar. Desnaturar el text d'un document. Desnaturalitzar el pensament d'un autor. alterar [...]
|
5.
picar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
campanes, etc.) mallar(amb un mall) amaçar(≠ amassar), picar amb una maça. maçolar, íd. maçonaro piconar, picar la terra per atapeir-la. martellejar escodar, picar pedra amb l'escoda. picolar, picar la carn. 9 tustaro trucar, picar a la porta. concassar. Concassar pebre. percudir [...]
|
6.
recórrer
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 v. intr. Anar vers algú cercant refugi. acudir. trucar a la porta(d'algú) (fig.). 2 usar. 3 Acudir a un jutge, etc., amb una demanda. apel·lar(a un jutge superior) clamar-seo fer un clam interposar un recurs pledejar. 4 v. tr. Fer un trajecte determinat. seguir. Seguint aquest camí [...]
|
7.
alterar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
actor, d'algú, per caracteritzar-les o embellir-les. trucar, alterar una cosa fent-la semblar el que no és. variar, fer diferent per un canvi parcial. diversificar, alterar una cosa fent-la diversa del que era. escalfeir, alterar per la calor. espatllar, alterar el bon estat o la bona marxa d [...]
1 Mudar l'aspecte o qualsevol de les propietats d'una cosa. modificar, canviar una cosa sense alterar-ne la naturalesa essencial, alterar-ne alguna qualitat. L'adverbi modifica el verb. L'edat modifica el caràcter. deformar, alterar una cosa en la seva forma. maquillar, alterar les faccions d'un actor, d'algú, per caracteritzar-les o embellir-les. trucar, alterar una cosa fent-la semblar el que no és. variar, fer diferent per un canvi parcial. diversificar, alterar una cosa fent-la diversa del que era. escalfeir, alterar per la calor. espatllar, alterar el bon estat o la bona marxa d'alguna cosa. depravar, alterar morbosament. Aliments que depraven els humors. embastardir, alterar quelcom fent-li perdre les qualitats de la raça. fer degenerar deformar, alterar la forma. descompondre. Una malaltia que descompon la sang. afectar. Aquesta pèrdua afecta granment la seva situació social. trastornar, alterar profundament l'arranjament, el bon ordre, el funcionament d'alguna cosa. La vida que fa li ha trastornat la salut. 2 Fer que una cosa sigui altra que no era abans, mudar-ne la naturalesa. desnaturalitzar o desnaturar, alterar profundament una cosa, fent-li perdre les qualitats característiques. Alcohol desnaturalitzat (fet impropi per a la beguda). corrompre o podrir, alterar una substància fent-la tornar putrescent, insana. La calor corromp fàcilment el peix. Fig.: Un text corromput. falsejar. Falsejar el sentit d'una llei. falsar, íd. falsificar. Falsificar el vi. mistificar adulterar. Adulterar la llet, afegint-hi aigua. sofisticar. Sofisticar un aliment. Vi sofisticat. 3 Fer sortir una persona del seu estat d'ànim normal. (S'usa sobretot com a pronominal.) torbar trastornar commoure agitar afectar impressionar contorbar irritar excitar fer perdre els estreps Ant. Asserenar. Calmar. Prendre-s'ho a la fresca. 4 (alterar-se pron.) passar-se. La llet comença a passar-se. florir-se resclosir-se, alterar-se lleugerament una cosa per falta de ventilació. degenerar (v. intr.) descompondre's, alterar-se, perdre, en les paraules o en els actes, la circumspecció habitual, la serenitat. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |